Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Fama
Mitologia
Divinitat al·legòrica de la veu pública.
Filla de la Terra, té innombrables boques i ulls i viatja a gran velocitat Sovint és representada, sobretot en escultures i relleus romans i del Renaixement, com una dona tocant la trompeta
els Nou Barons de la Fama
Denominació catalana dels Neuf Preux, designats així pel poema francès Veux du paon, de Jacques de Longuyon (1313).
Són tres jueus Josuè, David i Judes Macabeu, tres gentils Hèctor, Alexandre i Juli Cèsar i tres cristians el rei Artús, Carlemany i Jofre de Bouillon Sota el suggeriment d’aquests foren imaginats nou barons com a companys del llegendari Otger Cataló, abans del 1431 i probablement després del 1418 Aquests barons foren fets els fundadors dels llinatges de Montcada, Pinós, Mataplana, Cervera, Cervelló, Alemany, Anglesola, Ribelles i Erill La qualificació “de la fama” els fou atribuïda probablement per Gaspar Escolano 1610, quan ja havia estat aplicada als Neuf Preux almenys des del…
Lèntuls
Família romana que prengué aquest gentilici per la fama assolida en el conreu de les llentilles.
No és clar, però, el seu origen, ni tampoc ho és la seva vinculació amb la gens Cornèlia A l’inici de l’Imperi, arrogant-se el nom d’Escipions, tingueren la possessió del monument funerari conegut amb el nom de “torre dels Escipions” de Tarragona
Borgward
Marca i fàbrica alemanya de vehicles automòbils fundada l’any 1938 a Bremen per Carl F.W. Borgward i l’empresa automobilística Hansa-Lloyd Werke.
El model més reeixit fou l' Isabella , automòbil de turisme que guanyà fama de robustesa i potència, que fou construït entre el 1954 i el 1961, any que cessà la fàbrica
ronda d’en Tarrés
Grup policíac de vigilància de Barcelona, creat l’any 1847 o 1848, famós per l’arbitrarietat i la violència dels seus procediments, i dirigit per Jeroni Tarrés.
Tenia fama d’ésser composta per malfactors Per les citacions judicials, són coneguts els noms d’alguns dels seus membres Antoni Garreta, Miquel Matas, Josep Bernis, Josep Puig, Ignasi Bonsoms, Ambròs Carles i Joaquim del Rosal
La Pinacoteca
Galeria d’art barcelonina, fundada el 1894 pel col·leccionista Gaspar Esmatjes, i situada des del 1928 al Passeig de Gràcia.
S'ha dedicat a la promoció de l’art figuratiu des de tots els seus vessants tècnics, pintura, escultura, gravat, etc i en els més de cent anys d’existència ha presentat moltíssims artistes, alguns dels quals han assolit fama internacional
El Debate
Periodisme
Diari editat a Madrid del 1910 al 1936, fundat per Francisco Luis Díaz i dirigit (1911-13) per Ángel Herrera Oria.
Conservador, tingué fama d’ésser ben escrit i ben presentat Durant la Segona República es convertí en el portaveu dels catòlics moderats republicans d’Acció Popular i, més tard, de la CEDA, el dirigent de la qual, Jesús Gil Robles, era redactor del diari Fou substituït després de la guerra civil pel diari Ya
manufactura de la Savonnerie
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Antic i famós centre francès de fabricació de tapissos.
Posat en funcionament el 1604 per PDupont i SLourdet, per encàrrec d’Enric IV al Louvre, el 1627 fou installat a Chaillot, en una antiga savonnerie ‘fàbrica de sabó’, que donà nom als tapissos produïts, de fama aviat divulgada, els quals decoraren Versalles, Fontainebleau, els Trianon, etc Lluís XIV li donà els mateixos privilegis que a la manufactura dels Gobelins, amb la qual es fusionà al primer terç del s XIX
Martinengo
Història
Família comtal bresciana, probablement descendent dels comtes de Bèrgam longobards.
Els seus membres, a partir del s XIII, adquiriren fama com a estrategs i enginyers militars —Nestore 1548-~ 1630, i el seu cosí Gerolamo, constructor del bastió Martinengo a les muralles de Càndia— i condottieri — Cesare Martinengo , mort el 1461, i Francesco Martinengo Colleoni 1548-1621— al servei de Milà i de Venècia Dividida en diverses branques a la fi del s XIV, la família assolí la màxima esplendor durant el s XV
Bee Gees
Música
Grup de pop i música disco fundat a Austràlia l’any 1959 pels germans Barry, Robin i Maurice Gibb, originaris de l’illa de Man.
Tot i ser localment coneguts per les seves intervencions a la ràdio i la televisió, no va ser fins el 1962, amb el disc Spicks and Specks , que feren el salt a la fama en tot el món anglosaxó El 1974 s’installaren als EUA i s’apartaren de tot estil proper al rock per centrar-se en el so disco, ple dels falsets que caracteritzen el seu estil i que, sobretot arran de la banda sonora del film Saturday Night Fever J Badham 1977, els feren internacionament coneguts Bibliografia Complement bibliogràfic Sierra i Fabra, Jordi Bee Gees , Unilibro, Barcelona 1978
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina