Resultats de la cerca

L’any 1961, en el Congrés de Musicologia de Nova York, es definí el terme Classicisme com la sèrie de trets característics compartits per la música d’aquests compositors Tot i que cap dels tres compositors esmentats no nasqué a Viena, el fet que les seves carreres es desenvolupessin molt sovint a la capital austríaca feu que la musicologia moderna acabés batejant l’escola amb el nom d’aquesta ciutat La creació, al principi del segle XX, de l’anomenada Segona Escola de Viena , d’A Schönberg, A Berg i A Webern, és la causa que sovint se l’anomeni Primera Escola…

Al llarg del temps aquesta escola musical —que es pot lligar estretament amb l’Escolania de Montserrat— ha viscut les diferents circumstàncies i vicissituds històriques de Catalunya i del monestir mateix I té la peculiaritat d’haver mantingut, malgrat la pèrdua dels arxius del monestir —concretament l’arxiu musical, a causa de l’incendi i la destrucció dels anys 1811 i 1812—, una trajectòria gairebé ininterrompuda fins l’actualitat És una escola de cant, certament, però també forma instrumentistes, sobretot organistes Una altra peculiaritat és que la major part de…

Fou fundada sobre el llegat d’Agustí Massana i Pujol 1855-1921 a la ciutat de Barcelona, el qual incloïa la seva rica biblioteca sobre temes d’iconografia i d’indumentària, la dotació d’un premi d’investigació sobre temes artístics i la creació d’una escola per al conreu de les arts i dels oficis en vies de desaparició Amb el patronatge de l’ajuntament de la ciutat i sota la tutela pedagògica del Foment de les Arts Decoratives, el primer curs de l’Escola Massana fou impartit l’any 1929 a l’estatge d’aquella entitat, al carrer d’Avinyó El primer director de l’…

Tingué annexa una editorial, que publicà un Boletín , texts escolars, obres de divulgació científica i propaganda anarquista L’escola aconseguí un ràpid prestigi dins l’àmbit intellectual, alhora que despertà un gran recel entre les classes benestants, que hi veieren un fons constant de subversió anarquista, terrorista i francmaçònica Els seus alumnes foren normalment de la classe mitjana Aquests passaren de 30 el 1901 a 175 el 1905, any que se n’inaugurà una sucursal a Vilanova i la Geltrú El 1906 la seva influència s’havia estès a uns 34 centres escolars, amb un total de 1000…

Al llarg del temps aquesta escola musical —que es pot lligar estretament amb l’Escolania de Montserrat— ha viscut les diferents circumstàncies i vicissituds històriques de Catalunya i del monestir mateix I té la peculiaritat d’haver mantingut, malgrat la pèrdua dels arxius del monestir —concretament l’arxiu musical, a causa de l’incendi i la destrucció dels anys 1811 i 1812—, una trajectòria gairebé ininterrompuda fins l’actualitat És una escola de cant, certament, però també forma instrumentistes, sobretot organistes Una altra peculiaritat és que la major part de…

El primer número aparegué el desembre del 1965 i fins el 1967 no tingué un títol estable, atès que es publicà en forma de carta per eludir la censura Posteriorment aparegué mensualment com a butlletí de la Delegació d’Ensenyament d’Òmnium Cultural i es consolidà, malgrat les fluctuacions en el títol i en les denominacions de les seccions responsables L’octubre del 1976 aparegué definitivament com a publicació de la Delegació i suplement del Butlletí interior d’Òmnium Cultural L’octubre del 1984 adoptà el títol d’ Escola Catalana subtítol del butlletí A partir d’aleshores es…

Nascuda d’una escissió d’Elisava, pensava dedicar-se en un començament als tres tipus de disseny gràfic, industrial i interiorisme, tot basant-se en el suport teòric de la Teoria de la Forma Gestalttheorie procedent del Bauhaus Progressivament, a través de les aportacions lingüístiques, en especial procedents d’Itàlia Eco, Barilli, Spinelli, Dorfles, Colombo, Borini i altres, s’arribà als estudis semiòtics i a una preocupació viva pels llenguatges no verbals, en especial durant els cursos 1969-70, 1970-71 i 1971-72, curs en el qual s’organitzà la gran reunió internacional de Castelldefels,…

L’ensenyament, en oposició a l’obra de Francesc Ferrer i Guàrdia, s’allunyà de la tendència racionalista, mantenint, però, el règim de coeducació Era dedicada a les classes populars Basà l’ensenyament en les necessitats del nen més que en una ideologia concreta i donà una gran importància a l’educació estètica Funcionà fins el 1912

El dirigí Josep Estalella i fou installat al parc de la Ciutadella El 1933 foren creats els nous instituts Ausiàs Marc i Pi i Margall, dirigits, respectivament, per Joan Ras i Manuel Mateu i Martorell L’Institut-Escola tingué un paper destacat en la formació de professorat, i l’ensenyament impartit —en català— fou sobretot formatiu, davant la tradició informativa anterior Durant la guerra civil, l’Institut-Escola fou traslladat a Sants El 1939 significà la fi de l’Institut-Escola, però la seva línia pedagògica fou continuada en escoles privades creades…

La seva producció fou essencialment de música polifònica i litúrgica El principal compositor fou Giovanni Pierluigi da Palestrina, l’estil del qual influí poderosament en el dels altres compositors adscrits a aquesta escola Palestrina ocupà els principals càrrecs musicals de l’Església romana i contribuí a definir l’estil característic de la música d’església, el que amb el temps s’anomenà stile antico o palestrinià Aquest es caracteritza pel conreu de la música vocal sense acompanyament, amb una marcada tendència diatònica i un gran control de la dissonància, destacant sempre la fluïdesa…