Resultats de la cerca

Els seus reportatges, profusament illustrats, fets amb riquesa de mitjans i perfecció tècnica, n'han fet una revista internacional El 1976 fou adquirit pel grup Filipacchi El 1990 el tiratge era d’uns 700 000 exemplars

Isaac Cruikshank Edimburg ~1756 — Londres 1810 s’establí a Londres i es dedicà a la caricatura política El seu fill George Cruikshank Londres 1792 — 1878 satiritzà, amb els seus dibuixos humorístics, la societat anglesa de l’època Collaborà en periòdics illustrats i publicà diverses colleccions de dibuixos

Aparegut el 1847, se'n feren tres edicions successives la segona i la tercera el 1877 Tenia caràcter satíric, alternava el vers i la prosa i, redactat en català, incloïa algunes collaboracions en castellà N'aparegueren 13 números, illustrats amb gravats de fusta El 1862 s’anuncià un setmanari dels mateixos autors, que no arribà a sortir

Té uns 8 500 000 volums i, a més, un fons de manuscrits, mapes, microfilms, discs, impresos, peces musicals escrites i una secció de revistes amb uns 10 000 títols Enclou algunes colleccions especials la collecció Berg, de literatura britànica i nord-americana, la collecció Spencer, de llibres illustrats i enquadernacions artístiques, i la collecció Arents, de llibres sobre el tabac

Publicà en castellà, principalment obres monumentals i de bibliòfil història natural, geografia universal, històries d’Amèrica, de Roma i d’Espanya, diccionaris enciclopèdics, històries de l’art i clàssics Dant, la Bíblia, Milton, etc, illustrats per Gustau Doré Cal remarcar l’extensa versió del Diccionario Literario de Obras y Personajes de la casa Bompiani El 1952 l’empresa fou adquirida per l’editor hispanoamericà José María González Porto, i el 1981, a causa de dificultats econòmiques, cessà les seves activitats

Martínez de Ribera Hi collaboraren, entre d’altres, Linares Lorca, Lulilo , M Torres, A Suárez Guillén, T Duch, A Pego, J Piqueras, A M Ferry, A Guerra, F Ayala, V Coello, R Marinello, J Sagré, C Serrano de Osma, A del Amo, J Amich i Bert, Amichatis , i J M Plaza Rigorosa, atenta al cinema espanyol, amb firmes de bon nivell i força corresponsals, oferia partitures, arguments novellats, films illustrats, novelles colleccionables i un assaig cinematogràfic per entregues Tractà pregonament sobre el pas del cinema mut al parlat

L’any 2000 esdevingué en un segell totalment independent, dedicat a l’edició en català i dirigit per Isabel Monsó i Enric Viladot, que en són encara els responsables En el seu catàleg hi consten títols de temàtiques diverses, tot i que s’ha especialitzat en traduccions de grans clàssics de la literatura del segle XX, clàssics illustrats per a joves lectors, llibres de no-ficció i llibres d’art i fotogràfics El 2009 obtingué el premi Llibreter per l’edició de Winesburg, Ohio , de Sherwood Anderson, traduït per Francesc Parcerisas

En sortiren 1 225 números, amb el subtítol "Revista popular de espectáculos" El propietari i director era L Argilés, a qui succeí el 1926 M Coronas Hi collaboraren, entre altres, M Santos, J Pérez de la Fuente, R Puente, M Torres, L Gómez Mesa Gumucio , F Barangó Solís, J M Castellví, F Méndez-Leite, C Gotarredona, A Furnó Anfurso , S Aguilar, C Gallart, I Polo, A M Ferry, A Sau, D Pruna, A Guerra, M Díaz de Cossío, M L Morales i P Crespo Incloïa novelles per entregues, arguments illustrats, partitures, etc Tenia un bon nombre de corresponsals i prestava força atenció al cinema espanyol…

Feia difusió de la boxa a través d’un periodisme especialitzat, i tenia unes característiques físiques i uns continguts molt similars a la revista Boxeo Després d’un breu lapse sense sortir a la venda, se’n reprengué la publicació al juliol del 1926 Juan Vigo fou un dels principals redactors de la primera etapa En la segona etapa fou dirigida per Juan Silvestre, i en foren redactors F Bertran Aumatell, Ramon Larruy, M Maurice Rimel i Federico Torreblanca, entre d’altres, i dibuixants com Albert Mestres, Joan Garcia o José Alloza Informava sobre la crònica pugilística de Catalunya, de l’Estat…

Salut pública Interessos populars Arts i lletres El seu contingut ideològic barrejava el republicanisme anarquitzant, un violent anticlericalisme i la defensa dels interessos obrers, i això el convertí en un dels setmanaris catalans de més tradició revolucionària i, a la vegada, en un difusor constant de l’anarcocollectivisme, però fou també causa de nombroses suspensions la més llarga, del desembre de l’any 1893 al gener del 1895, i empresonaments del director o redactors, gairebé tots obrers Malgrat les persecucions, sobrevisqué setze anys, fins el número 717, del 12 de juny de 1896 Durant…