Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Consell de la Suprema i General Inquisició
Història
Òrgan de govern de la inquisició
a la monarquia hispànica.
Fou fundat el 1483 amb jurisdicció sobre tots els tribunals inquisitorials de les corones de Castella i de Catalunya-Aragó, i entre el 1580 i el 1640, a Portugal Era presidit per l’inquisidor general i compost per sis consellers, dos dels quals havien de pertànyer al Consell de Castella des del 1616 un conseller havia d’ésser dominic Diversos funcionaris dos secretaris, un algutzir major, un receptor, etc el completaven S'ocupava de la gestió financera de la inquisició i de l’administrativa dels seus béns propis i dels procedents de les confiscacions penals, però no intervenia en…
pacte de Breda
Representació de La rendició de Breda (1635) segons el pintor sevillà Diego Rodríguez de Silva y Velázquez (Museo del Prado, Madrid)
© Corel Professional Photos
Història
Pacte establert entre els protestants i els catòlics dels Països Baixos, a fi d’oposar-se a l’aplicació, ordenada per Felip II de Castella el 1564, dels edictes tridentins als Països Baixos.
Una representació de 300 cavallers reunits a Breda el 2 d’abril de 1566 presentaren un text a Margarida de Parma, regent de Felip II, en el qual reclamaven la tolerància religiosa i l’abolició de la inquisició
Congregació per a la Doctrina de la Fe
Religió
Congregació romana encarregada de vetllar per la puresa de la doctrina de l'Església catòlica.
La més important i antiga de les congregacions romanes fou fundada per Pau III 1542 per combatre el protestantisme, amb el nom de Congregació de la Suprema Inquisicióinquisició N’és president el papa, el qual nomena directament el prefecte que encapçala l’organisme que fins el 1965 rebé el nom de cardenal secretari, un assessor des del 1965 anomenat secretari, un comissari amb dos inquisidors o instructors —de l’orde dominicà— i un cert nombre de qualificadors La seva competència s’estén a totes les qüestions de fe i costums, privilegi paulí, examen de llibres,…
Climent
Família d’oficials reials, d’origen convers, descendents del jueu aragonès Mossé Chamorro, que, després del bateig, adoptà el nom de Francisco Clement
i fou notari de Saragossa.
El 1486, ell i la seva muller, Violante de Calatayud, foren condemnats al braser Dels fills d’aquest matrimoni, un, fra Vicente Climent , fou conseller del rei, i un altre, Felipe Climent , arribà a secretari i, després, a protonotari reial La inquisició el penitencià a la seu de Saragossa el 1503 El seu fill, que adoptà el nom de Miguel Velásquez Climent , fou secretari reial almenys a partir del 1495 S'emparentà, per dos matrimonis successius, amb els Gurrea i els Altarriba
Cronicón mayoricense
Miscel·lània de notícies i relacions històriques de Mallorca ordenades cronològicament del 1229 al 1800 per Àlvar Campaner i Fuertes.
Aparegué en fascicles 1881-84 a Palma i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix 1894 Les notícies són extretes de manuscrits de diversos autors mallorquins, com Joan Binimelis, Guillem Terrassa, Josep Maria Bover o Bonaventura Serra i Ferragut reprodueix, a més, documents inèdits importants, com l' Auto general de la inquisició de Mallorca al 13 de gener de 1675, o impresos rars, com el Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carlos en la sua Ciutat de Mallorques 1542
Dècada Ominosa
Història
Nom amb el qual és conegut el període comprès entre la represa del poder absolut per Ferran VII d’Espanya, gràcies als Cent Mil Fills de Sant Lluís (octubre del 1823), i la seva mort (setembre del 1833).
Es caracteritzà per una forta repressió antiliberal, que només la presència de les tropes fanceses pallià en part Tot i això, el partit apostòlic considerà el rei massa indulgent perquè no havia restablert la inquisició, i es rebellà, mentre els liberals intentaven alguns cops de mà com Torrijos, el 1831 Del quart matrimoni de Ferran VII —sense fills fins aleshores— amb Maria Cristina de Nàpols nasqué la princesa Isabel 1830, declarada successora, i els apostòlics, partidaris del germà del rei, Carles Maria Isidre, prepararen l’assalt al poder per a quan morís Ferran VII Això…
la Cavalleria
Nom que adoptaren diversos membres del llinatge hebreu dels ben Labí de Saragossa, a causa de les relacions i la dependència que tingueren amb els templers des del principi del segle XIII.
A partir del regnat de Jaume I assoliren una gran influència, no sols amb la concessió de préstecs oportuns, sinó també com a administradors, batlles, tresorers i consellers reials, o bé destacaren com a financers Jahudán de Cavallería i literats Vidal Yosef ben Labí , Vidal Benvenist de la Cavalleria Constituïda, antigament, en dues branques principals, una bona part de la nombrosa descendència de la família es convertí al cristianisme al principi del segle XV En aquesta nova etapa, s’hi distingiren especialment el jurista Pere de la Cavalleria i els consellers i oficials de Joan II i de…
L’harmonia del Parnàs
Títol de l’edició prínceps de l’obra en vers de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, L’harmonia del Parnàs, més numerosa en les poesies vàries de l’atlant del cel poètic, lo doctor Vicent Garcia.
Apareguda a Barcelona el 1703 a l’empara de l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona, i reeditada el mateix any, l’establiment del text anà a càrrec de Joaquim Vives i Ximénez , Rector dels Banys L’obra inclou una biografia de l’autor redactada per fra Manuel de Vega i de Rovira , Rector de Pitalluga , i un pròleg de Joan Bonaventura de Gualbes , Rector de Bellesguard Els pseudònims rectorals són un clar homenatge a l’autor, més conegut amb el nom de Rector de Vallfogona També hi intervingueren el Rector de Guialmons , el Rector d’Alcanà i el Rector de Valldonzella , que no han estat…
,
Archivo Histórico Nacional
Dipòsit documental creat el 1866 a Madrid amb la reunió de diversos arxius de l’Estat espanyol i d’altres procedències civils o eclesiàstiques quan ja existia l’Archivo General de Simancas.
El 1850, els documents dels monestirs i convents desafectats i els de les propietats de l’estat foren recollits a la Real Academia de la Historia, de Madrid, i, poc temps després, fou organitzat un arxiu general a Alcalá de Henares L’Archivo Histórico Nacional reuní tots aquests fons, llevat de la part administrativa, deixada a Alcalá, on fou destruïda durant la Guerra Civil de 1936-39 Actualment conté, entre d’altres, els fons següents secretaria d’estat, casa reial, ambaixades, consells d’Aragó, d’Índies, d’Itàlia, Navarra i Portugal Formen altres seccions importants les universitats d’…
Leyenda Negra
Història
Segons la historiografia espanyola, interpretació pejorativa de la història d’Espanya, en particular la que fa referència als regnats dels Àustria i dels Borbó.
La llegenda començà a estendre's a partir del regnat de Felip II, bàsicament arran de la guerra de secessió de Flandes i de la mal aclarida mort de Carles d’Àustria, primogènit del rei Tingué l’origen en la rivalitat d’interessos de diversos països europeus envers la corona de Castella i el seu imperi d’ultramar, on l’estat castellà representava l’obstacle medievalitzant, enfront de les concepcions burgeses que s’imposaven arreu La llegenda fou un suport ideològic d’aquestes darreres en el conflicte i es nodrí dels abusos en la colonització d’Amèrica descrits per Bartolomé de Las Casas en la…