Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Forma
Publicacions periòdiques
Revista mensual d’art, editada a Barcelona, continuadora de Pèl & Ploma.
Dirigida per Miquel Utrillo, tingué una qualitat i una presentació notables Eixí des del febrer del 1904 fins al desembre del 1907 S'hi inserien articles en català i en francès se'n feia també una edició castellana
Diario de la Ciudad de Barcelona, o sea El Eco de la Ley
Periodisme
Diari del matí, liberal i progressista en castellà.
Eixí a Barcelona l’1 de maig de 1822, durant el Trienni Constitucional, editat per JRubió i TGaspar Des de l’1 de gener de 1823 suprimí la segona part del títol L’últim número fou el del 10 de juny de 1823
Diari Català
© Fototeca.cat
Periodisme
Primer diari català, fundat a Barcelona per Valentí Almirall i Llozer el 4 de maig de 1879.
En les suspensions utilitzà els títols Lo Tibidabo 1879, La Veu de Catalunya 1880 i Lo Catalanista Eixí fins el 30 de juny de 1881 en què fou suspès per Almirall arran del seu trencament amb Pi i Margall Defensà el republicanisme federal i intentà de formar consciència catalanista Prestà una atenció especial a la informació de les comarques i procurà d’actuar com a portaveu de les classes populars
Machine Readable Catalogue
Format bibliogràfic susceptible d’ésser tractat per ordinador, densenvolupat per la Library of Congress dels EUA (1966).
És un intent de definir una font estàndard d’informació bibliogràfica que en permeti l’intercanvi i la manipulació en l’àmbit internacional Després d’experimentar-lo en setze biblioteques, hom en millorà el format inicial i n'eixí el MARC II 1968 El MARC és estructurat segons uns camps que poden acumular més de 500 informacions sobre una sola obra L’Institut Català de Bibliografia adaptà l’UKMARC, utilitzat a la Gran Bretanya, a les necessitats bibliogràfiques catalanes, sota el nom de CATMARC
La Gramalla
Setmanari
Setmanari en català que eixí a Barcelona del 14 de maig al 10 de setembre de 1870, com a òrgan de l’entitat La Jove Catalunya.
Pretenia de propagar el català per totes les classes de la societat fou dirigit per FP Briz i F Matheu , i hi collaboraren, entre altres, Àngel Guimerà, Pere Aldavert i Dolors Monserdà
Cervelló
Llinatge nobiliari català derivat d’un Ansulf (o Assolf), potser d’origen germànic o franc.
Aquest Ansulf mort vers el 990, que comprà l’alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona 961, fou vicari i repoblador de l’alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Font-rubí El seu fill i successor Sendred de Gurb obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt Línia troncal de Cervelló un altre fill d’Ansulf, Hug de Cervelló mort en 1025/27, fou el primer que portà aquest cognom, continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva…