Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
avalot dels Segadors
Història
Tumult ocorregut a Barcelona el 12 de juny de 1636, en circular la brama que un grup de segadors havien estat obligats a fer-se soldats per Joan Agustí Forès, cavaller que volia reclutar una companyia de vint-i-cinc homes, en canvi dels quals el rei li havia promès el càrrec de veguer.
Els segadors assaltaren la casa de Forès i la saquejaren llur actitud obligà les autoritats a empresonar Forès —per a salvar-li la vida— i a alliberar els segadors presos És considerat un precedent de l’avalot del 1640 el Corpus de Sang
revolta dels Llauradors de l’Horta
Història
Aixecament dels llauradors de l’Horta de València que tingué lloc el 1663, arran de la pretensió dels jurats de València de fer-los pagar la cisa de la carn, com als habitants de la ciutat.
Els jurats feren empresonar 40 homes d’Alboraia, i com a represàlia els llauradors assetjaren, armats, la ciutat, defensada per la Companyia del Centenar de la Ploma 500 homes a compte de la ciutat i 300 estudiants Davant l’atac armat i l’empresonament per part dels llauradors del jurat cavaller, el lloctinent general Manuel Sarmiento de los Cobos inicià les negociacions i signà uns capítols, que féu signar també als jurats, i aconseguí, amb el suport de l’arquebisbe de València, que fossin aprovats pel rei, per por que el moviment no s’estengués a Xàtiva ja hi havia hagut…
Història de Paris e Viana
Literatura catalana
Novel·la sentimental i cavalleresca, conservada en dos incunables (1495 i ~ 1497), tot i que a l’inventari de la biblioteca del Magnànim, hi figura un manuscrit del 1417.
Desenvolupament enciclopèdic De gran difusió al llarg de tot el s XV, sense la qual no s’entenen obres com el↑ Tirant lo Blanc o el↑ Curial e Güelfa , hom en desconeix l’origen, que podria ser provençal o català El text conservat més antic és en llengua francesa 1432 i hi ha nombroses edicions en set idiomes diferents, entre les quals destaca la versió manuscrita aljamiada del s XVI En una prosa poc ornamentada però fluida en el seu traç, l’autor presenta un heroi de baix llinatge, digne precedent de Curial, enamorat de Viana, filla del Delfí de França Conscient que les diferències socials…
Frederic d’Aragó

Els Frederic d’Aragó, comtes de Salona (branca del casal de Barcelona)
©
Família sorgida, per filiació il·legítima, de la casa reial de Sicília i branca del casal de Barcelona.
Fou iniciada per Alfons Frederic d’Aragó Foren fills seus Simona Frederic d’Aragó , la qual, malgrat l’oposició dels venecians, es casà amb Giorgio II Ghisi, fill de Bartolomeo II, senyor de la tercera part de Negrepont 1327, i Alfons donà al seu gendre el castell de Sant Omer, a Tebes, famós per les pintures al fresc d’escenes contemporànies, el qual castell fou destruït pocs anys després pels mateixos catalans, que no confiaven del tot en un senyor venecià, Pere Frederic d’Aragó mort el 1355, que succeí el pare en el comtat de Salona i les senyories d’Egina 1338 — ~ 1350, Citó, Lidoríquion…
Partit Comunista Xinès
Història
Partit creat a la Xina, el 1920, fruit de les lluites obreres a Xangai i fruit també dels cercles d’estudis comunistes, radicats a París.
El 1921 celebrà el seu I Congrés en una escola francesa de Xangai amb l’assistència dels dotze fundadors, entre els quals Mao Zedong , i representants de la Tercera Internacional Fins l’any 1973 celebrà congressos a Xangai II, 1922, Canton III, 1923, Xangai IV, 1925, Hankow V, 1926-27, Moscou VI, 1928, Yenan VII, 1945, Pequín VIII, 1956 i 1958 IX, 1969 X, 1973 A partir del 1949 assolí el poder, restà com a únic partit legal i la seva història s’identificà amb la de la República Popular de la Xina Arran de la Revolució Cultural , alguns destacats dirigents del partit foren acusats de…
Montcada

Armes dels Montcada
Llinatge de magnats, el més important, amb el dels Cardona, dels Països Catalans, pels seus feus i pels personatges importants que donà.
Els antics genealogistes feien derivar-lo d’un rei sàrmata, anomenat Hèrcol, dels ducs de Baviera ide Carles Martell a través del llegendari Dapifer deMontcada, un dels anomenats Nou Barons de la Fama Tomba dels Montcada segle XIII, al monestir de Santes Creus © Fototecacat En realitat, el primer a cognomenar-se Montcada fou el noble Guillemde Muntanyola o de Vacarisses, que apareix documentat el 1002 i que s’anomenà…