Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
crani d’Orce
Jaciment arqueològic
Fòssil ossi trobat al jaciment de Venta Micena, al municipi d’Orce (Granada), l’any 1982.
Des del mateix moment de la troballa, aquesta resta fou objecte d’una gran controvèrsia, atès que no tothom coincidia en la identificació com a resta humana que li havia conferit el seu descobridor, Josep Gibert El Louvre de París i altres paleontòlegs de l’època es fonamentaven en la presència d’una cresta en el fòssil per a identificar-lo com a pertanyent a un ase Posteriorment, la troballa d’altres restes humanes a Europa amb una cresta i antiguitat semblant i, sobretot, noves anàlisis químiques confirmaren la naturalesa humana d’aquest fragment ossi, que han associat a un nen…
Eocè
Fragment de maxil·lar i mandíbula d’un cavall fòssil procedent de l'Eocè superior
© Fototeca.cat
Geologia
Segona època del Terciari inferior, compresa entre el Paleocè i l’Oligocè.
És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el…
Homo luzonensis
Paleontologia
Espècie d’homínid fòssil identificada a partir d’unes restes descobertes des de l’any 2007 a la cova de Callao, al nord de l’illa filipina de Luzon.
Les conclusions de les investigacions dutes a terme posteriorment es publicaren l’abril del 2019 a la revista Nature Les restes corresponen a tretze fragments de dents, ossos de la mà i del peu i part d’un fèmur de diversos individus Datades de fa uns 67000 anys, les anàlisis indiquen que en aquesta espècie del gènere Homo coexistien característiques anatòmiques presents en l’ Homo sapiens i reminiscències dels australopitecs La identificació d’aquest homínid fòssil planteja interrogants sobre la cronologia de l’evolució del gènere Homo al Sud-est asiàtic i la seva relació amb…
Ediacarià
Geologia
Unitat equivalent del
Vendià, primer sistema del Fanerozoic, emplaçat sota el Cambrià.
L’interval de temps va dels 670 als 550 milions d’anys El nom Ediacarià substitueix de manera definitiva altres noms provisionals com Neoproterozoic III o Vendià S'inclou en l’era Neoproterozoica Es caracteritzat per la fauna d’Ediacara, formada per metazous sense closca, de la qual han derivat els principals fílums, classes i ordres d’invertebrats coneguts en temps posteriors L’inici del període és marcat per l’aparició d’una nova capa de carbonats diferenciada de les altres químicament i per la textura la datació es féu pel sistema urani-plom a Namíbia i la XinaHom ha descobert fòssils d’…
formació de Tremp
Paleontologia
Unitat litoestratigràfica constituïda per dipòsits continentals que daten del Maastrichtià al Paleocè inicial.
També coneguda com a Garumnià, la Formació Tremp es troba exposada al sud dels Pirineus i assoleix una màxima potencia de 800 m a la Conca de Tremp És ben coneguda pel seu registre fòssil, que inclou icnites, ous i ossos de dinosaure sauròpodes, hadrosaures i altres ornitòpodes, teròpodes i anquilosaures
Homo habilis
Paleontologia
Espècie del gènere Homo que visqué fa aproximadament de 2,3 a 1,4 milions d’anys.
L’espècie fou descoberta i descrita per Mary Leakey i Louis Leakey , que trobaren el fòssil a Tanzània, entre 1962 i 1964 Sembla ésser l’avantpassat directe de l’home actual, tenia una capacitat cerebral de 657 cm 3 , un peu semblant al de l' Homo sapiens i sabia treballar la pedra per totes dues cares
Laia
Antropologia física
Paleontologia
Nom pel qual és conegut informalment el primat fòssil Pliobates cataloniae.
Les restes, consistents en una setantena de fragments d'un esquelet, foren descobertes l’any 2011 al jaciment de Can Mata els Hostalets de Pierola, Anoia La presentació dels resultats de les reconstruccions i de les anàlisis tingué lloc l’octubre del 2015, a càrrec d’un equip d’investigadors de l' Institut de Paleontologia ‘‘Miquel Crusafont’’ ICP, i foren publicats en la revista Science L’exemplar reconstruït és una femella d’uns 4 o 5 kg de pes, de règim frugívor i hàbits arborícoles que visqué fa uns 11,5 milions d’anys Aquesta localització cronològica la situa en un moment…
home de Piltdown
Antropologia física
Paleontologia
Fals espècimen d’homínid primitiu pretesament descobert el 1912 per Ch. Dawson i A. Smith a Piltdown (Sussex).
Les preteses restes de l’home de Piltdown consistien en fragments d’un arc cranial força evolucionat i una mandíbula d’aspecte simiesc acompanyats d’utensilis de sílex Malgrat l’afirmació que totes aquestes restes corresponien a un mateix individu, hom descobrí que els únics fragments veritables, atribuïbles al Paleolític superior, eren els cranials La mandíbula, procedent d’un simi, havia estat tenyida perquè semblés fòssil, i hom n'havia llimat les dents per tal d’alterar-ne la morfologia Posteriorment, el descobriment d’un bagul que conté peces tractades químicament de la mateixa manera…
Juràssic
Geologia
Segon sistema (i període) de l’era secundària o Mesozoic, situat damunt el Triàsic i sota el Cretaci.
El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme geosinclinal, el qual s’…
Paleocè
Geologia
Primera època (o sèrie) del Terciari inferior (o Paleogen), situada damunt del Cretaci i sota l’Eocè.
La manca de sediments marins d’aquesta època és pràcticament total en les àrees mediterrànies, i per això el terme Paleocè ha estat escàs o erròniament emprat La seva durada pot ésser estimada en uns 10 milions d’anys 65 000 000-55 000 000 Hom l’acostuma a dividir en dos estatges el Danià i el Tanetià És la primera sèrie del Terciari i representa una ruptura neta, sobretot faunística, amb els temps cretacis que la precedeixen Apareixen grups importants de foraminífers i comencen a trobar-se mamífers en abundància, com els multituberculats, els marsupials, els primers ungulats del grup dels…