Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Tribunal de Comptes Europeu
Dret
Institució comunitària de rang inferior a les institucions bàsiques (Comissió, Consell, Parlament i Tribunal de Justícia), amb la funció principal de fiscalitzar o controlar els comptes de la Unió Europea.
Creada el 5 d’abril de 1977 per decisió dels representants dels governs dels estats membres, fou constituïda el 18 d’octubre del mateix any i entrà en funcionament amb la sessió inaugural el dia 25 d’aquest mes La seva seu és a Luxemburg És compost per dotze membres, elegits per sis anys pel consell, els quals han d’exercir les seves funcions amb absoluta independència i en interès general de la Unió Europea, i durant el seu mandat no poden exercir cap altra activitat professional, retribuïda o no Aquest tribunal examina els comptes de la totalitat dels ingressos i…
Servei d’Investigació Agrària
Agronomia
Òrgan del departament d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya creat el 1979.
S'encarrega d’exercir totes les funcions d’investigació agrària del departament
Col·legi de Biòlegs de Catalunya
Corporació de dret públic que té com a objectius vetllar pel correcte exercici de la professió de biòleg i els interessos dels seus associats en l’àmbit de Catalunya.
És d’adscripció obligatòria per a exercir com a professional Es constituí el 1997 per segregació del Collegi Oficial de Biòlegs Poden ésser-ne membres els llicenciats en biologia o en bioquímica
Comissaria General d’Assegurances
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de juliol de 1936, dependent de la conselleria de finances, a fi d’intervenir en el funcionament de les companyies i mutualitats d’assegurances.
Per decret de 9 de gener de 1937 formant part dels decrets de s'Agaró fou creat el Servei Tècnic d’Assegurances, que havia d’exercir les funcions de la Comissaria General d’Assegurances vida, incendi, transports i diversos i de la Comissaria d’Assegurances Socials maternitat, accidents de treball, retir-vellesa Pel mateix decret fou creat el Consell General d’Assegurances, amb atribucions consultives i executives
Junta Distribuïdora d’Herències
Dret civil català
Òrgan col·legiat dependent de la Generalitat de Catalunya, que té com a funció determinar, distribuir i liquidar l’haver líquid de les herències que rep la Generalitat.
En aquests casos la Generalitat és declarada com a hereva intestada Totes les esmentades funcions només les podrà exercir la Junta en el supòsit que no siguin competència de la Direcció General del Patrimoni El president de la Junta Distribuïdora d’Herències és a la vegada el director general del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, el qual té la funció d’executar les decisions de la Junta
Bases de Manresa
Assemblea catalanista a la sala de sessions de la casa de la ciutat de Manresa (15 d’abril de 1892), on foren presentades les Bases de Manresa, segons un dibuix de Jaume Pahissa
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana, presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27 de març de 1892.
Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l’assemblea En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu El poder central s’havia d’organitzar sota el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial, però residint el poder legislatiu central en el rei o cap d’estat i en una assemblea de representants regionals El poder executiu havia d’ésser…
Lèpida
Família de patricis romans que, al llarg de la història de la ciutat, ostentaren importants magistratures.
Entre els seus membres es destaquen els quatre cònsols homònims Marc Emili Lèpid, el primer, ostentà el consolat el 232 aC El segon, ultra exercir com a cònsol 187 i 175 aC, conquerí la Ligúria i actuà d’ambaixador a Egipte El tercer intervingué, sense gaire fortuna, en les guerres de Numància I el quart, cònsol el 78 aC, fou pare del triumvir i intentà d’enderrocar la constitució de Sulla, a la mort del dictador Tanmateix, hagué d’exiliar-se a Sardenya
Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona
Institució creada el 19 de febrer de 1922 per reglamentar i gestionar el funcionament dels grups escolars dependents de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
Sota l’assessoria de Manuel Ainaud, la seva primera tasca fou la selecció de mestres que, dins l’escalafó nacional, haurien d’exercir a les escoles municipals i que possibilità el seu renovament pedagògic Suprimit per la dictadura de Primo de Rivera, fou rehabilitat pel juny del 1930 amb ampliació de les seves funcions Amb la República es convertí en el principal organisme escolar públic de Barcelona, amb un cens de 1600 alumnes 1931 A partir del 1936 les seves escoles continuaren funcionant amb una certa autonomia fins el 1939, que fou dissolt
guerra dels Infants d’Aragó
Història
Guerra civil castellana, complicada amb guerra amb la corona catalanoaragonesa que tingué lloc, amb interrupcions, en 1429-45.
Enfrontà els infants d’Aragó amb Álvaro de Luna, privat del rei Joan II de Castella Hereus aquells dels béns de llurs pares Ferran I de Catalunya-Aragó i Elionor d’Alburquerque, a Castella, intentaren d’exercir el poder en el regne, aprofitant-se de la debilitat de caràcter de llur cosí Joan II El 1420 les desavinences entre els més grans dels infants, Joan i Enric, feren fracassar el cop d’aquest darrer, que s’havia apoderat a Tordesillas de la persona del monarca i del govern efectiu Empresonat Enric el 1422, no fou alliberat fins el 1426, davant l’amenaça de guerra amb la…
Consejo Nacional del Movimiento
Política
Òrgan polític que durant el franquisme assumí la representació col·legiada del Movimiento.
Institucionalitzat per decret de 31 de juliol de 1939 i anomenat inicialment Consejo Nacional de FET y de las JONS, el seu nom i les seves funcions definitives li foren donades per la llei de Principios del Movimiento Nacional 1958, el foment i la preservació dels quals era la seva missió podia fer suggeriments al govern, àdhuc en forma de proposicions de llei, i exercir el recurs de contrafur Els consejos locales del Movimiento elegien un consejero nacional per província, i el cap de l’estat en designava 40 dels altres 58 consellers llur president era el president del govern,…