Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Progrés Municipal de Catalunya
Partit polític
Federació que agrupa els regidors electes pels següents partits locals i comarcals de progrés: Agrupació Independent de Riudarenes, Calella pel canvi, Esquerra Unida de Sant Pol, Figaró progrés, Gent d’Aran, Grup Independent de la Roca, Gualba es desperta, Independents de la Llèmena, Independents de Vila-Rodona, Iniciativa d’Esquerres, Izquierda por Martorelles, Partit de la Independència de Sant Cebrià, Progrés del Berguedà, Unió Independent de Vallgorguina, Unió Independents per l’Espluga, Unitat d’Aran-Partit Nacionaliste d’Aran i Unitat Progressista del Pallars.
Joan Roma Cunill n’és el primer secretari Està especialment implantada a Barcelona i Lleida i algunes de les seves agrupacions es presenten en coalició amb el Partit dels Socialistes de Catalunya , a través del partit Progrés Municipal
Confédération Paysanne
Sindicat agrícola francès fundat l’any 1987 amb l’objectiu de promoure una agricultura autòctona, durable i solidària.
El sindicat disposa de la FADEAR Federació Associativa pel Desenvolupament del Treball Agrícola i Rural, un organisme encarregat de sostenir i promoure el seu projecte sindical En les eleccions de les cambres agrícoles de l’any 1995, la Confédération Paysanne obtingué el 20,6% dels representants Està implantada en 85 departaments i participa activament en l’àmbit internacional formant part de Via Campesia, el primer moviment rural internacional, format per 70 organitzacions i sindicats agrícoles
Federació d’Independents de Catalunya
Partit polític
Federació inscrita al febrer de 1995, que agrupa els regidors electes per agrupacions d’electors i partits locals i comarcals.
És especialment implantada a Tarragona, on ha comptat amb l’adhesió de la Unió Independents-Conca de Barberà , la Unió per la Terra Alta i el Partit Independent Terres de l’Ebre que posteriorment se’n desvinculà Compta també amb presència a la resta de Catalunya, si bé aquesta és menor Els dirigents són Josep Pijoan coordinador general, Benet Oliva secretari i Ferran Castellví tresorer En les eleccions municipals de1999 presentà 94 candidatures a Tarragona 14331 vots, 4,7% 128 regidors, 19 a Barcelona 5295 vots, 0,2% 30 regidors, 8 a Lleida 1044 vots, 0,5% 14 regidors i 5 a…
Kulturkampf
Història
Terme que signfica ‘lluita per la cultura’, emprat per a designar el conflicte entre l’Església catòlica i l’imperi alemany (1871-87) originat en la decisió del govern de Bismarck de sotmetre les activitats de l’Església a la raó d’estat.
Aquesta decisió, principalment implantada a Prússia i acceptada també en altres estats alemanys, cal que sigui emmarcada a partir de la constitució de l’imperi després de la victòria sobre França, la definició de la infallibilitat papal i la consegüent constitució dels vells catòlics i la formació del Zentrum, partit catòlic La primera mesura fou la supressió de la secció catòlica del ministeri de cultes juliol del 1871, seguida per la llei contra la predicació novembre, el control sobre les escoles i la supressió tant dels jesuïtes com d’altres ordes similars març-juliol del…
Regencia Nacional Carlista de Estella
Partit polític
Organització tradicionalista, resultat d’una escissió de la Comunió Tradicionalista formalitzada en l’aplec carlí de Montserrat del 20 d’abril de 1958, amb vocació d’implantació estatal.
El promotor era el cap regional carlí de Catalunya, Mauricio de Sivatte y de Bobadilla Estava especialment implantada a Catalunya, amb pocs adherits a la resta d’Espanya El procés que dugué a la seva creació s’inicià el 1944, en dimitir Sivatte de la Junta Suprema Nacional carlina per discrepàncies amb el cap de la Comunió, Manuel Fal Conde Continuà els anys 1946-1948, sempre en la línia d’exigir un major activisme a la Comunió, la seva reorganització i una presència més gran de Don Xavier de Borbó-Parma Des d’aleshores el gruix del carlisme català, liderat per Sivatte, es mantingué distant…
Revolució del 1848
Història
Conjunt de moviments revolucionaris que convulsaren Europa entre el febrer del 1848 i l’estiu del 1849.
Tots tingueren un substrat comú crisi econòmica de 1846-47, rebuig dels règims autoritaris, exaltació del sentiment nacional, però diferiren quant a llurs objectius mentre que a París i a Viena es lluità principalment per la implantació o ampliació del constitucionalisme, a Itàlia, a Alemanya i a la major part de l’imperi austríac la revolució pretengué l’alliberació dels pobles oprimits com a primer pas per a la constitució d’estats nacionals regits per sistemes democràtics S'inicià a França, amb les revoltes de París dels dies 22-24 de febrer, que, amb la bandera del sufragi universal,…
Lega Nord
Política
Partit polític italià de dreta i orientació federalista o secessionista.
Fundada el desembre del 1989 a partir de diversos moviments del nord d’Itàlia, com la Lega Veneta o la Lega Lombarda, Umberto Bossi en fou líder indiscutible i secretari general fins el 2012 Centrada en la denúncia de la dependència del sud d’Itàlia envers el nord i del centralisme i l’immobilisme de Roma, en les eleccions generals del 1992 obtingué un suport del 8,7% amb un programa centrat en una reforma fiscal basada en un model federal i en la descentralització Sòlidament implantada en els nivells regional i local, esdevingué una força destacada en el panorama polític italià posterior a…
Mancomunitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Política
Entitat política catalana constituïda el 6 d’abril de 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes.
Orígens La Mancomunitat de Catalunya fou el resultat d’un llarg procés pel qual Catalunya aconseguí, per primer cop des del 1714, una administració pròpia, per bé que d’atribucions força limitades Convergiren en aquest assoliment el desvetllament de la identitat catalana a partir de la Renaixença , així com la gradual consolidació del catalanisme polític, que cristallitzà en les Bases de Manresa 1892 —articulació d’un programa polític de signe regionalista que contemplava la creació d’òrgans d’autogovern—, i les victòries electorals de la Lliga Regionalista 1901 i la Solidaritat Catalana …
concili de Trento
Dinovè concili ecumènic, que celebrà 25 sessions durant els anys 1545-47, 1551- 52 i 1562-63, sota els pontificats de Pau III, Juli III i Pius IV.
Hi enviaren com a legats, successivament, els cardenals Del Monte, Cervini i Pole Crescenzi i els bisbes Pighino i Lippomani i els cardenals Gonzaga, Seripando, Hosius, Simonetta, Hohenems, Morone i Navagero En fou secretari Angelo Massarelli, que deixà escrit un important dietari Instat repetidament per Carles V al papa Climent VII, aquest s’obligà a convocar-lo per la pau de Barcelona 1529, alhora que es comprometia a coronar-lo emperador Pau III el convocà a Màntua maig del 1537 i després a Vicenza octubre del 1537, bé que l’escassa presència episcopal i la negativa luterana de participar-…
Unió Catalanista
Partit polític
Plataforma, que es pretenia unitària del catalanisme polític incipient, fundada a Barcelona a l’inici de 1891, i que aixoplugà els nuclis catalanistes sorgits a Catalunya seguidors de les orientacions de la Lliga de Catalunya de Barcelona.
Perdurà fins al final de la Guerra Civil, si bé des de començaments del segle XX tingué un protagonisme polític cada vegada més marginal El seu programa inicial fou el document Bases per a la Constitució Regional Catalana , més conegudes com a “Bases de Manresa”, que foren aprovades en l’assemblea celebrada en aquesta ciutat al març de 1892 Posteriorment, però, alguns dels seus sectors qüestionaren la vigència de molts dels seus punts, com el sufragi corporatiu Els seus orígens han de situar-se el 1889, quan la Lliga de Catalunya promogué una important campanya de mítings contra l’article 15…