Resultats de la cerca

Fundada a la dècada de 1910, organitzà les curses de Pasqua o la Festa de la Bicicleta, des del 1953 La seva activitat estava vinculada amb el velòdrom de Tortosa, que passà a gestionar a partir del 1960 sota la presidència de Ramon Gascó, i on organitzà tot tipus de proves, entre les quals mànegues de la Copa d’Espanya incloent-hi el Gran Premi Internacional de Tortosa 1965, que formà part de la Copa del Món de mig fons Els seus equips donaren noms com Miquel Mas, Miquel Espinós i Guillem Blasco Des del 1987 organitza la Marxa Cicloturista de les Terres de l’Ebre, dins del…

Aquest cedí algunes sales desocupades de la universitat literària per a la seva installació El 1768 adoptà l’actual denominació per un privilegi del rei Carles III, el qual nomenà els seus professors “acadèmics de mèrit” Durant el s XVIII, als estudis d’escultura i pintura foren afegits l’estudi de flors, ornaments i altres dissenys adequats als teixits 1778 i l’ensenyament de l’arquitectura 1790 Fou reorganitzada el 1849 i el 1857 Consta de 27 membres numeraris Fou la més important de la Península després de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid Integrada al començament per…

Desenvolupament enciclopèdic Està formada per 123 estrofes de vuit versos cada una, d’una notable originalitat i d’un eficaç nervi narratiu i àdhuc musical No ha de ser debades que un anònim compositor la farcís de tonalitats populars per a ser cantada a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim Les Cobles , en les quals es nota l’influx de La faula de Guillem de Torroella, proposen una allegoria de caràcter polític sobre la situació de l’illa, en la qual hi ha força referències a la peripècia personal de Turmeda, sobretot en l’espinós assumpte de la seva fugida i posterior…

Desenvolupament enciclopèdic Soleia recull en una unitat Rapsòdia de Garí 1972, Rapsòdia d’Arnau 1974 i Rapsòdia d’Ahab 1976 L’únic canvi que l’autor introduí en els textos entre les edicions originals i l’edició conjunta fou l’esmena de les mutilacions i les supressions que la censura de l’època havia fet a Rapsòdia de Garí Soleia rebé el premi Josep Carner 1976, atorgat per l’IEC Constitueix el cim líric del projecte poètic que Bartra desplegà al llarg de la seva vida, tant a l’exili com després del retorn Rapsòdia de Garí fou escrit a Terrassa de manera intensa entre setembre i desembre…

Fou convocat per primera vegada el 1984 Relació d'obres i autors guardonats 1984 Gabriel Ferrater obra poètica , de Xavier Macià i Núria Perpinyà 1985 Àmbits de postmodernitat , d’Àngel Castiñeira 1986 Les rutes de Ponent , de Vidal Vidal 1987 Assaig sobre periodística catalana , de Josep MCasasús 1988 Repensar Catalunya , d’Oriol Pi de Cabanyes 1989 Miralls màgics , de Carme Arnau 1990 Eros i Art , de Gerard Vergés 1991 Les cruïles de la utopia , de Xavier Duran 1992 Papers privats , d’Enric Bou 1993 Estandarització i establiment de llengües , de Xavier Lamuela 1994 El paradís de les…

Desenvolupament enciclopèdic És una apropiació i recreació en clau autobiogràfica i historicocollectiva del mite grec clàssic vingut de l’Orient sobre el sàtir que va desafiar el mateix Apollo Màrsias i Adila és el primer assaig de Bartra a l’hora de reconduir l’impuls èpic del s XIX en termes literaris de l’alta modernitat del s XX, seguint l’exemple d’Eliot, Pound, Akhmàtova o Saint-John Perse També és el primer d’una sèrie de llargs poemes èpics que Bartra va confegir entre el 1946 i el 1976, tots recreacions de mites clàssics o populars A partir de l’aparició de Màrsias i Adila , Bartra…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita a Mèxic al principi dels anys seixanta, es publicà per primera vegada l’any 1964 a Mèxic, en la versió castellana de l’autor La versió catalana va aparèixer a Barcelona l’any 1968, quan el poeta encara vivia a Mèxic, prologada per Francesc Vallverdú L’exegeta Anna Murià considera l’obra «una autobiografia lírica de caràcter més espiritual que històrica» L’obra, d’una banda, és una experiència creativa parallela a les Elegies de Bierville de Carles Riba, però des de l’òptica del vitalisme català que arrenca amb Joan Maragall i Joan Salvat-Papasseit…

L’any 1912 es fusionà amb el Barcelona Jockey Club i adoptà el nom de Real Polo Jockey Club de Barcelona Societat Hípica Es traslladà a la carretera de Sarrià i esdevingué la seu dels concursos hípics que se celebraven a Barcelona El 1914 el Club ja disposava de quatre seccions que foren, i són encara, els pilars de la seva infraestructura esportiva el polo, l’hípica, l’hoquei i el tennis L’any 1932 s’installà a l’avinguda Diagonal, on té la seu encara avui, i el 1939 prengué com a nom oficial el que té actualment A partir d’aleshores s’inicià un període de consolidació de la seva…