Resultats de la cerca

Arribà fins al número 40 5 d’abril de 1879 — març del 1880 Es proposava d’enaltir figures i esdeveniments importants de Catalunya amb una intenció d’exemplaritat

Era illustrat per Pellicer i Llopart En una segona època de l’1 de desembre de 1897 a l’1 de gener de 1905 fou només publicació interna de la societat

En fou director, durant la primera, Rafael MLiern Hi collaboraren, entre altres, Josep Espiau, ILatorre i Agustí Garcia/> Anava illustrat amb gravats de fusta i caricatures i era de caràcter satíric se'n publicaren uns cinquanta números

Dirigit per Jeroni Flores i López, hi collaboraren PGarcia i Cadena, TLlorente, RFerrer i Bigné, JLabaila, JNavarro i Reverter i d’altres escriptors valencians Era illustrat per Asenjo, Muñoz i Bergon Edità treballs d’història valenciana, texts de divulgació artística i traduccions castellanes de poetes europeus

Illustrat per Tomàs Padró, hi collaboraren els redactors d' Un Tros de Paper RRobert, CRoure, EVidal i Valenciano entre molts altres Roca i Roca, Ubach i Vinyeta, etc Sortí fins el 1874 i gaudí d’una gran popularitat se'n tiraven, el 1868, més de 300 000 exemplars

Concebut en un principi com a diari feminista redactat per dones, l’escàs èxit d’aquesta iniciativa impulsà a convertir-lo en un diari illustrat d’informació, el primer d’aquest gènere L’èxit fou immediat, i el 1960 se situà al capdavant de la premsa britànica El 1985 assolia un tiratge de 3 750 000 exemplars

Diari oficiós de l’Església Catòlica, l’equip de redacció està directament vinculat a la Secretaria d’Estat, la qual en nomena el director Té per missió fixar la posició de l’Església enfront dels esdeveniments mundials El tiratge és de 100 000 exemplars, i setmanalment, des del 1933, edita un suplement illustrat, L’Osservatore Romano della Domenica

D’ideari regeneracionista, aspirava a la propagació i pràctica de l’esport Pretengué editar un periòdic illustrat semblant al francès Le Miroir des Sports Es proposava publicar mensualment números monogràfics per difondre l’historial de clubs i jugadors de futbol catalans El primer número estigué dedicat a L’Avenç de l’Sport de Sant Andreu Sembla que tingué una vida efímera

Els seus decrets foren la convergència del gallicanisme , del darrer jansenisme i del reformisme illustrat Illustració i volgueren ésser la formulació de l’estatut d’una església nacional Vuitanta-cinc de les seves proposicions foren condemnades per la butlla Auctorem fidei , de Pius VI 1749, butlla que fou prohibida als països regalistes, entre ells la península Ibèrica, on els decrets de Pistoia havien tingut àmplia divulgació Algunes de les seves reformes han estat posteriorment acceptades per l’Església

Era l’òrgan de l’Associació Obrera de Concerts, entitat fundada per Pau Casals per a difondre la música entre la classe obrera barcelonina Era de periodicitat mensual, i contenia estudis musicals de caràcter divulgatiu, biografies de músics, notícies musicals d’arreu del món i notes informatives sobre la mateixa associació Tot i anar destinada a un públic poc illustrat, tenia un nivell satisfactori i ocasionalment s’hi trobaven collaboradors de prestigi, com Blanca Selva, Robert Gerhard i Joan Llongueras Publicà 63 números de 32 pàgines, el primer a l’abril del 1927 i el darrer al setembre…