Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
La plaça del Diamant
Cinematografia
Pel·lícula del 1981-1982; ficció de 116 min., dirigida per Francesc Betriu i Cabeceran.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Pepón Coromina, Barcelona, TVE Madrid ARGUMENT La novella homònima 1979 de Mercè Rodoreda GUIÓ Gustau Hernández, Benet Rossell, FBetriu FOTOGRAFIA Raúl Artigot Fujicolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Cesc Candini, Josep Rosell ambientació MUNTATGE Ernest Blasi, Lluís Puigvert imatge, Emili Rodríguez Osés so MÚSICA Ramon Muntaner INTERPRETACIÓ Sílvia Munt Colometa, Lluís Homar Quimet, Joaquim Cardona Antoni, Elisenda Ribas Enriqueta, Josep Minguell Mateu, Marta Molins Julieta, Joaquim Cardona Antoni, Paca Gabaldón Griselda, Josep Vivó mossèn Joan…
La plaça del Diamant
Literatura catalana
Novel·la de Mercè Rodoreda publicada a Barcelona el 1962.
Escrita en forma de monòleg, evoca la joventut d’una dona de la menestralia d’un barri de Barcelona, la Natàlia o Colometa, des d’abans de la República fins a una postguerra indeterminada Es tracta d’una existència corrent de dona casada amb fills, que la guerra converteix en dramàtica, primer, i en marginada, posteriorment Natàlia rememora la seva joventut que inicia quan, a la Festa Major de Gràcia, coneix Quimet, que li imposa el sobrenom de Colometa , amb el qual a partir de llavors tothom la coneix òrfena de mare, evoca el difícil prometatge amb Quimet, noi autoritari que la tiranitza,…
,
Vajrayāna
Terme que designa el budisme de tendència tàntrica (tantrisme) en tant que reelabora el yogāchāra d’Asaṅga interpretant sexualment els preceptes i les llegendes del budisme.
El Buda hi és representat abraçant Tāra o altres Śakti, el Tathāgata és l’òrgan masculí, el paradís o Sukhavati és la penetració en el yoni vagina, la unió sexual és el ritu que permet d’experimentar la natura divina del Buda, etc El mateix mot vajra , nom cultual del ceptre dels lames, és també el nom ritual del penis i una designació esotèrica de l’Absolut
Natàlia o Colometa
Literatura catalana
Protagonista de La plaça del Diamant, novel·la de Mercè Rodoreda.
Titulada primer Colometa , la novella narra la joventut de Natàlia, quan tothom la coneix amb el sobrenom de Colometa, una identitat imposada per Quimet, que representa una primera i fonamental despossessió Inicialment, Colometa és una noia innocent, bondadosa i insegura, que es promet amb Quimet, que la sotmet a la seva autoritat i amb el qual es casa aviat neixen els dos fills, Antoni i Rita, i la seva vida està marcada pel treball i per la rutina, amb el sofriment mental i físic De fet, la seva existència és la d’una dona invisible, de la presència de la qual ningú no sembla adonar-se’n,…
Club Nàutic Mataró
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Mataró.
Fundat al novembre del 1965, fou impulsat per Jaume Arenas, Josep Maria Diamant i Càndid Duran El primer president fou Joan Fàbregas Promogué la construcció del port esportiu de Mataró, inaugurat el 13 de setembre de 1975 Practica les diferents especialitats de vela, motonàutica i esquí nàutic Destacaren Josep Maria i Joaquim Diamant en motonàutica i Joan Diamant en esquí nàutic Organitzà el Campionat d’Espanya de classe 420 1972 i el Campionat d’Espanya d’esquí nàutic 1974 També organitzà proves en el camp de les activitats subaquàtiques, com ara els…
Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques
Submarinisme
Club d’activitats subaquàtiques de Mataró.
Fundat el 1959 per Josep Maria Diamant i altres, és conegut per la sigla SPAS En el seu palmarès figura un Campionat del Món per equips Mataró, 1994 amb J Ferrer i O Hernández L’any 2008 es publicà el llibre El mar de Mataró SPAS 1959-2009 , de Jordi Corbera, Gregori Muñoz-Ramos i Salvador Punsola, que recull la història del club
Sóller
Setmanari
Setmanari fundat a Sóller (Mallorca), el 1885 i dirigit per Joan Marquès i Arbona.
D’excellent presentació tipogràfica, en la seva secció De l’agre de la terra , en català, aglutinà pràcticament tots els escriptors mallorquins En morir el fundador el 1955, fou continuat pel seu fill Miquel Marquès i Coll El 1973 Pere Serra i Bauzà n'adquirí la propietat Foren particularment remarcables els números extraordinaris amb què celebrà les noces d’or el 1935 i les de diamant el 1960
El Club dels Novel·listes
Emblema del Club dels Novel·listes
© Fototeca.cat
Col·lecció catalana de novel·la fundada a Barcelona per Xavier Benguerel, Joan Sales i Joan Oliver, el 1955, en col·laboració amb l’editorial Aymà.
Els dos primers fundaren el 1959 el Club Editor SL, que es feu càrrec de l’edició de la collecció La dirigí Joan Oliver fins el 1959 des d’aleshores fins al 1983 fou dirigida per Joan Sales i, posteriorment, per Núria Folch Publicà novelles d’autors catalans Xavier Benguerel, Mercè Rodoreda, Joan Sales, Llorenç Villalonga, etc, dels quals alguns títols esdevingueren clàssics moderns, com ara La plaça del Diamant , Incerta glòria i Bearn , dels tres últims autors, i traduccions Dostojevskij, Kazantzakis, Lampedusa, etc fins el 1973 n’havia publicades unes vuitanta
Boney M.
Música
Quartet vocal nord-americà de música disco format el 1976 per iniciativa del productor musical Frank Farian i integrat per Bobby Farrell, Marcia Barrett, Liz Mitchell i Maisie Williams.
El grup es dissolgué el 1988 La seva discografia en àlbums comprèn Take the Heat of me 1977, Love for Sale 1977, Night Flight to Venus 1978, Oceans of Fantasy 1979, Boonoonoonoos 1981, Christmas Album 1981, Ten Thousand LightYears 1984 i Eye Dance 1985 El grup ha venut aproximadament 150 milions de discs i aconseguí 50 discs d'or, 42 de platí i 1 de diamant Boney M fou rebut per la reina Elisabeth II d'Anglaterra al palau de Buckingham i entrà al llibre Guinness dels rècords en ser el primer grup musical pop a actuar a l'antiga URSS, el 1978
Regent
Diamant de gran duresa trobat a les mines de Partil, a l’Índia, vers el 1701.
El seu valor en brut era de 410 quirats i, un cop tallat, de 140,5 Fou comprat pel governador de Madràs, Thomas Pitt, que li donà el seu nom, el qual fou canviat per l’actual en comprar-lo el regent Lluís d’Orleans 1717 per a la corona francesa Adornà la corona de Lluís XV, el pom de l’espasa de Napoleó i la diadema de l’emperadriu Eugènia Actualment és al Musée du Louvre, a París