Resultats de la cerca

John Cleese, Graham Chapman mort el 1989, Eric Idle, Michael Palin, Terry Jones i el nord-americà Terry Gilliam, procedents de diversos programes humorístics o infantils en qualitat de guionistes, s’uniren el 1969 per protagonitzar un innovador espai televisiu, Monty Python's Flying Circus , en el qual ja posaren les bases del seu sentit de l’humor corrosiu, satíric, esbojarrat i iconoclasta Emès fins el 1974, aconseguí un èxit extraordinari Els seus esquetxos es recopilaren al llargmetratge And Now for Something Completely Different 1971 i també foren adaptats al format teatral, en…

Feia el seguiment dels equips esportius del Maresme Utilitzava un to humorístic Polemitzà amb la revista Mataró Deportiu Tingué una vida efímera

De distribució gratuïta, comentava els partits de la Lliga de futbol, bàsicament del Barça, amb to humorístic i finalitat publicitària Els dibuixos eren de Castanys i de Bofarull De periodicitat irregular, se’n publicaren com a mínim 12 números

De caràcter satíric, humorístic i anticlerical, aconseguí una gran popularitat a Mallorca Durant la Dictadura hagué d’aparèixer sota diferents noms Pitos y Flautas gener-desembre de 1928, Cultura gener-desembre de 1929 i Copeo gener-desembre de 1930

Nasqué sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu Tractava especialment de futbol i fou dirigida per Duvinyals , pseudònim d’Alfons Roure Hi collaborà el dibuixant Passarell Només se’n publicaren quatre o cinc números, que eren anomenats "bots"

En quaderns de 16 pàgines, en sortiren 13 números, més quatre litografies N'eren els redactors JBernat i Baldoví, JMBonilla i PPérez i Rodríguez Tenia caràcter humorístic i de sàtira política Fou substituït per El Sueco Es reedità després en un volum 1877, 1911 i 1972

Publicà 9 números de 8 pàgines amb numeració seguida i fou suspès per haver publicat en full a part una caricatura contra Alfons XII Fou substituït pel setmanari El Bou Solt , que en seguia la numeració i tenia el mateix caràcter humorístic i satíric Els imprimia Josep Maria Blesa

Escrita en català i castellà, prosa i vers, fou una publicació vinculada a l’Sport Club de Barcelona La dirigia el promotor esportiu Ricard Cabot, que informava en to humorístic de la vida associativa de l’entitat De periodicitat quinzenal, constava de vuit pàgines i se’n publicaren sis números, reproduïts en ciclostil

La sèrie, que havia estat iniciada a la Revista Nova , supera amb escreix el pintoresquisme i la categoria del simple dibuix humorístic Esdevingué l’obra típica de l’ala realista del Noucentisme, d’equilibrada composició i d’una aguda, però mai estrident, ironia Bona part dels originals són al Museu d’Art Modern de Barcelona

Apareguda sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu, hi participaren alguns dels seus redactors Fou fundada per Miquel Sala i Membrado i dirigida per Antoni Ollé i Bertran, ambdós antics collaboradors de Xut Entre altres collaboradors, hi havia el caricaturista Gripau , pseudònim de Jacint Bofarull Sortia a la venda els dimarts