Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Menorca
Periodisme
Diari menorquí en castellà, creat el 1941 com a òrgan del Movimiento i traspassat el 1951 a una empresa privada i, després, a Editorial Menorca, actual propietària.
És dirigit per Mateu Seguí i Mercadal Esporàdicament publica articles en català
EOKA
Sigla de l’Ethniki Organosis Kyprion Agoniston (‘Organització Nacional per a l’Alliberament de Xipre’), grup guerriller partidari de l’enosi.
Fundada 1955 i dirigida per Georgios Grivas , lluità contra els britànics fins a aconseguir la independència de Xipre febrer del 1959 L’arquebisbe Makários la dissolgué, i pràcticament restà desorganitzada Més tard, reaparegué esporàdicament com a autora d’accions armades contra el govern republicà i contra la comunitat turcoxipriota
Qüestions d’Art
Publicacions periòdiques
Revista apareguda a Barcelona, en principi trimestralment, des del 1967, promoguda pel grup d’Ars Sacra amb l’assessorament primer d’Evangelista Vilanova i, des del número 13, de Pere Busquets, que n’esdevingué director.
L’edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d’actualitats culturals A part els membres del grup promotor hi han collaborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep ACodina i Josep Carol i esporàdicament JVFoix, JMValverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres
Grup de Treball Estable de les Religions
Consell de representants de les religions històricament arrelades a Catalunya per a coordinar-se i dialogar amb independència del poder polític o administratiu.
L’entitat es reuneix mensualment per a recollir les necessitats de la Comunitat Israelita de Barcelona, el Consell Islàmic Cultural de Catalunya, l’Església ortodoxa del Patriarcat de Sèrbia, el Consell Evangèlic de Catalunya i l’Arquebisbat de Barcelona També participen esporàdicament en algunes de les activitats que preparen la Comunitat Budista Sakya Tashi Ling, com a secretària de la Federació Budista d’Espanya, l’Associació Taoista de Catalunya, la Comunitat Baha’ de Catalunya i el Consell Religiós Sikh de Catalunya En alguns documents d’ús intern, aquesta entitat s’anomena…
La Chapelle Royale
Música
Conjunt coral i instrumental flamenc fundat per Philippe Herreweghe el 1977 i format per una trentena de membres que interpreten música antiga, barroca i preromàntica, amb un repertori que va de Monteverdi a Beethoven i que inclou oratoris, misses, cantates i fins i tot òperes.
Esporàdicament, aquesta formació coral també ha cantat música romàntica i del segle XX El conjunt, que ha participat en els festivals europeus més importants, com els de Salzburg i Lucerna, ha actuat en diverses capitals d’Europa A París interpretà Ifigènia , de G Puccini, al Théâtre du Châtelet, i a Ais de Provence, Les noces de Fígaro , de WA Mozart L’any 1992 actuà al Théâtre Royal de la Monnaie de Brusselles amb Dido and Aeneas , de H Purcell, i el 1998, al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb la Novena simfonia , de L van Beethoven
Club Ciclista Manlleuenc
Ciclisme
Club ciclista de Manlleu.
Fou fundat l’any 1949, i després d’uns anys d’incertesa es refundà el 1966 El primer president fou Joan Soler Durant la primera temporada d’activitat inicià el Trofeu Joan Soler i el Critèrium de Manlleu per a ciclistes professionals, en el palmarès del qual destaquen Miguel Indurain, Josep Lluis Laguía, Álvaro Pino, Joaquim Llach i Antoni Coll El 2008 aquesta competició entrà a formar part del calendari de Grans Clàssiques Endegà també competicions juvenils, com el Trofeu Ajuntament de Manlleu i el Trofeu La Piera, i cadets, com la Copa Primavera Esporàdicament, collaborà en…
The Who
Música
Grup britànic de rock format el 1964 i dissolt el 1983, si bé posteriorment s’ha reagrupat esporàdicament.
Roger Daltrey veu, Pete Townshend guitarra, Keith Moon bateria i John Entwistle baix feren de The Who un dels referents del rhythm-and-blues dels anys seixanta i el convertiren en la icona musical del moviment mod , tot i que després canviaren d’estil Londinencs de classe treballadora, aparegueren en el panorama musical amb un so de guitarres i baix agressiu i una actitud violenta dalt l’escenari, amb cançons que esdevingueren himnes generacionals, com My generation , The kids are allright o Won’t get fooled again El geni creatiu de Townshend també fou el responsable de les òperes rock Tommy…
Els Evolucionistes
Art
Agrupació artística formada a Barcelona el 1917 per Joan Cortès —que en fou el guia estètic—, els pintors Joan Serra, Alfred Sisquella, Francesc Elias, Ernest Enguiu, Antoni Canadell i Eduard Vergés, l’escultor Josep Viladomat i el músic Juli Pons.
Exposaren per primer cop a les galeries Dalmau 1918, presentats per Francesc Pujols, i, més endavant, a les Exposicions Oficials de Belles Arts de Barcelona, on tingueren sala pròpia Els unia una gran admiració per Cézanne i un gust per les tonalitats terroses representaren una reacció contra el luminisme ja estereotipat dels sorollistes i contra el Noucentisme classicitzant i constituïren la promoció jove de l’ala realista del Noucentisme Posteriorment se'ls afegiren, més o menys esporàdicament, altres artistes Tot i que el grup es dissolgué abans, el seu darrer acte fou l’…
El Mole
Periodisme
Periòdic satíric d’idees liberals en català, aparegut a València l’1 de febrer de 1837, fundat i redactat per Josep Maria Bonilla.
Tingué un gran èxit de públic 3 000 subscriptors el 1840 i pot ésser considerat com el capdavanter de les idees liberals al País Valencià i de la Renaixença, tant per l’ardida defensa de la llengua com per les seves contribucions al recobrament de la consciència valenciana A conseqüència de processos i suspensions múltiples tingué diverses etapes 1837, 1840-41, 1854, 1855, 1863-64, El Mole Antic 1864-65, 1870 Per motius de censura hagué de canviar sovint de nom La retirada del seu substitut El Papafigo 1841 i el procés que el governador eclesiàstic Ferraz intentà contra Bonilla tingueren una…
Cor de Cambra Eric Ericson
Música
Conjunt coral suec fundat el 1945 per Eric Ericson amb el nom de Cor de Cambra d’Estocolm.
En un principi es basà en el repertori madrigalesc, però ben aviat es convertí en una formació de referència per al repertori suec contemporani Autors com SE Bäck, L Edlund o I Lidholm han escrit obres per a aquesta formació, que ha participat en enregistraments diversos i sota les millors batutes, especialment de C Abbado, R Muti, J Levine i N Harnoncourt, a més del mateix E Ericson Els seus components s’han especialitzat en el repertori barroc, amb memorables versions dels oratoris i les passions de JS Bach, enregistrades fonogràficament, a més d’obres del repertori clàssic de FJ Haydn i WA…