Resultats de la cerca

Fundat el 1964 amb el nom de Kayak Club, començà organitzant algunes competicions de descens al Segre El 1965 participà en el ralli de la Noguera Pallaresa, la seva primera competició internacional Des de l’inici els seus palistes aconseguiren èxits rellevants, com Josep Castellarnau, que el 1966 guanyà el Campionat d’Espanya de descens i esdevingué el primer campió d’Espanya del club El 1970, tot i mantenir la independència, es convertí en secció de caiac del Club Sedis, que també tenia seccions de bàsquet, ciclisme, excursionisme, motociclisme, tennis, tennis de taula, tir amb arc i…

Fou rehabilitat el 1920 pels Díez de Rivera

El despatx reial, però, fou expedit el mateix any al seu fill Mateu Francesc Llançol de Romaní i Pastor, baró de Gilet Ha passat als Díez de Rivera

Fundat el 1992, nasqué a partir del Grup de Majorettes i Banda Musical de Blanes, creat l’any 1972 Durant la dècada de 1980 introduí el twirling a l’Estat espanyol i Pere Comas, director del grup en aquella època, en fou un dels impulsors El 1992 s’afilià a la Federació Mundial de Twirling Baton WBTF i a la Confederació Europea de Twirling Baton CETB Guanyà en nombroses ocasions el Campionat i la Copa de Catalunya i d’Espanya de twirling Participà en competicions d’àmbit europeu i mundial, on competí en les disciplines de grups i equips Aconseguí la medalla de bronze en la modalitat de grups…

Fou fundada per J Marín i dirigida per ell amb J Juste i comptà amb collaboradors com ara G Fernández Díez, J Serrano, M M Barbeito, L Capdevila, M Aguilar, W Fernández Flórez, F Madrid, C Eimeric i L Salinas En sortiren 74 números em què es reflecteix el canvi del cinema mut al sonor

Fou primer òrgan dels sindicats locals de la CNT, dirigit inicialment per Enric Gisbert Però a l’octubre del 1921 se'n féu càrrec JJuan i Pastor, que li donà una gran empenta com a òrgan anarquista Hi collaboraren especialment Galo Díez, Fortunat Barthe, Hermós Plaja, Federico Urales, Gaston Leval, Caro Crespo, Mauro Bajatierra, etc Reaparegué el 1930 abril-setembre dirigit per EMira, però hagué de desaparèixer pel poc èxit assolit

Fundat per Emili Serna Díez, fou un dels clubs pioners del judo català, que destacà especialment durant les dècades de 1960 i 1970 Pertanyia al cos de la Policia Armada i estava situat a la caserna Casarramona, al Parc de Montjuïc Alguns dels seus judokes guanyaren diverses vegades el Campionat de Catalunya i d’Espanya, entre els quals cal destacar Emili Serna, que arribà al 8è dan i fou president de la Federació Catalana de Judo i vicepresident de la Federació Espanyola Organitzava el Trofeu García Bentue El 1973 participà en la primera Lliga Catalana de clubs

El CDMC dona suport als compositors espanyols mitjançant l’organització de concerts, tant a l’Estat espanyol com a l’estranger, i periòdicament encarrega noves obres, que són estrenades al mateix Centre Des del 1987 és emplaçat al Centre d’Art Reina Sofia, on disposa d’un Laboratori d’Informàtica i Electrònica Musical LIEM-CDMC amb tot l’equipament necessari per a la producció musical Dirigit per Consuelo Díez, anualment organitza el Festival Internacional de Música Contemporània d’Alacant i participa en el Premi SGAE Joves Compositors i en el Concurs d’Obres Musicals per a Ràdio

Passà als Vilanova, als Prat, als Vila, als Llupià i als Ferrer, que obtingueren 1784 que fos reconeguda com a títol del regne i d’entre els quals destacà el baró Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d’Ibáñez-Cuevas, a la mort del qual, sense fills, passà a la seva cosina segona Maria dels Dolors-Lluïsa Desprat i de Marimon Morí soltera el 1840 i passà als Díaz de Mayorga i als Urbina, comtes de Cartoajal El 1864 passà a uns Urbina collaterals, sense cap consanguinitat amb els primitius barons i, posteriorment, als Díez de Tejada

Fou obra del bisbe d’Osca Vidal de Canelles Després d’algunes compilacions d’observances, perdudes, la primera coneguda és la de Jaume d’Hospital mort el 1400, seguida per la de Martín Díez de Aux, feta per manament de la cort d’Aragó del 1428 i acabada el 1437 Dels furs i de les observances medievals hom féu una edició, en llatí, en 1476-77 i una altra el 1496, però la més important és l’ordenada per la cort del 1547, que fou impresa el 1552 i reorganitzà en forma sistemàtica el material legislatiu Comprèn tres parts la dels furs, la de les observances i la dels furs en desús Se'n feren més…