Resultats de la cerca

En la primera n'era editor Joan Guix, director Jaume Peyró i Dauder i impressor Josep MAyoldi en la segona l’imprimia Joan Guix Hi collaboraren Josep Manuel Blat, Enric Pérez i Escrig, Enric Escrig i González i altres Publicà part de les Notas al canto del Turia , amb notícies biogràfiques dels personatges citats per Gil Polo en aquesta obra Mantingué una crítica constant contra El Saltamartí

Treballada en guix, per manca de recursos econòmics no fou fosa en bronze fins molt temps després de la mort de l’artista És la seva obra principal, en què treballà tota la vida en resten dibuixos previs molt primerencs 1904, i el 1926 féu l’important Cap de profeta , que ve a ésser l’immediat precedent de la gran peça Ha estat exposada en guix i després en bronze diverses vegades des del 1934 Nova York, Barcelona, Madrid, París, Amsterdam, Venècia, Duisburg, etc Els exemplars més coneguts són el del Musée d’Art Moderne de París i el del Museo Español de Arte…

Fou enviada a Barcelona, com a tramesa reglamentària de pensionat, a l’Acadèmia de Sant Jordi El 1833 l’autor la feu de marbre —es conserva a la Llotja de Barcelona—, i també n'hi ha una rèplica de bronze Museu d’Art Modern de Barcelona Figura sedent d’una gran perfecció, uneix un estricte classicisme a una suau melangia, i és considerada l’obra mestra de l’escultura neoclàssica catalana

Constituïts per argiles vermelloses, amb una gran quantitat de guix, els terrenys del Keuper són de fàcies terrígenes lacunars que sofriren invasions periòdiques de la mar El nom deriva de la localitat alemanya homònima

És un grup format per dos homes nus, asseguts, abatuts, amb les extremitats allargassades monstruosament, de formes expressionistes, exponent del que hom ha anomenat ala negra del Modernisme Malgrat ésser projectada com a monument, només n'hi ha un esbós, en guix, a la Casa-Museu Gaudí de Barcelona

Tot respectant els pessebres tradicionals pessebre ha consagrat arreu l’ús del guix Escola de Barcelona Posseeix una important collecció de figures de pessebre El 1952 i el 1957 organitzà a Barcelona el Primer i el Tercer Congrés Pessebrista Internacional, respectivament, i tingué un paper important en la constitució, el 1952, també a Barcelona, de la Universalis Foederatio Praesepistica

Fou fundat per Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” de Madrid, amb la participació del periodista Francesc Peris i Mencheta i de l’impressor Joan Guix Poc temps més tard, esdevindria empresa exclusiva de la família Peris-Mencheta i Guix Tot i mantenir una orientació política de caire conservador, el diari tendia a accentuar la quantitat i la varietat del material informatiu, servit per l’Agència Mencheta de notícies, i prefigurà la línia tècnica que després perfeccionà Peris i Mencheta a “El Noticiero Universal” de Barcelona i “El…

In situ n'hi ha una reproducció Dividit en cinc compartiments, el central i major és dedicat a Maria sedent amb l’Infant a la falda, i els altres, a l’Anunciació i Visitació de Maria a Isabel, la Nativitat, l’Epifania i la Presentació de l’Infant al temple L’enquadrament i la separació dels compartiments imita, amb guix sobredaurat, treballs d’argenteria De ric colorit, el conjunt té una gran harmonia de composició, dins l’estil del grup dit del Mestre de Lluçà, d’influència bizantinitzant

Disposa d’un equip de polo, integrat pels germans Ayesa Guix, que ha aconseguit èxits remarcables Guanyà el Campionat d’Europa de polo 1999, tres Campionats d’Espanya 1996, 1997, 2000, el Gran Premi Ciutat de Barcelona tres anys consecutius 1994, 1995, 1996 i el Torneig Internacional Chrysler Polo Classic disputat al Reial Club de Polo de Barcelona 2000 També ofereix classes d’hípica, classes de polo i servei de pupillatge, i organitza rutes a cavall Disposa d’un camp de polo, trenta-quatre quadres, una albarderia, un picador i una zona d’allotjaments Està situat a la finca…

La versió presentada al Salon de la Société Nationale de París del 1909 li valgué el títol de sociétaire d’aquell saló Amb la variant del 1910 en guix, al Museu Clarà de Barcelona, i al Museu dels Agostins, de Tolosa, Llenguadoc en marbre, de 1914-15, al Museo de Arte Moderno de Madrid aconseguí primeres medalles a Madrid i a Brusselles 1910, un homenatge popular a Barcelona 1911 i medalla d’or a Amsterdam 1912 Significà la concreció del classicisme de l’artista La reinterpretació que en féu el 1928, que es caracteritza per una major depuració formal, fou collocada, en marbre, a…