Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Bacus
Bacus (1496-97), obra escultòrica de Miquel Àngel sobre el déu del vi i del deliri místic (Museo Nazionale, Florència)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Nom amb què també era conegut el déu grec Dionís i que fou adoptat pels romans, que l’identificaren d’altra banda amb l’antiga divinitat itàlica Liber pater.
Era el déu del vi i del deliri místic i la seva festa era celebrada amb tumultuoses processons i orgies bacanal Malgrat la prohibició d’aquestes celebracions, el culte a Bacus persistí fins al segle II dC El tema de Bacus fou molt tractat per l’escultura clàssica Bacus índic, Bacus i Ampelos, Bacus i Leucothé, etc i per l’escultura i la pintura renaixentista Miquel Àngel, Leonardo, Ticià, Velázquez, etc
escola de Fontainebleau
Diana caçadora , pintura de l’Escola de Fontainebleau (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística, especialment escultòrica i pictòrica, que es donà a Fontainebleau amb l’arribada d’artistes italians cridats per Francesc I.
La primera escola de Fontainebleau és obra de GBRosso i de FPrimaticcio, dels seus seguidors Ndell’Abate, Pellegrini i Majorici i dels artistes francesos JGoujon, JCousin i ACaron L’estil d’aquesta escola de Fontainebleau és elegant, fred, de cànon allargat, continuador del manierisme italià, però amb influències flamenques i locals La segona escola de Fontainebleau, formada després del 1588, en el regnat d’Enric IV, manca d’una veritable personalitat i és la decadència de l’estil de la primera Els seus artistes principals són TDubreuil d’Anvers, JBunuel de Blois, ADubois d’Anvers i MFréminet…
Vivarini
Pintura
Nom d’una família de pintors italians, procedent de Murano, que tingueren un taller a Venècia que competí amb el dels Bellini i que es caracteritzà per una evolució constant de les fórmules goticistes cap a la renovació renaixentista, introduïda aleshores a Venècia per Andrea Mantegna i l’escola paduana.
Antonio Vivarini Murano 1415 — Venècia ~1480 féu nombrosos políptics d’altar en collaboració amb G d’Alemagna Influït pel corrent gòtic internacional a través de Giovanini da Fabriano, el seu estil es caracteritzà per una linealitat curvilínia i per una refinada minuciositat en els detalls Mare de Déu amb l’Infant , 1400 Galleria dell’Accademia, Venècia Bartolomeo Vivarini Murano ~1432 — 1491 fou més progressista que no pas el seu germà Antonio, de qui fou deixeble i collaborador És autor d’una Mare de Déu amb l’Infant i sants 1465, Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols i del Políptic de…
Òpera de París
Música
Principal institució del teatre líric francès, que es remunta al segle XVII, amb la creació de l’Académie Royale de Musique et de Danse (1669) sota el patrocini de Lluís XIV, i que tingué successives sales a la ciutat.
Finalment s’installà a l’edifici conegut com el Palais Garnier -nom del seu arquitecte, Charles Garnier-, projectat sota la iniciativa de Napoleó III i dins el pla de remodelació urbanística de GE Haussmann, que fou inaugurat el 1875 És una de les construccions més grans i famoses del seu gènere, de gran sumptuositat, en l’estil característic del Segon Imperi, amb abundant decoració pictòrica i escultòrica destaca el grup de La Danse , de JB Carpeaux Té una imposant façana amb una llotja de columnes corínties i una gran cúpula L’extraordinària escalinata porta al Grand Foyer ,…
Teatre Nacional de Praga
Música
Teatre de Praga bastit a partir del 1868 a la vora del riu Vltava.
Important obra neo renaixentista de Josef Zitek, s’inaugurà al juny del 1881 i poc després patí un incendi D’acord amb el sentiment profundament nacionalista que havia possibilitat la seva creació -voluntat de tenir un teatre per a la llengua txeca, en la construcció del qual, amb pedres procedents d’arreu del país, havia participat tot el poble-, fou ràpidament reconstruït per Josef Schulz, que amplià l’edifici primitiu en la mateixa línia artística El resultat fou un monumental edifici exempt amb abundant decoració escultòrica i pictòrica -obra dels artistes txecs dits de la…
Casa de la Ciutat de Barcelona

Façana vuitcentista de la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Edifici seu de la corporació municipal de Barcelona, començat a construir el 1370, situat a l’antic decumanus
romà.
El mestre d’obres Pere Llobet construí primerament la gran sala dels Cent Jurats, de sostre enteixinat, amb decoració pictòrica obra de Jaume Canalies, Berenguer Llopard i Francesc Jordi, inaugurada el 1373 El 1400 fou enllestit l’enfront del carrer de la Ciutat amb la imatge de l’arcàngel sant Rafael damunt el portal, i els escuts de la ciutat i del rei, que contribuí econòmicament a l’obra Hi treballaren el mestre d’obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada 1400 Seguí la construcció de la sala del Trentenari i de l’antiga capella presidida pel retaule de la Mare de Déu…