Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Escola Francoflamenca
Música
Nom donat a les diverses generacions de compositors del Renaixement originaris dels territoris del nord de França i els Països Baixos.
La majoria d’aquests compositors, de cultura bàsicament francesa i formació molt sòlida, treballaren a Itàlia durant els segles XV i XVI La seva influència en la consolidació de l’estil musical renaixentista fou molt gran Una bona part dels grans compositors del segle XV i també d’un període important del segle XVI pertanyen a la denominada Escola Francoflamenca Molts d’ells provenien de les regions franceses d’Hainaut, Lieja i la Picardia Els altres, cada cop més nombrosos i amb més pes específic, eren pròpiament flamencs Tot i les diferències culturals dels seus respectius països d’origen,…
La Caldera
Dansa i ball
Associació de companyies creada el 1995 per disposar d’un lloc d’assaig i organitzar activitats d’investigació i creació de dansa.
Autodefinida com Associació per al Desenvolupament d’Activitats Coreogràfiques, la crearen les companyies Iliacán d’Álvaro de la Peña, Nats Nus de Toni Mira i Clàudia Moreso, Las Malqueridas de Lipi Hernández, Senza Tempo d’Inés Boza i Carles Mallol, Lapsus d’Alexis Eupierre, Búbulus de Carles Salas, Emergències Coreogràfiques de Montse Colomé, Trànsit de Maria Rovira i la companyia Sol Picó Situada en una antiga fàbrica de tres pisos del barri de Gràcia, l’associació començà essent un lloc d’assaig i de classes fins a convertir-se els darrers anys en una activa fàbrica de creació independent…
Habichuela
Música
Nom popular amb què és coneguda la nissaga de guitarristes flamencs de la família Carmona, originària de Granada.
Quatre generacions que en l’actualitat tenen el seu màxim exponent en els guitarristes Juan Carmona 1934 i Pepe Carmona 1944, que interpreten amb la seva trajectòria com a acompanyants i com a solistes el jondo i l’avantguarda del nou flamenc
escola de Viena
Economia
Nom donat al grup d’economistes marginalistes marginalisme) format al voltant de K.Meng.
Els seus primers deixebles foren Böhm-Bawerk i Wieser, considerats cofundadors per la qualitat de llurs aportacions L’estructura bàsica de Menger fou completada i desenvolupada per aquests dos autors Seguiren altres generacions d’economistes de l’escola, com Sax, Zuckerkandl, Auspitz, Lieben, Mayer, Strigl, Lvon Mises i, en part, Schumpeter
Informe Brundtland
Nom donat a les conclusions de l’informe elaborat entre el 1984 i el 1987 per la Comissió de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament.
Pren el nom de la persona que el dirigí, la primera ministra noruega Gro Harlem Brundtland, i defineix el desenvolupament sostenible com la capacitat de satisfer les necessitats del present sense comprometre la possibilitat de les generacions futures d’afrontar-ne les seves Això implica un creixement que tingui en compte els condicionaments ambientals
Volkstümliches Lied
Música
Tipus de lied que pren per model la cançó popular (volkslied), de la qual imita tant el tipus de text com de música.
A la recerca d’una major simplicitat, fou cultivat especialment al final del segle XVIII pels compositors de la Segona Escola de Berlín JAP Schulz, JF Reichardt, CF Zelter i influí sobre les següents generacions de compositors alemanys com F Schubert, R Schumann i J Brahms Aquest tipus de lied acostumava a portar la indicació de tempo Im Volkston 'a la manera popular'
marquesat de Tamarit
Història
Títol concedit el 1681 al doctor en lleis de Reus establert a Tarragona Francesc de Montserrat-Vives i Oriol (Reus 1617 — Barcelona 1688), baró d’Altafulla i de Ribelles, governador de Tarragona.
Per mort 1718 sense fills de la seva filla, la segona marquesa, el títol passà a una altra branca de la família, que el posseí fins el 1794, que, per enllaç, passà als Suelves, que en les primeres generacions es cognomenaren Montserrat-Suelves Entre aquests cal destacar el vuitè marquès Antoni de Montserrat de Suelves i d'Ustáriz , i el seu nebot i successor Josep de Montserrat-Suelves i de Montagut
Artis
Teatre
Companyia teatral fundada l’any 1948 a Palma (Mallorca).
Posà en escena, fins el 1969, any de la seva dissolució, noranta obres, gairebé sense excepció, d’autors balears Continuà en certa manera la tasca de la companyia Catina Estelrich 1927-38 Comptà amb figures de gran vàlua i popularitat com Cristina Valls i Xesc Forteza Si bé prodigà el teatre de costums, en els darrers anys inicià una renovació amb autors de les noves generacions com GJaner Manila, ABallester i BPorcel
família Lleopard
Historiografia catalana
Pagesos i dietaristes de Vilalleons (Osona).
Diverses generacions d’aquesta família escriviren 1633-1773 un llibre de notes familiars i d’esdeveniments rellevants que està dipositat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic Són especialment riques les anotacions de Francesc Joan Lleopard 1610 – 1682 sobre els anys finals de la guerra dels Segadors, quan relata les incursions franceses sobre la plana de Vic 1654 Ha estat editat per Rafel Ginebra i Molins Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona en premsa
Llibres del Mall

Portada de Siboc, llibre de poesia visual d’Antoni Tàpies (1973) editat dins la col·lecció de Llibres del Mall
Col·lecció de poesia iniciada el 1973 per Curial Edicions Catalanes.
Fundada per Ramon Pinyol, que en fou el director, Maria Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, volgué ésser una plataforma de llançament de la nova poesia jove i, alhora, difongué l’obra d’alguns autors de generacions anteriors, com ara Miquel Martí i Pol Fou iniciada amb la Sèrie Poesia , que ha donat a conèixer l’obra de més de quaranta poetes El 1975 es convertí en editorial, i el 1986 publicà el darrer títol
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina