Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Hotteterre
Música
Família francesa de constructors d’instruments (vent-fusta), intèrprets i compositors que tingueren influència els ss XVII i XVIII.
Foren molt importants en l’evolució dels instruments de fusta, especialment de l’oboè, la flauta i el fagot El membre més destacable de la família és Jacques Hotteterre París 1674 — París 1763 el qual fou compositor, professor, intèrpret flauta i fagot i constructor d’instruments El seus llibres Principes de la flûte traversière 1707 L’art de préluder sur la flûte traversière 1719 són una font d’informació molt valuosa sobre l’articulació, l’ornamentació i la improvisació de la música francesa de l’època
Ra
La morta adorant el déu Ra (Ra-Harakté-Aton), pintura sobre fusta de la tomba de Nes-Khonsu-pa-Khered (dinastia XX)
© Fototeca.cat
Mitologia
Divinitat egípcia, personificació del Sol.
Deïtat principal de la teologia heliopolitana d’Heliòpolis, vila del Delta, gaudí d’un enorme prestigi a partir, sobretot, de la dinastia V 2494-2345 aC, els sobirans de la qual feren precedir llur nom principal regularment de la fórmula “Fill de Ra” Així mateix, en el decurs del temps hom procedí a un sincretisme de Ra amb diverses divinitats Ra-Atum, Ra-Harakté, Ammó-Ra, Sobek-Ra, Khnum-Ra, Montú-Ra , etc, cosa que significava que totes elles participaven de la natura solar de Ra Emanació seva era la deessa Maat, personificació de la justícia Hom el representava com un faraó
Tuerlinckx
Música
Família de fabricants d’instruments originària dels Països Baixos.
Jean Arnold Antoine Tuerlinckx Aarschot, Brabant 1753 - Mechelen, Brabant 1827 en fou el primer membre Fill d’un rellotger que era clavicembalista aficionat, començà a fabricar instruments a divuit anys El 1782 s’establí a Mechelen com a fabricant d’instruments de vent de fusta Amb el temps guanyà fama, amplià el negoci i arribà a tenir dos tallers, un per a instruments de metall i l’altre per a instruments de fusta També feu incursions en el món de l’edició musical A partir del 1820, però, l’aparició d’instruments més barats el perjudicà, i la seva empresa començà a…
El Saltamartí
Periodisme
Períodic en català publicat a València entre el 1860 i el 1883, en quatre èpoques distintes.
En fou director, durant la primera, Rafael MLiern Hi collaboraren, entre altres, Josep Espiau, ILatorre i Agustí Garcia/> Anava illustrat amb gravats de fusta i caricatures i era de caràcter satíric se'n publicaren uns cinquanta números
Club de Polo Empordà
Hípica
Club de polo d’Avinyonet de Puigventós.
Fundat el 1987, fou impulsat per Wolfgang Reber Practica el polo així com altres modalitats hípiques Té un camp de polo de dimensions reglamentàries, diverses quadres i un cavall de fusta per a la pràctica estàtica del polo És situat a les Tres Cases
Menesteu
Mitologia
Rei mític d’Atenes, descendent d’Erecteu.
Segons la Ilíada , dirigí el contingent atenès en la guerra de Troia i fou un dels guerrers que, amagat en el cavall de fusta, participà en el saqueig de la ciutat Posteriorment regnà a Melos, i hom li atribueix la fundació d’alguna colònia
home de Similaun
Nom amb què hom ha designat el cos glaçat d’un home prehistòric trobat el 1991 als Alps de l’Ötztal, al peu del pic Hauslabjoch i prop del refugi del pic Similaun (frontera italoaustríaca), a 4.000 m d’altitud.
Portava vestits de fibres vegetals i de pell, una bossa i un carcaix de cuir, arc i sagetes de fusta i una destral plana de bronze Hom hi ha identificat tatuatges corporals sobre la pell Les investigacions l’han enquadrat en les cultures del final del Neolític-Calcolític, uns 3300 anys aC, aproximadament
Pinotxo
Narració infantil de Carlo Collodi apareguda per primera vegada al Giornale dei Bambini (1880).
Pinotxo, putxinelli de fusta, s’escapa de casa del vell que l’ha fabricat i passa tota mena de peripècies fins que acaba convertint-se en un noi de debò Esdevinguda obra clàssica de la literatura infantil, fou traduïda al català el 1934 i inspirà una pellícula de dibuixos animats de Walt Disney 1940
Conjunt Català de Música Contemporània
Música
Formació instrumental fundada a Barcelona el 1968 amb el suport del Club 49 i de les Joventuts Musicals de Barcelona, i dirigida per Konstantin Simonovitch.
Composta per un grup fix de nou músics -tres instruments de fusta, quatre de corda, piano i percussió-, aviat assolí un bon nivell interpretatiu i realitzà concerts fora de Barcelona, com a Madrid i al Festival d’Avinyó Es dissolgué el 1972 per problemes econòmics, després d’haver estrenat nombroses obres d’autors espanyols i estrangers
El Sueco
Periodisme
Periòdic publicat a València per Josep Bernat i Baldoví, amb la col·laboració de Pasqual Pérez i Rodríguez i Josep M.Bonilla.
Aparegut el 1847, se'n feren tres edicions successives la segona i la tercera el 1877 Tenia caràcter satíric, alternava el vers i la prosa i, redactat en català, incloïa algunes collaboracions en castellà N'aparegueren 13 números, illustrats amb gravats de fusta El 1862 s’anuncià un setmanari dels mateixos autors, que no arribà a sortir
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina