Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
els Cosmati
Nom donat als marbristes romans que, des del començament del sXII fins a l’acabament del XIII, decoraren les esglésies de Roma i del Laci.
Llur estil decoratiu, d’origen bizantí, és basat en la combinació de marbres de diversos colors i de tesselles de vidre, tot formant motius geomètrics Hom en destaca la façana de la catedral de Cività Castellana, els claustres de Sant Joan del Laterà i de Sant Pau Extramurs, a Roma
confraria de la Sang
Associació piadosa destinada a venerar la sang de Crist, erigida al segle XIV i reconeguda per Roma el 1341.
S’estengué ràpidament per tot l’Occident cristià, sobretot a les ciutats importants Totes les confraries participen de les gràcies espirituals de l’arxiconfraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist A Barcelona fou establerta el 1547 a la capella del Santíssim o de la Sang de l’església del Pi o de Santa Maria dels Reis, i tenia un local a la casa de la Sang de la plaça del Pi El 1864 s’uní a la confraria la Germandat de Pau i Caritat per a auxiliar els condemnats a mort fins al moment de la seva execució A Perpinyà fou instituïda l’11 d’octubre de 1416 a l’església de Sant Jaume,…
Museu d’Història de Barcelona
Museu
Museologia
Museu municipal de Barcelona, creat el 1943 amb el nom de Museu d'Història de la Ciutat, sota la direcció d’Agustí Duran i Sanpere.
Té la seu principal a la casa Padellàs segles XV i XVI, antic palau del carrer de Mercaders que el 1931 fou traslladat a la plaça del Rei, el seu actual emplaçament En construir els nous fonaments, hom descobrí les restes de la ciutat romana, raó per la qual hom decidí d’habilitar l’edifici com a museu Aquest emplaçament originari actualment MUHBA Plaça del Rei consta d’un àmbit subterrani d’uns 1500 m 2 i un recorregut de 150 m lineals, amb les restes de la ciutat de Bàrcino segles III i IV, vestigis de la basílica i del baptisteri paleocristians, i altres elements d’època romana tardana i…
expedició dels almogàvers a Orient
Expedició dels almogàvers a Orient
© Fototeca.cat
Història
Expedició duta a terme per la companyia comandada per Roger de Flor, en la qual el gros de les forces era constituït per almogàvers.
Signada la pau de Caltabellota 1302, Roger de Flor obtingué autorització de Frederic II de Sicília per a oferir-se al servei de l’emperador de Bizanci, Andrònic II Acceptades per aquest les condicions exigides —casament de Roger de Flor amb la seva neboda, filla del tsar de Bulgària, i concessió del títol de megaduc, paga cada quatre mesos— fou organitzada l’expedició, que Frederic II contribuí a abastar Sota el comandament de Roger de Flor, formaren Corberan d'Alet i Ferran d'Aunés , Ramon Muntaner cronista de l’expedició i Ferran Eiximenis d'Arenós Bernat de Rocafort i Berenguer d'Entença…