Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Discovery

Darrer enlairament del Discovery, efectuat el 27 de febrer de 2011 des del Launch Pad 39A del Kennedy Space Center de Florida
Nasa
Astronàutica
Tercera llançadora espacial
nord-americana, que s’enlairà en el primer vol el 30 d’agost de 1984 i aterrà en el darrer el 9 de març de 2011.
Anomenada també OV-103, fins a la seva clausura la Discovery fou la llançadora que més missions reeixides completà, en un total de 39 viatges a l’espai al llarg de 27 anys, 365 dies en òrbita i 238 milions de quilòmetres recorreguts Entre d’altres hom la utilitzà per al desplegament del telescopi espacial Hubble i per a la posada en òrbita de la sonda Ulysses Després de l’aturada de missions de les llançadores a causa de l’accident de la nau Columbia al gener del 2003, la Discovery fou designada per a realitzar el primer vol de la nova etapa Aquest vol es realitzà al juliol del 2005 i portà…
cercle de Muiden
Literatura
Nom donat al cercle cultural constituït el 1609 al voltant del poeta P.C.Hooft, batlle del castell de Muiden (a la vora d’Amsterdam), on tenien lloc les reunions del cercle.
D’orientació renaixentista, aplegava en les seves sessions literàries, musicals i científiques diversos representants de la cultura holandesa d’aleshores Vondel i Huygens, per exemple, que experimentava una florida parallela a l’expansió econòmica del país A partir del 1639 el cercle esdevingué cada vegada més un saló literari
orde de la Visitació
Institut religiós femení fundat a Annecy l’any 1610 per sant Francesc de Sales i J.F.Frémyot de Chantal, amb una finalitat contemplativa i alhora assistencial (visitar els pobres i malalts per tal de socórrer-los espiritualment i corporalment); però l’arquebisbe de Lió Marguemont s’oposà a aquesta innovació, i obligà a tornar a l’estricta vida contemplativa, amb clausura i vots solemnes.
La congregació, constituïda oficialment el 1618, fou aprovada per Urbà VIII el 1626 Des del 1952 l’orde forma una confederació de 193 convents Tingué una gran florida al s XVIII, i la gran santa de l’orde fou Margarida Maria d'Alacoque , que estengué la devoció al Sagrat Cor de Jesús
cultura d’Unĕtice
Prehistòria
Cultura prehistòrica de l’edat del bronze, a Bohèmia i Moràvia, coneguda també amb el nom germanitzat d’Aunjetitz.
Durant una primera fase, vers el 1800 aC, utilitzà encara el coure, però en el moment de florida, vers el 1600 aC, és una cultura del bronze, caracteritzada per la varietat de l’utillatge metàllic alabardes, torques, etc i per la ceràmica llisa S'estengué per una bona part de l’Europa central
Unificación Club de Futbol Santa Perpètua
Futbol
Club de futbol de Santa Perpètua de Mogoda.
Fou fundat el 2002 agafant el relleu del CF Santa Perpètua 1967, que havia arribat a primera territorial, la UD Mogoda 1978 i el CF Ciudad Jardín La Florida 1986 Anteriorment havia existit el Santa Perpètua FC 1914 S’entrena al camp municipal de la població i té equips en totes les categories de futbol de base i una secció de futbol femení
tractat de París
Història
Tractat firmat el 10 de febrer de 1763 entre França i Anglaterra, que marcà la fi de la guerra dels Set Anys.
Per aquest acord, que consagrava la victòria anglesa sobre França i Espanya, França cedí a Anglaterra el Canadà i l’est de la Louisiana, i abandonà el Senegal, la Dominica, Saint Vincent, Tobago i Grenada, i Menorca retornà als anglesos, als quals havia estat arrabassada el 1756 Espanya, al seu torn, cedí Florida a Anglaterra i, en compensació, rebé de França l’oest de la Louisiana
The Doors
Música
Grup nord-americà de rock format el 1965 i integrat per Jim Morrison (veu), Ray Manzarek (teclats), Robby Krieger (baix) i John Densmore (bateria).
Nascut en plena era de la psicodèlia, el grup abanderava la cultura de l’autodestrucció a través de les drogues i proclamava la resistència violenta contra la repressió social i a favor del sexe lliure El líder del grup, Jim Morrison Melbourne, Florida, 1943, morí el 1971 d’una aturada cardíaca Cal destacar, entre d’altres, els seus discs Morrison Hotel 1970, LA Woman 1971 i An American Prayer 1978
tractat de Versalles
Història
Acord internacional entre la Gran Bretanya, França, Espanya i els EUA, signat el 3 de setembre de 1783, que posà fi a la guerra de la Independència Nord-americana.
Confirmà la pau anglo-nord-americana del 29 de novembre de 1782 i l’anglohispanofrancesa del 20 de gener de 1783 La Gran Bretanya reconegué la independència dels EUA i cedí a França diversos territoris Espanya recuperà la Florida i Menorca, però fracassà en l’intent de recuperar Gibraltar En conjunt, l’hegemonia britànica sofrí una reculada, bé que la seva habilitat diplomàtica aconseguí de reduir-ne l’abast
cultura d’Almeria
Cultura prehistòrica de l’E de la península Ibèrica, definida per Pere Bosch i Gimpera vers el 1920 a partir de les excavacions fetes pels germans Siret a la província d’Almeria.
Hauria tingut dues fases la primera, corresponent a la fi del Neolític i a l’inici del coneixement dels metalls Neoeneolític, s’hauria estès fins a Catalunya i fóra l’origen de la cultura dels sepulcres de fossa cosa que actualment no sembla acceptable la segona correspondria al moment de la florida del megalitisme Sempre segons la visió de Bosch i Gimpera, podria ésser-hi afegit un tercer període corresponent a la
qüestió d’Alabama
Conflicte entre els EUA i la Gran Bretanya durant la guerra de Secessió nord-americana.
En fou el motiu la construcció i la reparació, a la Gran Bretanya, de diversos vaixells de guerra per als confederats Alabama, Florida, Shenandoah i d’altres, els quals destruïren vaixells mercants nordistes En acabar la guerra, el govern nord-americà acusà el govern britànic de violar les normes de la neutralitat i li exigí una indemnització, que no volgué pagar El 1871, pel tractat de Washington, la qüestió fou sotmesa a l’arbitratge d’un tribunal internacional reunit a Ginebra 1872, que condemnà la Gran Bretanya a pagar una forta indemnització 15 500 000 dòlars