Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Movimiento de Izquierda Revolucionaria
Política
Organització política xilena, creada cap al 1963.
Pretenia imposar el socialisme mitjançant la lluita armada Reconeguda per Salvador Allende, s’oposà, però, a la política legalista d’aquest Perseguit per la dictadura militar 1973-89, amb el restabliment de la democràcia fou legalitzat 1989 i renuncià a la lluita armada
campanyes d’Etiòpia
Història
Denominació donada als episodis bèl·lics internacionals que tingueren com a escenari l’imperi etiòpic a les acaballes del segle XIX i a la primera meitat del segle XX.
La pretensió d’Itàlia d’imposar el seu protectorat sobre Etiòpia, basada en una interpretació tendenciosa del tractat d’Uccialli 1889, conduí a l’enfrontament militar d’ambdós països 1894 L’exèrcit italià, sota el comandament del general Oreste Baratieri, vencé els etiòpics a Koatit i Adigrat i ocupà la província de Tigre, però l’emperador Menelik II el derrotà a Amba Alaji, a Makalle i, com a victòria decisiva, a Adwa març del 1896 Pel tractat d’Addis Abeba octubre del 1896 Itàlia reconegué la independència d’Etiòpia El 1935 els afanys imperialistes de Mussolini i la necessitat…
Club Esportiu Olímpic Can Fatjó
Futbol
Club de futbol de Rubí.
Fundat l’any 1971, començà a disputar partits amistosos el 1968 Després jugà en categoria d’aficionats i arribà fins a preferent territorial, categoria que assolí la temporada 2000-01 en imposar-se en la promoció d’ascens La temporada 1986-87 coincidí a primera territorial amb la Unió Esportiva Rubí Disposa de nombrosos equips de futbol de base Juga al camp de Can Fatjó
Federació Sindicalista Llibertària
Història
Organització que reuní, a partir del desembre del 1932, els anarcosindicalistes partidaris del trentisme i pretengué d’ésser una contrarèplica de la FAI.
El primer secretari fou Ángel Pestaña, que pel gener del 1934 l’abandonà i constituí el Partit Sindicalista Tanmateix, Peiró i López aconseguiren d’imposar-hi la defensa del tradicional antiparlamentarisme de l’anarcosindicalisme En general, excepte amb la Federació Local de Sabadell, els seus membres ostentaren la direcció dels Sindicats d'Oposició Edità “Sindicalismo” primer a Barcelona, febrer del 1933 juliol del 1934 després a València, juliol del 1934 — novembre del 1935
Coral Catalunya Nova
Música
Societat coral barcelonina fundada per Enric Morera el 1895 amb un grup de cantaires provinents de la Societat Coral Euterpe.
Aquesta coral havia pres Morera com a director dels concerts de la temporada d’estiu, però les innovacions que el jove músic modernista havia volgut imposar a la societat fundada per Clavé no foren ben vistes per la majoria dels cantaires ni pel públic, cosa que comportà el seu cessament com a director La Coral Catalunya Nova assolí un nivell força destacable cal remarcar el ressò que obtingué la seva estada a Almeria el 1899 Morera la dirigí amb regularitat fins el 1901, any en què les seves ocupacions al Teatre Líric Català i la tasca compositiva el distanciaren de l’activitat…
Tribunal Català de Defensa de la Competència
Dret
Organisme autònom de caràcter administratiu creat per decret 222/2002, en exercici de les competències executives de la Generalitat de Catalunya, que té per missió garantir la defensa de la competència en el territori de Catalunya.
A aquest efecte, li correspon, amb coordinació amb les competències de l’estat, efectuar requeriments i imposar sancions per conductes contràries al dret de la competència i instruir les autoritzacions previstes a la llei estatal de defensa de la competència El Tribunal Català de Defensa de la Competència es troba integrat per un president i sis vocals nomenats pel govern a proposta del conseller d’economia i finances entre juristes, economistes i professionals de reconegut prestigi per un període de cinc anys renovable una vegada pel mateix període de temps El 2009 fou integrat…
llei de Defensa de la República
Història
Llei aprovada per les corts de la Segona República Espanyola el 29 d’octubre de 1931 per assegurar la continuïtat del nou règim i dotar-lo d’unes possibilitats de defensa contra les dretes monàrquiques i l’anarquisme.
Proposada per Azaña, primer ministre, en principi només havia de tenir validesa durant el període de les corts constituents Preveia la possibilitat de deportar les persones considerades perilloses, apartant-les dels centres neuràlgics de l’activitat política, i permetia d’imposar multes fins a 10 000 pessetes Aquesta llei es justificava perquè, sobretot durant les discussions de l’article 26 de la Constitució, sobre l’Església, s’havien manifestat reaccions contra el fet d’un estat laic La llei anava dirigida també a controlar els anarquistes catalans i andalusos, que amb llurs…
Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa
Agrupació de trobadors creada l’any 1323 a Tolosa (Llenguadoc) amb el propòsit de mantenir la poesia trobadoresca, raó per la qual els membres —cinc burgesos, un teòleg i un noble— foren anomenats mantenidors
.
Aquests tingueren cura de l’organització de concursos anuals de poesia, que no aconseguiren, però, d’aturar una decadència de la creació poètica autòctona El 1350 encarregaren al canceller Guilhem Molinier la redacció d’un codi de l’art de trobar, publicat sis anys després amb el títol de Leys d’amors A partir del s XVI, la Companhia prengué el nom de Collège de Rhétorique i a causa de la situació política d’Occitània, al costat de la llengua d’oc, admeté la francesa, que acabà per imposar-se L’any 1694 l’agrupació esdevingué Académie des Jeux Floraux Dos segles més tard, per…
La vida i la mort d’en Jordi Fraginals
Literatura catalana
Novel·la de Josep Pous i Pagès, publicada el 1912.
Desenvolupament enciclopèdic Narra la lluita constant que Jordi Fraginals , fadristern d’una família de propietaris rurals, ha de mantenir enfront de les convencions socials per tal de construir-se el seu propi destí i imposar la seva voluntat al medi que l’envolta Estructurada en cinc parts, la novella mostra l’evolució vital del personatge començant per un petit Jordi Fraginals actiu i ple d’ideals que va creixent al costat del mestratge de mossèn Llorenç Aquesta harmonia inicial, però, es trenca quan el seu pare, Mateu Fraginals, decideix enviar-lo al seminari, seguint el…
Junta de Salvació i Defensa de Catalunya
Història
Organisme format a Barcelona el 18 de juliol de 1873 en conèixer-se la presa d’Igualada pels caps carlins Tristany i Savalls per a organitzar la resistència al seu avanç.
Fou formada pel capità general, el governador civil, el president de l’audiència, representacions de les diputacions per Barcelona, Ildefons Cerdà, a més de l’alcalde de Barcelona i alguns diputats a les corts així, JRubaudonadeu, JAnselm Clavé, ECoromines, etc Declarà la milícia forçosa i imposà un tribut extraordinari de guerra, però no aconseguí d’obtenir del govern de Madrid facultats extraordinàries demanades el 22 de juliol i s’hagué de dissoldre el 26 de juliol Malgrat la seva curta durada, aconseguí d’imposar al govern una gran part de les seves mesures i significà uns…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina