Resultats de la cerca

Es preveu que serà posat en òrbita a partir de l’any 2003 Tindrà una gran resolució espectral i l’habilitat de mesurar la polarització en raigs X en un ample rang d’energies, des de la regió de l’ultraviolat fins als raigs X durs

Actualment hom coneix uns 200 estels d’aquest tipus, anomenats també estels W , el més brillant dels quals és l’astre γ- Velorum , que pertany a la segona magnitud Generalment són estels de petites dimensions —la meitat de les del Sol—, però de temperatura superficial molt elevada, que pot arribar fins a valors de 100000 K Aquests astres pertanyen al tipus espectral O, i llur lluminositat absoluta és de l’ordre de -5 La matèria és expellida d’aquests estels a grans velocitats i amb unes característiques semblants a com s’esdevé en les noves

El satèllit fou llançat el 30 d’abril de 1996 i se li calculà un temps de vida de 4 anys, període durant el qual es preveu que l’instrument pot apuntar més de 4 000 camps L’interès de la missió BeppoSAX se centra principalment en la seva capacitat d’observar fonts astronòmiques en ampli cobriment espectral, que va de 0,1 a 200 keV, amb una bona resolució energètica i angular aproximadament 1 minut d’arc en el rang de 0,1 a 10 keV Una altra característica de l’observatori és que pot extreure imatges de regions àmplies del cel per estudiar la variabilitat de fonts febles i detectar…

El Landsat I 1972, que orbitava a 900 km d’altitud en una òrbita heliostacionària, fotografiava bandes de terreny de 185 km d’ample amb una resolució de 80 m i trigava 18 dies a fotografiar la totalitat de la superfície terrestre portava tres cambres de televisió en color imatges en el domini visible i una cambra multicanal imatges en quatre bandes espectrals verd, taronja, vermell i infraroig proper, i infraroig amb què obtenia imatges en fals color El Landsat I funcionà fins el 1980, i fou rellevat pel Landsat II 1975 que ho féu fins el 1982 El Landsat III 1978 incorporà una cinquena banda…

Iniciada el 14 de maig de 2009, amb el llançament de l'observatori des de Kourou Guiana francesa a bord d’un Ariane 5, finalitzà l’abril del 2013 Rebé el nom en homenatge a William Herschel, descobridor dels raigs infrarojos Les dades enviades des del Herschel al llarg de més de 1400 dies en què fou operatiu i unes 22000 hores d’observacions científiques aportaren una gran quantitat d’informació sobre la formació de les galàxies en els inicis de l’univers, la formació d’estrelles i la seva interacció amb el medi interestellar, la composició química de cossos celestes diversos i de l’univers…

Ideats per un subcomitè de l’ISO i l’IEC del qual prengueren el nom, responen a la necessitat de fer compatibles els formats de dades dels diversos sistemes de radiodifusió i d’emmagatzematge de vídeo digital que apareixen en el mercat Ara per ara n'hi ha dos que han estat completament definits i que ja són operatius, l’MPEG1 i l’MPEG2, però encara n'hi ha d’altres en procés de desenvolupament En el format MPEG1, orientat a l’emmagatzematge i la reproducció de senyals de vídeo en disc compacte CD-ROM, els senyals han d’ésser fortament comprimits perquè s’acomodin a la taxa de transferència de…

La resolució de l’instrument era d’uns 2 minuts d’arc La missió conclogué al juliol de l’any 2000 després que els instruments fossin malmesos a causa d’una tempesta solar Tot i això, l’observatori superà el temps de vida que se li assignà i estudià fenòmens de l’astrofísica d’altes energies, com AGN Active Galactic Nuclei , quàsars, romanents de supernova i objectes compactes —forats negres i estels de neutrons—

Té un diàmetre de aproximat de 1400000 km i una massa d’1,99 × 10 3 ⁰ kg la seva densitat mitjana és, doncs d’1,41 g/cm 3 El seu equador és inclinat 7° 10,5’ respecte a l’eclíptica, i l’acceleració de la gravetat a la fotosfera val 27,4 m/s 2 Com a estel pertany al tipus espectral G2, i la seva magnitud lluminosa aparent és de -26,7, mentre que l’absoluta és tan sols de 4,8 El Sol gira entorn d’ell mateix, però, atès que és constituït per una gran massa de gasos, les distintes regions no giren solidàriament, sinó que ho fan a velocitats diferents, que depenen de la latitud Així, a les…

El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…