Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Ciutat de la Justícia
© URBICSA
Complex urbanístic situat als termes municipals contigus de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat que acull institucions i serveis judicials d’ambdues ciutats.
Començà a entrar en servei al febrer del 2008 i fou oficialment inaugurada el 2 de maig de 2009 Ocupa una superfície construïda total de 232368 m 2 als terrenys on hi havia hagut l’antiga caserna de Lepant Consta de vuit edificis de diferents dimensions, grandàries i colors, sis dels quals estan destinats a usos pròpiament judicials corresponents als jutjats d’instrucció i família, els jutjats penals, els jutjats civils, la fiscalia, l’Institut de Medicina Legal i els jutjats de l’Hospitalet de Llobregat, i els altres dos, a usos empresarials i comercials Fins aleshores aquests…
atemptats de l’onze de març de 2004
Atemptats terroristes comesos l’11 de març de 2004 a Madrid per l’organització islamista al-Qā‘ida, que provocaren 190 morts i uns 1.500 ferits.
Fou considerada l’acció terrorista més gran comesa mai fins aleshores a l’Estat espanyol Els terroristes collocaren motxilles amb explosius en diverses estacions de tren de la capital espanyola Atocha, Santa Eugenia i el Pozo del Tío Raimundo, en hora punta i sense avisar amb antelació L’atemptat tingué lloc tres dies abans de les eleccions generals, cosa que provocà una gran tensió política L’aleshores ministre de l’interior, Ángel Acebes, atribuí l’autoria a ETA, com també ho féu el president espanyol, José María Aznar, atribució que el govern del PP insistí a mantenir malgrat el creixent…
cas Palau
Dret
Trama de corrupció a Catalunya centrada en el Palau de la Música Catalana i l'Orfeó Català.
Fou coneguda arran de l’escorcoll sorpresa dels Mossos d’Esquadra al Palau de la Música el juliol del 2009, a partir d’un avís anònim que alertava sobre un important desviament de fons de l’entitat, bé que el 2002 la Sindicatura de Comptes ja havia advertia d’irregularitats comptables La investigació posà al descobert el finançament illegal de Convergència Democràtica de Catalunya a través de donacions a l’entitat de diferents empreses, entre les quals destacava Ferrovial, a canvi de concessions d’obra pública Després de diverses estimacions, la quantitat espoliada es xifrà en 23 milions d’…
Referèndum de l’1 d’octubre
© VICEPRESIDÈNCIA, ECONOMIA I HISENDA / GENERALITAT DE CATALUNYA
Política
Referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya celebrat l’1 d’octubre de 2017.
Orígens Sorgí de la iniciativa d’organitzacions de la societat civil catalana, singularment de l’ Assemblea Nacional Catalana ANC, que, juntament amb la Candidatura d’Unitat Popular CUP, instaren a convocar un referèndum d’independència, inicialment no previst pel govern de Junts pel Sí sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015 El president Carles Puigdemont acceptà la proposta i convocà oficialment el referèndum el 9 de juny de 2017, quan fixà la data i la formulació de la pregunta “Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república” El caràcter unilateral del…
operació Catalunya
Nom donat pels mitjans de comunicació al conjunt d’actuacions policials, de caràcter secret i en gran part il·legals, presumptament impulsat des del Ministeri de l’Interior espanyol del govern del Partido Popular, amb la finalitat de desactivar l’independentisme català.
Hi collaboraren també membres de la judicatura i mitjans de comunicació privats El cas no es conegué fins el 2016, que fou difós pel diari Público , el qual, d’ençà del 22 de juny, publicà diverses converses entre l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz , i el cap de l’ Oficina Antifrau de Catalunya , Daniel de Alfonso, que tingueren lloc un mes abans de la celebració de la Consulta del 9 de novembre de 2014 De les converses, enregistrades clandestinament i filtrades per una font anònima, es desprenia el propòsit d’incriminar per corrupció polítics independentistes, si…
cas Gürtel
Dret
Trama de corrupció a l’Estat espanyol, activa des del 1999 fins a la segona meitat de la dècada de 2010, destinada al finançament del Partido Popular.
El nom correspon a la traducció a l’alemany del cognom del principal responsable de la trama, l’empresari Francisco Correa Essencialment, consistia en pagaments d’empreses, algunes creades a propòsit, a canvi de concessions d’obra pública Els suborns beneficiaven funcionaris i dirigents del PP, principalment al País Valencià, Galícia i Madrid La investigació començà el 2007, quan dos regidors del PP de municipis de la Comunitat de Madrid facilitaren a la Fiscalia Anticorrupció documentació i enregistraments de converses amb els caps de la trama Tingué una gran incidència al País Valencià, on…