Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Faune
Mitologia
Semideu romà, net de Saturn.
Assimilat a Pan o als sàtirs grecs, fou una divinitat dels boscs, favorable als homes L’ Eneida en presenta una genealogia que el relaciona amb els antics cultes itàlics i amb l’origen de Roma Alguns autors el relacionen amb els ritus de la Bona Dea , que potser fou la seva muller o filla, la qual, convertida en serp, ell posseí Era celebrat a les lupercals festes molt lligades a ritus de la fecunditat, el 15 de febrer, i a les faunals, el 5 de desembre En art ha estat representat barbut i amb el cos cobert amb una pell de cabra Entre les representacions més famoses hom troba el Faune…
Laboratori Aragó
El Laboratori Aragó de Banyuls de la Marenda (Rosselló)
© Fototeca.cat
Centre de biologia marina instal·lat a Banyuls de la Marenda (Rosselló), annex a la Universitat VI de París.
Henri de Lacaze Duthiers, que havia creat el 1872 ja un altre centre a Rosco Bretanya, n'obtingué la fundació el 1880 El seu successor, Pruvot, féu prospeccions a totes les costes catalanes, incloses les Balears Les installacions foren ampliades per Duboscq, però fou a partir del 1952 que s’inicià una renovació i una modernització general Hi treballen actualment una seixantena de persones Acull cada any de 400 a 500 estudiosos de les universitats europees i nord-americanes A partir del 1950 publicà la revista Vie et Milieu i, posteriorment, la Faune des Pyrénées-Orientales en…
Silvà
Mitologia
Déu romà, similar a Faune, protector dels boscs i dels ramats, que fruí d’un culte domèstic junt amb els déus lars i penats.
Tingué atribucions semblants a les dels sàtirs i silens grecs, i fou identificat amb Pan i altres déus bàrbars Era invocat amb els noms de Sanctus, Pater, Custos, Pomifer i Silvester
mosaic d’Alexandre
Gran mosaic dels s. II o I aC, trobat a la casa del faune de Pompeia; representa una batalla d’Alexandre amb els perses, probablement còpia d’una pintura perduda.
Un dels exemplars millors i més famosos de la musivària antiga Actualment és al Museo Nazionale de Nàpols
Segle XX
Música
Qualsevol aproximació a la tasca (en certa manera impossible) de resumir què ha estat la música al segle XX s’enfronta per força a dos problemes.
El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…