Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Vida Deportiva
Setmanari
Setmanari esportiu en castellà, que es publicà a Barcelona (1945-65) dirigit per Vicente Lorén.
L’època més brillant fou a partir del 1948, que el comprà Josep Vergés i Matas, propietari de Destino El nou director era Carles Pardo Hi collaboraven Josep Mir, Manuel del Arco, Manuel Amat, Carles Martí i Farreras, Andreu Avellí Artís, Lluís Meléndez, Valentí Castanys, Antoni Francesc Fontanals, etc Ramon Dimas hi aportava l’abundant informació gràfica
Vida Deportiva

Portada del núm. 2 de Vida Deportiva del 1945
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada setmanalment a Barcelona entre el 1945 i el 1965.
Informava sobre tots els esports, amb especial dedicació al futbol estatal i català Dirigida per Vicenç Loren, al llarg dels anys disposà d’un estol de redactors i collaboradors com Albert Duran, Vicenç Esquiroz, Carles Pardo, Josep Mir, Manuel Amat, Lluís Meléndez i Andreu Avellí Artís Profusament illustrada, publicava reportatges gràfics a càrrec de Bert i Dimas S’encarregaren de l’humorisme gràfic Peñarroya i Muntañola
El Corte Inglés
Economia
Empresa comercial constituïda el 1940 a Madrid a partir d’una sastreria i botiga de confeccions que obrí l’empresari Ramón Areces.
L’expansió del negoci portà a la constitució d’una societat anònima el 1952 i a l’inici de l’activitat de grans magatzems El 1962 s’installà a Barcelona i començà l’expansió arreu de l’Estat, on el grup és líder en el camp dels grans magatzems Als Països Catalans el 2015 tenia 10 establiments a Catalunya, 11 al País Valencià i 2 a les Illes Balears Té un important grup industrial confecció Induyco, 1955, fusta i moble Móstoles Industrial, 1966, agència de viatges Viajes El Corte Inglés, 1969, telefonia Investrónica, 1980, informàtica Informática El Corte Inglés, 1986, i una entitat de crèdit…
La Gata
Teatre
Agrupació teatral fundada per Frederic Soler, encarregat d’escriure els texts o d’encomanar-los, l’empresari Joaquim Dimas i l’actor Lleó Fontova, arran de l’èxit obtingut per L’esquella de la torratxa, de Soler, que fou estrenada per la societat particular Melpómene.
Feu dues representacions catalanes per setmana, del 1864 al 1866, al Teatre Odeon de Barcelona La necessitat d’eixamplar l’àmbit de les activitats feu que La Gata es traslladés al Teatre Romea de Barcelona, on prengué el nom de Teatre Català