És un intent de definir una font estàndard d’informació bibliogràfica que en permeti l’intercanvi i la manipulació en l’àmbit internacional. Després d’experimentar-lo en setze biblioteques, hom en millorà el format inicial i n'eixí el MARC II (1968). El MARC és estructurat segons uns camps que poden acumular més de 500 informacions sobre una sola obra. L’Institut Català de Bibliografia adaptà l’UKMARC, utilitzat a la Gran Bretanya, a les necessitats bibliogràfiques catalanes, sota el nom de CATMARC.