Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Club Deportiu Morell
Futbol
Club de futbol del Morell.
Fundat el 1952, ascendí a primera catalana la temporada 2000-01 en proclamar-se campió de grup de preferent territorial La temporada 2010-11 competí a preferent territorial Disposa d’un segon equip sènior i nombrosos equips de futbol de base De les seves files sorgí Josep Maria Garriga
El mar
Literatura catalana
Novel·la de Blai Bonet, publicada el 1958.
Desenvolupament enciclopèdic Centrada en un sanatori de tuberculosos, aquesta primera novella de Blai Bonet ens explica, a través dels monòlegs de quatre personatges, una sèrie de fets que van passar durant una guerra civil i una dura postguerra no gaire imaginàries al poble imaginari d’Hostili Les veus més importants són les dels dos malalts, Manuel Tur i Andreu Ramallo, puntuades pels records de sor Francesca Luna, monja i zeladora, i Gabriel Caldentey, capellà El fet central de la novella és l’assassinat de don Eugeni Morell a mans d’Andreu Ramallo, protegit i…
el Renaixement

Estudi del cos humà, de Leonardo da Vinci (1452-1519)
CC0
Art del Renaixement
Literatura
Nom que designa el període històric europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan segle XVI, en el qual hom assistí a un refloriment de la civilització, de les arts, dels estudis i també de qualsevol altra activitat humana.
Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…
el Sis d’Octubre

Durant el Sis d’Octubre, membres d’Estat Català i del sometent són escorcollats per soldats
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d’octubre de 1934.
Cal cercar les causes llunyanes de la revolta en la dissociació política entre el govern d’esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, a partir del desembre del 1933, ço que dificultava les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l’autonomia A dins de Catalunya, i en un període de crisi econòmica i creixents tensions socials, l’aprovació pel Parlament d’una moderada llei de Contractes de Conreu abril del 1934 suscità la immediata oposició de Lliga Catalana i dels grans propietaris, els quals, amb l’ajut del govern de Samper,…
marquesat de Solleric
Història
Títol concedit el 1770 a Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis
.
El 1783 li fou annexada la grandesa d’Espanya honorària Per la seva mort sense fills, la successió passà al seu nebot Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès, cavaller de Calatrava En l’actualitat es troba vacant El 1763 Miquel Vallès-Reus féu construir una residència urbana a Palma Mallorca, dita palau del marquès de Solleric o can Morell Hi sobresurten la façana del Born, on es conjuga la tradició constructiva mallorquina amb un elegant estil rococó Lluís XV, i l’escala imperial del pati, que porta a una logia de fi classicisme
marquesat des Palmer
Història
Títol concedit el 1707 pel rei arxiduc Carles d’Àustria al noble mallorquí Guillem Abrí-Descatllar i Serralta (mort el 1719), senyor de la Bossa d’Or i de la cavalleria des Palmer i cavaller d’Alcántara.
Únic titular fins que el 1817 fou creat de nou a favor del seu besnet Jordi Abrí-Descatllar i Santandreu, mort el 1850 Guillem Descatllar i d’Olesa Continua en la mateixa família L’alqueria o cavalleria des Palmer fou comprada el 1408 per Pere Descatllar mort vers el 1414 a Jaume Morell, batlle de Mallorca, el qual l’havia comprada el 1406 Originàriament havia estat concedida el 1310 a mestre Jaume de Valaicis
Butlletí dels Mestres
Pedagogia
Publicacions periòdiques
Suplement pedagògic de la revista Quaderns d’Estudi, creat pel consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya el 1922.
Suspès el 1923, començà una segona època el 1931, que perdurà fins el 1938 Tractà de qüestions d’ordre tècnic de l’escola i de la cultura popular, i complí una efectiva missió orientadora dels mestres Sota la direcció d’Alexandre Galí, hi hagué un cos de redacció format per Josep Albages, Pere Blasi, Manuel Galés, Jacinta Morell, Joan Morey, Josep Parunella i Pere Santaló Hi collaboraren també pedagogs forans, com Maria Montessori, Charlotte Bühler, etc
Grup Tago
Grup artístic format a Mallorca el 1959 entorn de Pere Quetglas —Xam—.
Prengué el nom de l’illa de Tagomago Eivissa L’integraren Francesc Carreño Prieto, JA Ferrero, Francesc Vidal — Fraver —, Joan Garcés i Espinosa, Joan Gibert, Teresa Heydel, Caty Juan, M Rivera i Bagur, A Giménez Toledo — Antonio de Vélez —, com a pintors Miquel Morell i Joan Palanqués, escultors, i els crítics Rafael Jaume i Manuel Ribó Exposaren diverses vegades, la més destacada el 1961 al Cercle de Belles Arts de Palma Representaren la irrupció collectiva a Mallorca d’un art nou que superava la tradició impressionista tant des de postures abstractes…
Grup Excursionista Camp de Tarragona
Excursionisme
Entitat excursionista del Camp de Tarragona.
Fou fundada l’any 1980 per un grup d’aficionats al muntanyisme de Morell Des del 1992 la seva seu es troba a Puigpelat Edita des del 1993 el butlletí quadrimestral El Cim Disposa d’un arxiu fotogràfic
Associació de Catòlics
Entitat religiosa seglar creada a Palma, Mallorca, per tal de contrarestar els efectes de la revolució del 1868 i que perdurà fins el 1875.
Organitzada en una direcció provincial i en juntes parroquials, fou presidida per Faust Morell Els seus dirigents, membres de les classes rectores, propugnaren les doctrines del Concili Vaticà I i permeteren de desenvolupar una activitat cultural que confiaren a Josep M Quadrado i Tomàs Aguiló A més d’editar el setmanari “La Unidad Católica”, mantingué diverses escoles, organitzà conferències i una orquestra filharmònica En produir-se la Restauració, l’entitat, que havia deixat de tenir sentit, es dissolgué i traspassà, el 1877, els seus béns al Cercle d…