Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Moto Club Du-Dux
Motociclisme
Club de motociclisme de Viladecavalls.
Es fundà l’any 1990 i organitzà diverses curses de minimotos al seu circuit Dedicat a la formació de pilots, se centra en les modalitats d’asfalt i de terra Disposa de l’escuderia Racing Du-Dux Club Ha forjat pilots com Dani Pedrosa, Toni Elias, Joan Olivé, Dani Ribalta, Raül Jara i Eva Blánquez Des del 2005 és presidit per Salvador Durà Aparici
república de Venècia
© Fototeca.cat
Història
Entitat política sorgida entorn de la ciutat de Venècia.
La província bizantina dels vènets fou administrada, civilment i militarment, per tribuns marítims Durant el s VI els vènets ajudaren Belisari en el setge de Roma i lluitaren amb Narsès contra els visigots La necessitat de defensa de les invasions longobardes motivà l’establiment d’un dux 697, amb autoritat sobre la federació insular, càrrec que esdevingué definitiu des del 742 i que disposava d’una certa autonomia dins l’imperi bizantí Des d’aquella època es perfilaren les característiques de Venècia com a centre comercial intermediari entre Itàlia i l’Orient, i començà l’armament de naus L’…
Orseolo
Família noble veneciana.
Els membres més importants foren el dux Pietro I Orseolo Pere Orsèol el seu fill Pietro II Orseolo , dux de Venècia 991-1009, que acabà el palau ducal i estengué el seu domini a la Dalmàcia 1000 el fill d’aquest, Ottone Orseolo — Constantinoble 1032, dux de Venècia 1009-26, que, a causa de les seves desavinences amb el patriarca d’Aquilea, es veié obligat a exiliar-se a Constantinoble 1026 un germà seu fou rei d’Hongria Pere I d'Hongria
Morosini
Antiga família aristocràtica de Venècia.
En foren els representants principals Domenico — 1156, dux 1148-56, consolidà la puixança de Venècia a l’Adriàtica Marino — 1253, hàbil diplomàtic, succeí com a dux Giacomo Tiepolo 1249 Antonio 1365 — 1434, historiador, deixà una Crònica fins el 1404 i un Diari 1403-33, però la primera redacció fou destruïda per ordre del Consell dels Deu Andrea Venècia 1558 — 1618, historiògraf de la república 1598, formà part del Consell dels Deu És autor d’una Historia Veneta 1521-1615 Francesco , dit el Peloponesi Venècia 1619 — Nàuplia 1694, capità general de la flota 1657…
Mocenigo
Família noble veneciana (coneguda també amb el nom de Moysolini) que ocupà un lloc molt important en la vida de la ciutat i de la república, a les quals donà grans personalitats militars, eclesiàstiques, literàries i polítiques.
Diversos membres ostentaren el càrrec de dux
combat naval de Foç Pisana
Acció que tingué lloc davant la desembocadura de l’Arno per l’octubre de 1421 entre un estol organitzat per Alfons IV el Magnànim i comandat per Romeu de Corbera i un estol genovès, dirigit per G.B. Campofregoso, que tenia la intenció d’atacar Nàpols.
Els genovesos reberen una derrota tan greu, que el dux lliurà la ciutat al duc de Milà Felip M Visconti
Erizzo
Llinatge patrici venecià, extingit el 1847.
En foren membres destacats Paolo Erizzo mort el 1470, defensor del Negrepont contra els turcs, i Francesco Erizzo 1565-1646, dux de Venècia
Consell dels Deu
Història
Òrgan administratiu de l’estat de Venècia.
Instituït el 1310 i convertit en permanent el 1355, era presidit pel dux i constituït per deu membres ordinaris, elegits pel gran consell per un any, i per uns altres membres adjunts Era un dels òrgans de govern fonamentals tenia facultats policíaques i judicials Durant els s XV i XVI s’arrogà atribucions corresponents a unes altres branques de l’administració estatal
Dandolo
Llinatge del patriciat venecià que té per estirp Domenico Dandolo (segle XI).
Donà quatre duxs a la república Enrico Dandolo mort el 1205, el qual, durant la Quarta Croada es destacà per la seva lluita contra l’imperi Bizantí i per la conquesta de Constantinoble, i refusà el títol d’emperador que li fou ofert, Giovanni Dandolo mort el 1289, Francesco Dandolo mort el 1339, i Andrea Dandolo mort el 1354, el qual escriví una història de Venècia Anna Dandolo , neta del dux Enrico, fou reina de Sèrvia pel seu matrimoni amb el rei Esteve II Primer Coronat mort el 1228
Adorno
Família genovesa de tendència popular i gibel·lina.
Portat el partit popular al poder per la revolta de Simone Boccanegra 1339, els Adorno i els Fregoso lluitaren entre ells i alternaren en el govern suprem fins al 1528 Alfons IV de Catalunya-Aragó intervingué en els afers de Gènova i aconseguí que Raffaele dux el 1443 li retés homenatge ocasionalment, i donà suport al seu successor Barnaba 1447, al qual concedí el feu de Rende amb el suport dels Adorno —aleshores apartats del poder— atacà la república de Gènova el 1454 Una branca de la família passà a la península Ibèrica, i sobre aquesta recaigué el comtat de Mentegil