Resultats de la cerca

Basat fonamentalment en antics membres del tradicionalisme, desvinculats del jaumisme, i agrupats entorn del “Diario de Valencia” i de la influent personalitat de Lluís Lúcia, s’hi afegiren posteriorment nombrosos sectors conservadors i catòlics El 1933 entrà a formar part de la CEDA Una característica remarcable del partit fou la modernitat i l’eficiència de l’estructura interna, basada en una nombrosa xarxa d’agrupacions locals i d’agrupacions femenines Ideològicament propugnà la defensa dels “principis fonamentals de la civilització cristiana” Des d’un punt de vista polític postulà l’…

Aplegà els elements dels antics partits monàrquics l’advocat Santiago Torent, l’industrial Joan Campmajó i es presentà a les eleccions per a diputats a les corts del 16 de febrer de 1936, dins el Front Català d'Ordre , sense èxit

Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M Catasús, Rafael García Fando, Marià Heuras, Joan B Viver…

No aconseguí d’atreure's cap dirigent monàrquic important Tingué uns 500 militants, la majoria de Barcelona, però també amb nuclis a Lleida i Girona Aconseguí dos regidors en les eleccions del 12 d’abril de 1931 Francesc Costa a Lleida i Solà i de Cañizares a Barcelona Intentava una posició centrista entre l’Esquerra Republicana de Catalunya i Lliga Catalana, a la qual s’incorporà el 29 d’octubre de 1932

El sector més valencianista de la societat s’escindí el 1933 per tal de fundar Acció Nacionalista Valenciana

Fundat per Manuel Simó i Marín, en foren directors Josep Lluís Martín i Mengod 1911-13 i 1914-18, Lluís Lúcia 1913-14 i 1919-36 i el mateix Simó 1918-19 Amb un tiratge d’uns 20 000 exemplars, cap al 1912 era el diari matutí de més circulació al País Valencià Lúcia mantingué durant la primera època la secció d’informació regional, sovint redactada en català El 1916 promogué una campanya favorable a l’autonomia regional El 1919, seguí Vázquez de Mella i se separà de Jaume IV de Borbó Durant la guerra civil 1936-39 el Front Popular s’emparà del periòdic Acabada la guerra, no en fou autoritzada…

Fou tanmateix el seu fill Francesc d’Assís Carreras i Duran Barcelona 1797 — 1862 qui adquirí notorietat fou argenter i joier d’Isabel II 1845 i fundà la casa Francesc d’Assís Carreras i fills el 1855, any que li fou concedit, entre altres premis, una menció honorífica a l’Exposició Universal de París A la seva mort la casa estigué integrada pels seus fills Gaietà Carreras i Aragó Barcelona 1825 — 1878, Josep Carreras i Aragó Barcelona 1828 — 1868, Francesc Carreras i Aragó Barcelona 1832 — 1881 i Lluís Carreras i Aragó Barcelona 1835 — 1907, metge eminent La casa, que canvià de nom diverses…

Fundat el 1931 per un grup de joves de la Federació Catalana d’Estudiants Catòlics, és el club degà del tennis de taula de Catalunya L’any 1935 els seus equips ja dominaren la primera edició del Campionat de Catalunya Tot i que s’especialitzà en tennis de taula també tingué seccions de bàsquet, futbol, excursionisme, escacs, bridge, ball i bowling II Campionats d'Espanya per equips, any 1960 Té el palamarès més ampli de la història del tennis de taula català L’equip masculí guanyà el Campionat d’Espanya per equips en quinze ocasions 1944, 1949, 1953, 1955, 1963, 1964, 1974, 1975, 1976, 1978,…