Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Wiltonià
Prehistòria
Fàcies cultural prehistòrica de l’Àfrica austral, on ve després de la smithfieldiana, definida pels materials apareguts al predi Wilton, prop d’Alicedale, a la província del Cap.
Correspon a un moment molt humit, almenys en la seva fase típica, d’hàbitats a l’aire lliure i en coves La indústria lítica es caracteritza per les peces de petites dimensions micròlits i els palets de talla grollera Hi ha molins, boles de pedra perforades que devien formar part de pals de cavar, paletes, elements d’adorn de closca d’ou d’estruç, petxines perforades i espàtules d’os Les destrals de pedra polida hi són escasses En el Wiltonià apareixen les primeres ceràmiques de la regió, aportades per elements estrangers, que foren abundants a partir de l’edat del ferro, que en…
Solutrià
Jaciment arqueològic
Fàcies cultural de mitjan Paleolític superior europeu, que ha pres el nom del jaciment francès de Solutré (Saône-et-Loire), descobert l’any 1866.
Succeeix el Gravetià , i la seva indústria lítica és una de les més ben definides tipològicament del Paleolític, a causa de l’aparició del retoc pla i parallel, fet amb tècnica de pressió, que ocupa de vegades tota la superfície de l’utensili i que no té continuació en les indústries posteriors Cronològicament ocupa l’espai comprès entre els anys 20000-18000 a 15000 aC, i es divideix en tres fases, caracteritzada cadascuna per l’aparició de nous tipus d’instruments les puntes de cara plana, les fulles de llorer i les de salze i les puntes d’osca, respectivament, que conviuen amb els…
Ludià
Geologia
Part superior de l’Eocè superior de la conca de París.
El nom deriva de les fàcies salabroses de Ludes, al Marne França
Wealdià
Geologia
Terme emprat amb referència als sediments no marins d’una part del Cretaci inferior (Valanginià superior, Hauterivià i Barremià, aproximadament).
No pot ésser considerat com una unitat cronoestratigràfica, sinó com una fàcies amb referència cronoestratigràfica
Garumnià
Geologia
Formació lacustre del Cretaci terminal i del Paleocè definida al SW de França i als Pirineus.
A la Catalunya mediterrània engloba fàcies comprensives del Maastrichtià fins al Thanetià Als Pirineus meridionals, aquesta unitat és coneguda com a Formació de Tremp
Keuper
Geologia
Estatge superior del Triàsic germànic amb el qual comença el Mesozoic.
Constituïts per argiles vermelloses, amb una gran quantitat de guix, els terrenys del Keuper són de fàcies terrígenes lacunars que sofriren invasions periòdiques de la mar El nom deriva de la localitat alemanya homònima
Portlandià
Geologia
Tercer i darrer estatge del Malm, que descansa sobre el Kimmeridgià i sota el Berriasià.
El límit superior és dubtós per aquesta raó hom prefereix el seu equivalent oriental i de fàcies netament marines el Titonià i el Volgià L’estratotip és a les Portland Sands de l’illa de Portland Anglaterra
Muschelkalk
Geologia
Segon terme de l’escala estratigràfica del Triàsic germànic comprès entre el Buntsandstein i el Keuper.
A Catalunya es caracteritza per tres trams el Muschelkalk inferior M-1 calcareodolomític, de fàcies marina el Muschelkalk mitjà M-2 o tram roig intermediari, constituït per lutites, anhidrites, guixos i carnioles i el Muschelkalk superior M-3, novament calcareodolomític, margós i marí Cap a la serralada Ibèrica, els Pirineus i les Balears, hom hi distingeix un sol tram carbonàtic
Sannoisià
Geologia
Fàcies de l’Estampià inferior, del qual és considerat una subdivisió.