Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Saló de Maig
Exposició anual de Belles Arts fundada a Barcelona el 1956.
Regida per la junta de govern de l’Associació d’Artistes Actuals 1953-65 fins a la desaparició d’aquesta associació, fou després regida per un patronat En foren presidents Emili Bosch i Roger 1957, Ramon Rogent 1958, Antoni Cumella 1959 i Santi Surós 1960-70 Se celebrà normalment al recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu Hi hagué dotze edicions 1957-70, que pretenien, dins la tradició dels grans salons d’art, mostrar periòdicament l’obra dels artistes del moment, en absència a Barcelona aleshores de cap mostra d’aquest tipus El Saló, presidit per un ampli eclecticisme on l’art nou…
La primavera al poblet
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep Carner, publicat el 1935.
Caracteritza molt bé la poètica carneriana dels anys vint i trenta, ja plenament integrada en el postsimbolisme El pròleg de l’autor és una enumeració d’escenes i sensacions que el poeta capta en plena primavera La gràcia, però, no és la captació, sinó el fet de descobrir-ne la poeticitat Els primers poemes del volum són els que s’acosten més a aquesta idea de captació La força, l’alegria i la joventut que caracteritzen la primavera han d’aprendre a conviure amb un punt de melangia i d’insatisfacció De la mateixa manera que el goig és fonedís, doncs, els moments a poetitzar per força han de…
premis FAD
Disseny i arts gràfiques
Arquitectura
Conjunt de premis atorgats pel Foment de les Arts i el Disseny.
Consta de diversos trofeus, la majoria dels quals atorgats per les diferents seccions del FAD segons l’especialitat premis FAD d’Arquitectura i interiorisme, instituïts el 1958, que actualment són concedits per l’ARQUINFAD en els apartats d’arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers premis Delta concedits per l’ADI-FAD des del 1961 premis Laus de disseny gràfic i comunicació visual, concedits des del 1964 per l’ADG-FAD premis Habitàcola per a estudiants d’interiorisme de l’ARQUINFAD des del 1988 premis Enjoia’t, de l’…
Unión Patriótica
Partit polític
Partit organitzat des del govern durant la Dictadura de Primo de Rivera. Fundat el 1924, intentà vertebrar el suport civil a la dictadura militar en la seva condició de partit del règim.
La caiguda del dictador el féu inoperant des de la meitat de 1930 Ideològicament, la UP era conservadora, amb inclinació a acollir alguns dels nous plantejaments que feia la dreta autoritària europea dels anys posteriors a la Revolució Soviètica el corporativisme, la centralització dirigista de l’economia i la recerca d’una forma d’enquadrament polític que incorporés la gent políticament “sana” a parer seu, els apolíticsdesenganyats del sistema de la Restauració L’apellació a la massa “neutra” i a esdevenir el partit dels apolítics fou permanent El seu lema era “Pàtria, Monarquia…
tercera guerra Carlina
tercera guerra Carlina El cap carlí Francesc Savalls, al centre, amb els seus col·laboradors (1872)
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil (1872-76) iniciada pels partidaris de Carles Maria dels Dolors de Borbó, pretendent carlí (Carles VII).
Aquest, hereu 1868 dels drets del comte de Montemolín, aprofità la situació d’interinitat sorgida de la Revolució de Setembre del 1868 i el fracàs dels candidats carlins partidaris de la via legal a les eleccions convocades per Práxedes Mateo Sagasta abril del 1872, i féu pública a Ginebra una declaració de guerra 15 d’abril Els escenaris de la guerra foren, com a les anteriors, el País Basc anomenat el Nord i el Principat de Catalunya secundàriament, el Maestrat anomenat oficialment el Centre , i d’una manera esporàdica, Galícia, Lleó, Castella i fins i tot Andalusia Al Nord, la primera…
Roma

Els límits orientals de Roma incloïen Síria, Palestina i Egipte (teatre romà de Palmira, Síria)
Dan (CC BY-SA 2.0)
Història
Nom que designa l’estat format a partir de la ciutat de Roma, els territoris que successivament incorporà i la civilització a què donà lloc.
Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…