Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Diario Patriótico de la Ciudad de Valencia
Periodisme
Diari liberal, publicat a València del març del 1822 al juny del 1823 (423 números), sufragat per la Societat Patriòtica de València, per combatre l’absolutisme.
Hom l’anomenava popularment la Candileta per la vinyeta que l’encapçalava una llàntia voltada per la llegenda " Da vida y esperanza” A la seva redacció figuraren Antoni Domínguez i Joan de Latorre
La Verdad
Setmanari
Setmanari polític publicat a Barcelona (del 2 d’octubre de 1902 al 24 de gener de 1904).
Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Ruiz, hi collaboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol
Centre Especialitzat de Tecnificació de Tennis de Cornellà
Tennis
Centre de tecnificació esportiva de Cornellà de Llobregat.
Fundat l’any 2000, acull esportistes d’alt nivell de Catalunya i de l’Estat espanyol per formar-los en tennis Gestionat per la Federació Catalana de Tennis, és l’únic centre d’aquestes característiques homologat per la Federació Internacional de Tennis Disposa de vint-i-set pistes, pavelló de tennis, gimnàs, centre docent, centre mèdic i residència per a estudiants El 2010 Albert Costa encapçalava un grup d’entrenadors i preparadors físics amb experiència als circuits professionals masculí i femení
Hoechst
Química
Nom amb què és coneguda la Farbwerke Hoechst AG, empresa alemanya de productes químics i farmacèutics creada el 1863.
Integrada a la IG Farben 1925-47, és una de les tres primeres empreses químiques alemanyes Té empreses subsidiàries a l’estranger, entre elles Hoechst Ibèrica, constituïda el 1953 i domiciliada a Barcelona, que encapçalava un grup industrial amb més de 81000 milions de pessetes de volum de vendes i 1800 treballadors el 1993 La filial més important és Tarragona Química SA El 1999 es fusionà amb la Societé des Usines Chimiques Rhône-Poulenc , amb la qual creà la companyia Aventis SA i de la qual esdevingué subsidiària
Llibret de versos
Literatura catalana
Títol amb el qual, amb variants, Teodor Llorente i Olivares agrupà i publicà la seva producció poètica valenciana, a partir del 1885.
Un sol llibre en aparença que, a mesura que passaren els anys, conegué cinc edicions i ampliacions, totes a València tres en vida de l’autor 1885, 1902 i 1909 i dues després de mort 1914 i 1936, la darrera de les quals del llibre ja convertit en volum d’ Obres completes La primera edició, vint-i-vuit anys després d’haver publicat en premsa les primeres poesies valencianes, recollia trenta-set composicions entre les quals hi ha La barraca i era dedicada a Marià Aguiló, el seu «volgut amic i savi mestre» A l’endreça que l’encapçalava, Llorente atribuí al llibre dos mèrits el de…
Compromís pel País Valencià
Partit polític
Política
Coalició electoral formada l’any 2007.
Fou creada amb motiu de les eleccions a Corts Valencianes del maig d’aquest any i amb l’objectiu de superar el 5% mínim establert que dona dret a obtenir representació En aquesta convocatòria la coalició era formada pel Bloc Nacionalista Valencià BNV, Esquerra Unida del País Valencià EUPV, els Verds i Izquierda Republicana, i l’encapçalava Glòria Marcos EUPV Obtingué 7 diputats En les eleccions del maig de 2011, en què també es presentà conjuntament a les municipals, el BNV n’esdevingué el soci principal per la retirada d’EUPV, i hi hagué la inclusió de dos partits menors,…
Banca Catalana
Economia
Entitat bancària creada el 1961.
Té l’origen en la compra pel març del 1959 de la Banca Dorca d’Olot per un grup no bancari d’homes de sectors econòmics diversos L’any 1961 traslladà a Barcelona la central i canvià el nom Els anys seixanta i setanta realitzà una forta expansió a l’empara de la nova llei d’Ordenació bancària, i obrí oficines a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, així com en algunes grans ciutats espanyoles —Madrid, Saragossa, Bilbao, Sant Sebastià— Absorbí el Banc d’Expansió Comercial Capellades el 1971 i, el 1980, el Banc Mercantil de Manresa i el Banc de Barcelona Aquest mateix any integrà el…
Lo Gaiter del Llobregat. Poesies
Literatura catalana
Llibre en què, el 1841, Joaquim Rubió i Ors aplegà principalment els poemes que, des del 16 de febrer de 1839, havia anat publicant al Diario de Barcelonal, signats amb el pseudònim que li donava títol, i que havia estat, també, el títol del primer poema de la sèrie.
El recull, que cal suposar promogut per l’impacte immediat que la sèrie del Gaiter havia causat, en qualsevol cas feia visible i durable una calculada operació literària projectada també en el↑ Roudor de Llobregat duta a terme amb la complicitat de Joan Cortada Amb la visible ambició d’establir un diàleg entre l’actualitat romàntica, la pulsió historicista, la tradició culta autòctona i els incipients mites provincialistes Mos cantars , el poema programa que obria el recull, addueix dos versos de La pàtria d’Aribau com a lema, Rubió hi assumia la versió historicista del romanticisme i…
Esquerra Renovada de Catalunya
Partit polític
Partit fundat al maig de 1977 i legalitzat al setembre següent, que va néixer de la separació temporal d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC] d’un grup de quadres crítics amb la direcció que encapçalava Heribert Barrera i amb la coalició convinguda entre ERC i el Partido del Trabajo de España.
Eren els històrics Joan Casanelles president del nou partit, Francesc Viadiu i Joan Rodríguez Papasseit, amb Albert Alay, Frederic Rahola i Salvador Grau-Mora entre d’altres Al juny de 1977, l’Esquerra Renovada s’incorporà a la coalició senatorial Democràcia i Catalunya, i deixà llibertat de vot per al congrés La reconciliació, afavorida pels resultats electorals, es consumà al desembre de 1977 i el partit fou donat de baixa al juliol de 1978
Unión Patriótica
Partit polític
Partit organitzat des del govern durant la Dictadura de Primo de Rivera. Fundat el 1924, intentà vertebrar el suport civil a la dictadura militar en la seva condició de partit del règim.
La caiguda del dictador el féu inoperant des de la meitat de 1930 Ideològicament, la UP era conservadora, amb inclinació a acollir alguns dels nous plantejaments que feia la dreta autoritària europea dels anys posteriors a la Revolució Soviètica el corporativisme, la centralització dirigista de l’economia i la recerca d’una forma d’enquadrament polític que incorporés la gent políticament “sana” a parer seu, els apolíticsdesenganyats del sistema de la Restauració L’apellació a la massa “neutra” i a esdevenir el partit dels apolítics fou permanent El seu lema era “Pàtria, Monarquia, Religió” i…