Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Unión Social Popular
Partit polític
Partit fundat al març de 1977 per Enrique Thomas de Carranza en abandonar l’Asociación Nacional para el Estudio de los Problemas Actuales.
Propugnà un humanisme cristià, patriòtic i antimarxista i el respecte escrupolós dels Principios del Mo-vimiento A Catalunya el representaven V Aventín i Ignacio Buqueras Bach Al mes de maig fou cancellada la inscripció en el registre per integració en Alianza Popular
Internacional Democratacristiana
Organització que agrupa partits democratacristians d’Europa i del continent americà.
Fundada el 1961 amb el nom d’Unió Mundial Democratacristiana, el seu ideari se situa al centredreta i es basa en valors de l’humanisme cristià La seu és a Brusselles Té dues grans branques el Partit Popular Europeu i ldOrganització Democratacristiana d’Amèrica ODCA
Lobkovič
Llinatge noble de Bohèmia, el nom del qual fou manllevat al castell homònim situat prop de Praga.
Els Lobkovič foren elevats a la categoria de senyors lliures 1459 i de prínceps del Sacre Imperi 1624 Entre els seus membres es destaquen Bohuslav Lobkovič 1460-1510, un dels més grans exponents de l’humanisme bohemi, i Václav Lobkovič Eusebius 1609-77, mariscal de camp en la guerra dels Trenta Anys i president del consell secret
escola de Chartres
Moviment intel·lectual iniciat al començament del s XI per Fulbert, bisbe de Chartres.
Assolí la màxima esplendor a la primera meitat del s XII amb els mestres Bernat de Chartres, Gilbert de la Porrée, Thierry de Chartres, Guillem de Conches i Claremband d’Arras, als quals hom sol afegir Bernat Silvestre i Joan de Salisbury El moviment pot ésser definit com un renaixement platònic i humanista de signe cristià Aquest platonisme, inspirat especialment en el comentari de Calcidi al Timeu , es tradueix en una posició realista en el problema dels universals i en una concepció de l’univers com una jerarquia de formes Quant a l’humanisme, es manifesta en una gran…
Democràcia Social Cristiana de Catalunya
Partit polític
Partit democratacristià fundat a Barcelona el 1975 en sintonia amb la Federación Popular Democrática de José M. Gil-Robles, de la qual es desvinculà més tard.
Legalitzat el 1977, es mostrà partidari d’un humanisme cristià i defensor del federalisme Els dirigents inicials foren Antoni Miserachs Rigalt i el seu fill Pau Miserachs Sala que al desembre de 1976 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Joan Roca Giralt i Ignacio de Prada Els succeïren Eduardo Llorente president, Pere Sols vicepresident, Pere Martí i Xavier Llobet i Furró El partit fou actiu entre 1976 i 1979 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 8286 vots i de 1979 4918 vots i també a les municipals de Barcelona, on presentà com a cap de llista Esteve…
la Decadència
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el període comprès entre la fi de l’edat mitjana i la Renaixença, el qual es caracteritza per una notable minva en l’ús literari del català i per la mediocritat estètica de les obres que s’hi produïren.
En un principi Pers i Ramona, el 1857, hom situava el començament de la Decadència entorn del 1600 després, el límit inicial fou fixat entorn del 1500, coincidint aproximadament amb la mort de Roís de Corella Quant a l’aspecte ligüisticoliterari, la penetració del castellà als Països Catalans és anterior al 1500, bé que a partir dels primers decennis del segle XVI s’accentuà també el llatí, revifat per l’humanisme del Renaixement, s’hi presenta com a idioma competitiu Tot i que mai no deixà d’haver-hi una literatura en català, és evident que el català deixà d’ésser la llengua…
Apèndix Virgiliana
Recull de poemes transmès sota el nom de Virgili.
La denominació apareix per primer cop en l’edició del recull feta per II Scaliger Lió 1573 Segons les matèries o els gèneres inclosos en el recull, hom hi pot distingir elegies, com les Dirae ‘Imprecacions’ i Lydia ‘Lídia’, en hexàmetres, i la Copa ‘La tavernera’ i les Elegiae in Maecenatem ‘Elegies a Mecenas’, en dístics elegíacs dos llargs epillis, d’estil alexandrí, el Culex ‘El mosquit’ i la Ciris ‘L’agró’, en hexàmetres un poema didàctic, científic i filosòfic, l' Aetna ‘L’Etna’, en hexàmetres un idilli, el Moretum ‘L’almadroc’, també en hexàmetres el Catalepton ‘Minúcies’, títol…
Academia Platonica
Institució acadèmica florentina promoguda per Cosimo de Mèdici.
Aquest concebé la idea de fer reviure a Florència l’ Acadèmia de Plató, influït pel platonisme del filòsof grec Geòrgios Gemistós Plēthōn, el qual impartí cursos a la ciutat des de la seva arribada vers el 1348 L’any 1462 encarregà a Marsilio Ficino la traducció de tota l’obra de Plató i li cedí per a aquest fi la villa de Montevecchio, a Careggi, que fou anomenada Academia per Ficino A partir del 1474 hi tingué lloc anualment una commemoració platònica amb la participació de nou platònics tants com les muses de l’antiguitat, entre els quals Agnolo Ambrogini, dit il Poliziano , Llorenç el…
Papies
Història
Nom (del grec medieval παπίας, ‘preceptor’) amb què és conegut l’autor d’un famós lèxic emprat a totes les escoles, des del segle XI fins al període de l’humanisme.
Anomenat Elementarium doctrinae rudimentum o De significatione verborum i, més correntment, Papias vocabulista , recull una gran quantitat de mots, testimoni de les fonts innombrables des d’Isidor i Priscià fins a Macrobi i Remigi d’Auxerre que feu servir el seu compilador
Escola Mallorquina
Nom donat al conjunt de poetes mallorquins de la primera meitat del segle XX, especialment el grup de la revista La Nostra Terra, i dels primers anys de la postguerra, les característiques comunes dels quals s’anaren accentuant més i més fins a llur crisi cap al 1950.
Bé que hom ha de considerar com els seus precedents directes Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, l’Escola Mallorquina seguí, de fet, una línia iniciada ja per Pons i Gallarza, la característica primordial de la qual seria la contenció, d’arrel clàssica, traduïda externament en el rigor acadèmic de la forma li interessà per damunt de tot l’art i la musicalitat com a recurs fonamental de la poesia, de la temàtica limitada i sovint paisatgista i del to expressiu volgudament mesurat, sense violències ni audàcies Aquesta perfecció formal dels versos i l’humanisme clàssic i…