Resultats de la cerca

Fou lliurada a Alfons XII d’Espanya el 10 de març per iniciativa del Centre Català, després d’un acte públic celebrat al vestíbul de la Llotja de Barcelona, en presència de representants de nombroses entitats econòmiques, polítiques, culturals i professionals de Catalunya En l’acte, presidit per Joaquim Rubió i Ors, hom acordà d’exercitar el dret de petició reconegut per la Constitució del 1876 i d’elevar al rei les reivindicacions polítiques i econòmiques de Catalunya, en ocasió del projecte de convenis comercials de l’Estat espanyol amb la Gran Bretanya i els intents d’…

En foren fundadors Joaquim Llaró —que fou el seu màxim animador—, A Monmany, J Oliveró, BC Aribau i Puig i Vehil, tots ells molt joves aleshores Posteriorment hi entraren també J Martí i Cortada, R Muns i Seriñà, I Santpons i R López i Soler Una primerenca escissió 19 d’octubre, de la qual formava part Aribau, determinà la redacció d’uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques L’idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior Semanario Erudito , després Periódico Erudito , on aparegueren nombrosos poemes de…

Desenvolupament enciclopèdic Seguint les pautes ideològiques de l’època, Ramon Llull pretengué integrar la cavalleria, la militia , dins del projecte general de l’Església Així, la concepció cavalleresca de Llull, tot i que no arriba a les posicions extremes de sant Bernat, que justifica la violència si cerca el bon fet, o l’arrogància de sant Pere Damià, que pretenia convertir els cavallers en veritables monjos, vol integrar el cavaller en la societat medieval i encara que Llull reconeix també, efectivament, la licitud de la violència en determinades situacions, aspira a imposar als…