Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
escola de Lleida
Portalada romànica del claustre de la Seu Vella de Lleida, típic exponent de l' escola de Lleida
© Fototeca.cat
Arquitectura
Nom amb què hom designa sovint l’estil d’un conjunt de monuments arquitectònics de l’etapa final del romànic (s XIII).
Centrada en la construcció de la seu de Lleida, es caracteritzà per la complexitat —filigranada o geomètrica— de la decoració, especialment de les portalades En són exemples les esglésies d’Agramunt, Vilagrassa, Santa Coloma de Queralt, etc L’influx de l’escola es féu sentir per terres d’Osca i Saragossa i arribà fins a València, on es patentitzà a la portalada de Palau, de la seu
Hora de España
Publicacions periòdiques
Revista mensual, de crítica, assaig i poesia, editada a València (gener-desembre del 1937) i a Barcelona (gener-novembre del 1938) per un grup d’intel·lectuals de llengua castellana (Alberti, Cernuda, María Zambrano, Domenchina, Prados, etc) i alguns de catalans (Riba, Bosch i Gimpera, Joaquim Xirau).
En fou secretari Joan Gil-Albert Pere Quart hi publicà l' Oda a Barcelona La revista fou l’exponent més important de la coalició dels escriptors al costat de la causa republicana
l’Escriba Assegut

l’Escriba Assegut
Escultura egípcia de calcària, que data de la V dinastia i és conservada al Musée du Louvre (París).
Aquest tipus d’estàtua apareix ja a la IV dinastia, però n'és l’exemplar més reeixit aquesta obra mestra, plena de realisme els pectorals caiguts i les faccions en són un clar exponent i de vida
Lucha Social
Setmanari
Setmanari portaveu de tots els sindicats de Lleida (1919-22), redactat per Joaquim Maurín i Pere Bonet; hi col·laboraren David Rey, Víctor Colomer, Andreu Nin, etc.
Fou exponent de la tendència procomunista dins la Confederació Regional del Treball de Catalunya A partir del febrer del 1934 reaparegué com a publicació mensual, redactada per militants del Bloc Obrer i Camperol i posteriorment del POUM
Tobies
Personatge central del llibre homònim de l’Antic Testament, escrit en arameu o hebreu, bé que conservat només en versions gregues.
Considerat deuterocanònic , pertany a un gènere literari conegut ja al segle V aC n'és exponent l’anomenat Llibre d’Ahicar recull de màximes socioreligioses destinades a l’educació del jovent, enquadrades en un petit drama narratiu
Federació per a la defensa de la Llengua i de la Cultura catalanes
Història
Associació cultural creada a la Catalunya del Nord (1980), sorgida de la dinàmica catalana enfront de la política francesa tendent, en aquell moment, a englobar-la dins d’una demarcació llenguadociana sota l’hegemonia de Montpeller.
Agrupa la gairebé totalitat d’associacions culturals catalanes del país, i es proposa accions tendents a la normalització de la llengua i de la cultura catalanes, molt ambicioses És un exponent de la revifalla catalanista dels anys setanta
Habichuela
Música
Nom popular amb què és coneguda la nissaga de guitarristes flamencs de la família Carmona, originària de Granada.
Quatre generacions que en l’actualitat tenen el seu màxim exponent en els guitarristes Juan Carmona 1934 i Pepe Carmona 1944, que interpreten amb la seva trajectòria com a acompanyants i com a solistes el jondo i l’avantguarda del nou flamenc
Museu Egipci
Museu
Institució museística del Caire, màxim exponent de l’arqueologia i la història antiga d’Egipte.
El seu origen es troba en la campanya militar egípcia de Napoleó, que desvetllà un gran interès a Europa pel llegat dels antics faraons Durant el s XIX un gran nombre d’exploradors i buscadors de tresors intervingueren a Egipte a la recerca de tombes i relíquies El 1835 es fundà el Service des Antiquités de l’Egypte per a protegir el patrimoni arqueològic de la cobdícia i l’espoli Hom començà a reunir i controlar les troballes Després de diverses vicissituds i pèrdues irreparables, el 1878 s’aconseguí aplegar un fons patrimonial significatiu al palau de Gizeh del governador Isma'il Paixà La…
Els degenerats
Els degenerats de Carles Mani
© Fototeca.cat
Escultura de Carles Mani, feta a Madrid a la fi del s XIX, presentada amb el títol Embrutiment
a l’Exposició Internacional de Barcelona (1907), on escandalitzà per la seva audàcia.
És un grup format per dos homes nus, asseguts, abatuts, amb les extremitats allargassades monstruosament, de formes expressionistes, exponent del que hom ha anomenat ala negra del Modernisme Malgrat ésser projectada com a monument, només n'hi ha un esbós, en guix, a la Casa-Museu Gaudí de Barcelona
El Bon Pastor
Revista mensual fundada a Barcelona pel canonge Carles Cardó adreçada especialment al clericat dels Països Catalans.
Sortí del 1927 al juliol del 1936 Influí sobretot entre els sacerdots joves i contribuí a crear una nova concepció pastoral donant especialment una orientació per a les homilies aportava també estudis teològics L’editorial, escrit sempre per Cardó, donava el to de la publicació, alt exponent d’un temps d’expansió religiosa