Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
edicte de Nantes

Edicte de Nantes
© Grands Documents de l'Histoire de France, Archives Nationales
Història
Edicte promulgat per Enric IV de França el 13 d’abril de 1598 que posà fi a les guerres de religió.
Estableix la llibertat de consciència a tot el regne, la llibertat ampliada de culte, tot mantenint la prohibició per a la capital, l’usdefruit per als hugonots de tots els drets civils, la creació de cambres especials per a garantir els drets establerts i el lliurament de 200 places com a garantia i llocs de seguretat S’oposaren a aquest edicte tant el parlament de París com el papa La seva revocació per Lluís XIV 18 d’octubre de 1685 donà lloc a la revolta dels camisards 1702-09, a l’emigració d’una bona part dels hugonots i a la reducció a la clandestinitat, fins que obtingueren el…
Mezzogiorno
Política
Terme politicoeconòmic que es refereix a la Itàlia meridional i insular i inclou les regions dels Abruços, Molise, Campània, Calàbria, Basilicata, Pulla i les illes de Sardenya i Sicília, amb una extensió d’uns 125 000 km2 i una població, l’any 2000, de 20 869 543 h.
Es caracteritza per la seva situació de subdesenvolupament i endarreriment, en contrast amb les riques regions del nord Les causes, nombroses i complexes, són donades tant per les condicions naturals relleu, clima com humanes i històriques Malgrat els esforços de l’estat per a estimular el desenvolupament econòmic amb diverses iniciatives, de les quals la Cassa per il Mezzogiorno constituí, en 1950-83, l’organisme financer, la renda per habitant és considerablement inferior a la mitjana italiana Zona tradicional d’emigració, entre els anys cinquanta i setanta tingué lloc un intens corrent…
Segona Escola de Viena
Música
Denominació usada normalment per al cercle format per A. Schönberg i els seus deixebles abans de l’emigració del mestre a Amèrica.
La Primera Escola de Viena designa el grup de grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX FJ Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Molt rarament, però, s’usa la paraula ’Escola’ per a referir-se als representants d’aquest període Per aquest motiu, quan es parla simplement de l''Escola de Viena', hom es refereix a la ’Segona' Aquesta és representada pels seus tres compositors més destacats, és a dir, Schönberg i els seus deixebles A von Webern i A Berg, tot i que n’inclou d’altres que en algun moment es relacionaren amb el músic austríac, com Robert Gerhard, alumne seu…
Companyia Transatlàntica
Cartell anunciador de la Companyia Transatlàntica
© Fototeca.cat
Empresa de transports marítims, constituïda el 1881 a Barcelona pel santanderí Antoni López i López
.
Aquest havia iniciat les activitats en el sector el 1850 a Cuba, amb la línia Guantánamo-Santiago El 1856, Antonio López tornà a Espanya creant la línia de vapors Alacant- Marsella El 1861 la companyia Antonio López y Cía, amb base a Cadis, obtingué la concessió del transport del correu entre Espanya, Cuba, Puerto Rico i Santo Domingo L’empresa es traslladà a Barcelona, on canvià la seva denominació per l’actual, i entrà en un període de forta expansió que la convertí en la primera empresa naviliera espanyola, amb línies regulars als EUA, les Antilles, les colònies espanyoles, en el continent…
Instituto de Reformas Sociales
Sociologia
Organisme encarregat de l’estudi dels problemes socials a Espanya i de la preparació de projectes legislatius per a regular el món del treball.
Fou creat per Silvela per l’abril del 1903, després d’un projecte de Canalejas de l’any anterior El seu antecedent principal fou la Comissió de Reformes Socials, creada per Moret el 1883 Era regit per 30 membres posteriorment la xifra fou ampliada fins a arribar a 60 el 1919, els uns nomenats pel govern sobretot el president i els altres elegits per associacions de la Patronal i de la classe obrera Constituïen l’aparell operatiu les seccions de preocupació legislativa, inspecció del treball i serveis jurídics, investigació sociològica fins el 1919, que foren creades dues direccions generals…
Partido Andalucista
Història
Organització política creada pel juliol del 1976 enquadrant diversos nuclis andalusistes sorgits d’ençà del 1965 i que, el 1973, s’estructuraren en l’Alianza Socialista de Andalucía.
Partint d’un regionalisme popular-proletari que associava la idea d’autonomia a les de reforma agrària, retorn de l’emigració, etc, desembocà en un nacionalisme de tons tercermundistes que responsabilitzava les zones riques de l’Estat espanyol Catalunya, País Basc de l’empobriment andalús Sota la direcció d’Alejandro Rojas Marcos, adoptà el nom de Partido Socialista de Andalucía, fou membre de la Federació de Partits Socialistes i, després d’una fracassada coalició amb el PSP 1977, el 1979 obtingué un considerable triomf i 5 diputats a corts La seva tortuosa política d’aliances, però, i…
Bel·lovès
Història
Capitost gal, mític fundador de Milà (Mediolanum) i vencedor dels etruscs en una emigració cèltica al nord d’Itàlia comandada pel rei Ambiogat, deguda a un excedent de població.
La Cuadra de Sevilla
Música
Grup de teatre andalús.
Fundat el 1971 dins del moviment del teatre independent, sota la direcció de Salvador Távora En les seves produccions, hom ha intentat combatre la imatge de l’Andalusia més tòpica mitjançant el recurs a l’èmfasi sobre el dolor i la violència silenciada La presència de màquines ha estat una constant en l’escenografia dels espectacles d’aquest grup, juntament amb la música i el cant D’entre els seus muntatges destaquen Quejío 1972, de clar predomini de la plàstica sobre qualsevol altre component, sia interpretatiu o textual Los palos 1975 Andalucía amarga 1979, poema físic i sonor sobre l’…
Ortodòxia
Títol que, basat en un concepte doctrinal (fidelitat als set primers concilis ecumènics anteriors a la separació de Roma, a diferència de les Esglésies nestorianes i monofisistes), designa el conjunt de les Esglésies orientals en comunió amb Constantinoble.
L’Església ortodoxa està organitzada al voltant de seus patriarcals patriarcat o d’esglésies sinodals, unides doctrinalment i litúrgicament, bé que amb una independència jurídica per respecte al patriarcat ecumènic de Constantinoble Després de la ruptura amb Roma Cisma d'Orient , dels mancats intents d’unió —concili II de Lió 1274 i concili de Florència 1439— i, sobretot, d’ençà de la caiguda de Constantinoble sota els turcs 1453, l’Ortodòxia s’anà desmembrant en múltiples Esglésies independents autocefàlia i Constantinoble anà perdent importància Avui, llevat d’una primacia d’honor, el…
imperi llatí de Constantinoble
Història
Imperi (1204-1261) fundat després de la presa de Constantinoble per les forces de la quarta croada.
En fou proclamat emperador Balduí I, comte de Flandes i d’Hainaut Fou organitzat segons el sistema feudal, dins el qual restà constituït el regne de Tessalònica 1204 a favor de Bonifaci I, marquès de Monferrato, el qual subinfeudà la Beòcia i l’Àtica a Otó de la Roche 1205 —origen del ducat d’Atenes— i concedí 1205 a Guillem de Champlitte el que seria principat d’Acaia, que passà a dependre directament de l’emperador el 1209 La república de Venècia ocupà una situació dominant dins l’imperi posseïa 3/8 de la capital, amb Santa Sofia, s’arrogà la designació del patriarca i controlà la vida…