Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Economia i Finances
Economia
Revista quinzenal d’informació i divulgació econòmica fundada a Barcelona el 1917 i publicada fins el 1936.
Fou dirigida per MVidal i Guardiola, i hi collaboraren JMTallada, JAlgarra, MReventós, PCoromines i FEscalas, i més tard, JAVandellòs, JAlzina i ABausili i Sanromà Tingué seccions dedicades a qüestions jurídiques, a tècnica i economia, a la borsa, a economia internacional, etc Els articles doctrinaris definiren la ideologia econòmica de la Lliga Regionalista És una font bàsica per a la història econòmica catalana
Institut Català de Finances
Economia
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament d’Economia i Finances, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar pública i privada, creat el 1985.
Representà, en absorbir les seves funcions, la dissolució legal automàtica del Consell Assessor Econòmic-Social i Financer establert el 1984 Les funcions d’aquest nou Institut són la direcció i la coordinació de les activitats de les institucions públiques de crèdit depenents de la Generalitat i el control de llur gestió funcions de tresoreria de la Generalitat i concessió de crèdits i avals en favor d’entitats autònomes, de corporacions públiques i d’empreses públiques o privades El finançament inicial provenia de la dotació inicial de 2000 milions de les antigues pessetes uns 12 milions d’…
Cambra Apostòlica
Història
Superintendència de finances de l’església romana, presidida per un cardenal anomenat camarlenc
.
Aparegué al s XI com a financera de la cúria i dels béns temporals de l’església, i la seva importància augmentà sobretot en ocasió del Cisma d’Occident la coexistència de dues cúries exagerà llur fiscalitat Als s XIII-XIV absorbí algunes funcions en matèria penal i civil i s’atribuí l’apropiació dels espolis i béns vacants, sobretot des de Bonifaci VIII, fet que motivà controvèrsies inacabables sobre aquests drets, discutits pels sobirans Els béns que la Cambra Apostòlica posseïa als dominis de la corona catalanoaragonesa foren expropiats durant la guerra contra Pere el Cruel de Castella,…
Agència Tributària de Catalunya
Dret
Organisme autònom administratiu adscrit al departament d’economia i finances de la Generalitat de Catalunya.
Ens previst a l’article 204 de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , té per funció la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya i també, per delegació de l’estat, dels tributs cedits totalment per l’estat a la Generalitat de Catalunya Així mateix, l’Agència Tributària de Catalunya també pot gestionar, per delegació, altres tributs estatals i establir mecanismes de collaboració amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, entre els quals l’estatut preveu un consorci amb participació paritària de les dues agències…
decrets de s’Agaró
Història del dret
Nom amb què és conegut el pla de 58 disposicions (decrets i ordres) del departament de finances de la Generalitat de Catalunya, promulgades els dies 8, 9 i 12 de gener de 1937 i publicades al Diari Oficial de la Generalitat extraordinari del dia 18.
El pla fou preparat a la localitat de s’Agaró Baix Empordà per un grup d’alts càrrecs de la Generalitat i d’economistes convocats pel primer conseller i conseller de finances, Josep Tarradellas, arran del decret de Facultats Excepcionals aprovat pel Consell de la Generalitat 20 de novembre de 1936, el qual li concedia àmplies facultats per a endegar l’activitat financera i administrativa del departament Substituí els articles de l’Estatut relatius a les relacions financeres amb l’Estat espanyol ateses les noves exigències que la guerra suposà en el pressupost català El pla, amb…
el Tancament de Caixes

L’exemplar de La Campana de Gràcia del setembre de 1899 il·lustra la vaga fiscal impulsada pels comerciants en el Tancament de Caixes
Història
Nom amb el qual és conegut el moviment de protesta de comerciants i industrials barcelonins (1899) davant els increments tributaris establerts pel ministre de finances, Fernández Villaverde, per tal de fer sortir el govern del malpàs econòmic que patia per la pèrdua de les darreres colònies, l’any anterior.
Malgrat les esperances suscitades inicialment pel govern Silvela-García Polavieja cristallitzades en la formació de la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja , l’actuació del ministre era la negació de les reformes promeses, i singularment del concert econòmic a què hom aspirava campanya del Concert Econòmic per tal de posar terme a l’exagerada contribució catalana a les despeses de l’Estat espanyol, abusivament administrat pel centralisme madrileny La Lliga de Defensa Industrial i Comercial convocà un míting gener del 1899 que inicià el moviment, però no fou fins a la…
campanya del Concert Econòmic
Política
Moviment econòmic i polític promogut el 1898 per la Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona, presidida per Sebastià Torres, per tal d’assolir per a Catalunya un concert econòmic amb l’Estat espanyol similar al del País Basc.
S'hi mostraren favorables les quatre diputacions catalanes, 318 ajuntaments del Principat i les principals entitats professionals, econòmiques i culturals L’oposició que hi féu el ministre de finances Villaverde ocasionà el Tancament de Caixes
Servei Tècnic del Crèdit i de l’Estalvi
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya al gener del 1937 (per un dels decrets de s’Agaró).
Coordinava les funcions d’intervenció de les activitats bancàries i de defensa de l’estalvi corresponents al departament de finances, al Consell Superior del Crèdit i de la Banca, al Consell General de l’Estalvi i al Consell General de la Banca Catalana
Académie des Sciencies Morales et Politiques
Institució fundada el 1795 per la Convenció Nacional.
Fou suprimida per Napoleó 1803 i restablerta pel govern de Lluís Felip 1832 Té la seu a París Consta de 50 membres titulars, 10 membres lliures, 12 membres associats estrangers i 60 corresponents Els acadèmics estan dividits en cinc seccions filosofia moral i sociologia legislació, dret públic i jurisprudència economia política, estadística i finances i història i geografia
Junta de Comerç Exterior
Economia
Organisme creat a Barcelona pel decret del 15 d’octubre de 1936 del govern de la Generalitat de Catalunya per organitzar qualsevol importació o exportació i estimular el bescanvi de productes amb l’exterior.
Era formada per un representant de les conselleries d’economia n'era el president, finances, agricultura i proveïments tingué delegacions a París, Londres, Praga, Brusselles i Buenos Aires Fou dissolta pel decret del 14 d’agost de 1937 i substituïda per l’Oficina de Comerç Exterior, que deixà d’existir quan la direcció del comerç exterior tornà a mans del govern de la República
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina