Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Declaració del clericat de França
Història
Manifest gal·licà, redactat per Bossuet, aprovat per una assemblea eclesiàstica (1682) i imposat per Lluís XIV al clericat.
Establia que el rei no estava subjecte a cap potestat eclesiàstica, que el concili era superior al papa, que l’Església gallicana exerciria les seves llibertats i que les decisions papals havien d’ésser aprovades per l’Església Innocenci XI s’hi oposà i Lluís XIV hagué de cedir en ésser elegit Innocenci XII NapoleóI la restaurà l’any 1801 i la imposà als seminaris i collegis eclesiàstics de França
Constitució Civil del Clergat
Història del dret
Conjunt de disposicions legislatives de l’Assemblea Constituent de França (1790), sancionades per Lluís XVI, que regulaven la distribució dels oficis eclesiàstics, els nomenaments i la dotació del clergat.
Les diòcesis passaren de 135 a 85, dividides entre 10 metròpolis, i les parròquies no podien tenir un àmbit inferior a les 6 000 persones els únics càrrecs admesos eren els de bisbe i rector, amb desaparició de tots els altres arquebisbes, canonges, etc tots els pastors havien d’ésser designats per elecció popular directa, i els bisbes electes informarien el papa, però no en demanarien la confirmació la jurisdicció diocesana era detinguda pel consell episcopal, el clergat era retribuït per l’estat, i els serveis religiosos eren gratuïts Els bisbes diputats oposaren un moderat refús, insistint…
Vetus Latina
Nom donat a les diverses versions llatines de la Bíblia —itàlica, gal·licana, hispànica, africana— anteriors a la Vulgata, fetes sobre el text dels Setanta i sobre diverses recensions del Nou Testament grec.
Nombrosos fragments foren editats críticament per Paul Sabatier 1743-49, obra continuada per una institució ecumènica radicada al monestir de Beuron Suàbia des del 1949
el Barroc
Galileu Galilei (1564-1642)
© Fototeca.cat
Art Barroc
Literatura
Època de la cultura europea, i de les terres de colonització europea, tradicionalment caracteritzada per l’estil artístic barroc; comprèn des de la fi del segle XVI fins al començament del segle XVIII.
Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…