Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Nova República
Partit polític
Grup demòcrata republicà creat a l’agost de 1956 a Barcelona per Francesc Farreras, Ramon Viladàs, Joan Rosanas i Pedro Gómez de Santamaría, a les reunions dels quals també assistien Robert Vergés i Oriol Bohigas.
Proposava d’instaurar un sistema democràtic, federalista i presidencial i obrir un espai que pogués “instaurar un orden político que haga posible y efectiva la convivencia pacífica de todos los españoles” Detinguts els seus integrants al juny de 1957, en sortir de la presó alguns s’exiliaren i el 1959 donaren suport a Acción Republicana Democrática Española Al setembre d’aquest any participà en el Comitè de Coordinació de Forces Democràtiques de Catalunya a Mèxic
Colonya Caixa de Pollença
Economia
Entitat financera fundada l’any 1880 per Guillem Cifre de Colonya, que també fundà a Pollença la Institució Lliure d’Ensenyança, una de les fites més destacables de la pedagogia a Mallorca.
Des de la seva creació, i reiterant la personalitat del seu fundador, ha mantingut una especial atenció a l’obra social i cultural, gestionada des del 1991 per la Fundació Guillem Cifre de Colonya Fins els anys seixanta mantingué una sola oficina a Pollença, i els setanta i vuitanta, amb l’obertura d’oficines a Alcúdia, el Port d’Alcúdia i Palma, inicià una moderada expansió en l’àmbit insular, tant en l’aspecte financer com d’obra cultural i social Ha estat pionera en l’estudi d’alternatives per a instaurar l’estalvi ètic
conspiració dels Iguals
Història
Conspiració revolucionària francesa dirigida per G.Babeuf, el 1796, per tal d’enderrocar el Directori i instaurar un règim de tipus comunista..
La revolució fracassà i els seus membres foren detinguts i guillotinats babovisme
el Centenar de la Ploma
Història
Milícia urbana permanent de la ciutat de València creada per Pere III de Catalunya-Aragó el 3 de juny de 1365 durant la guerra contra Castella.
Era formada per una companyia de cent ballesters el 1371 es constituí en confraria sota l’advocació de sant Jordi Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres La majoria dels seus membres eren menestrals S'agrupaven en denes , al comandament d’un cap de dena , tots ells capitanejats pel justícia o cort de València Les despeses anaven a càrrec de la ciutat Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d’ornament al casc Aquest cos s’extingí amb l’…
Frente Revolucionario Antifascista y Patriótico
Organització revolucionària espanyola creada el 1973.
En fou l’artífex i líder principal Julio Álvarez del Vayo Nasqué de l’escissió del Partido Comunista de España PCE de militants disconformes amb la línia de compromís històric i de reconciliació dictada pel secretari general del PCE Santiago Carrillo Aquests militants fundaren el 1964 el Partido Comunista de España Marxista-Leninista PCE m-l, del qual sorgí la plataforma de grups d’extrema esquerra que constituïren el FRAP, organització que tenia per objecte l’enderrocament de la dictadura franquista mitjançant l’acció violenta i l’agitació per tal d’instaurar a Espanya una…
Parti Socialiste
Política
Organització política francesa constituïda el 1905 en el congrés que unificà els diversos corrents socialistes de l’Estat francès.
Hi destacaren, particularment, el Parti Socialiste de France de Jules Guesde i Édouard Vaillant, i el Parti Socialiste Français, dirigit per Jean Jaurès La nova organització tingué una clara definició marxista, però aviat s’hi imposà el reformisme de Jaurès, després de l’assassinat del qual juliol del 1914 el partit inicià una nova etapa en acceptar la teoria de la unió sagrada i participà en governs de guerra La reacció a aquest fet i la revolució russa provocaren que el 1920, en el congrés de Tours, la majoria de l’organització se n'escindís i fos creat el partit comunista El 1934 la SFIO…
Hospital Universitari de Sant Joan
Medicina
Centre hospitalari públic de la ciutat de Reus.
Hom pot trobar-ne l’origen en l’Hospital de Sant Joan, del qual existeix constància documental des del 1244 Situat en un antic convent carmelità del s XVII adaptat a hospital civil a mitjan sXIX, la guerra civil de 1936-39 en paralitzà les reformes, i en 1938-39 fou traslladat al convent de Sant Rafael de la Selva del Camp Durant el franquisme tingué la funció de centre de beneficència i clínica oberta En instaurar-se la democràcia i recuperada la Generalitat de Catalunya, fou adscrit a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya XHUP 1985 Sotmès a successives…
Partit de la Justícia i el Desenvolupament
Política
Partit polític turc.
Fou creat el juny del 2001 arran de la prohibició del Partit de la Virtut, del qual constituí la refundació Obtingué majoria absoluta en les eleccions del novembre del 2002 357 escons sobre 550, però el seu líder, Recep Tayyip Erdoğan , condemnat el 1998 per injúries a l’estat, no pogué assumir el càrrec fins el març del 2003 L’any 2007, després d’aspres controvèrsies, el Parlament turc elegí Abdullah Gül , un dels homes forts de l’AKP, president del país el primer d’un partit confessional de la Turquia moderna En les eleccions del 2007 i del 2011 l’AKP revalidà la majoria absoluta al…
Fossar de la Pedrera

Vista general del Fossar de la Pedrera
© Generalitat de Catalunya / Dídac Ramírez Combalia
Història
Fossa comuna, i actualment monument commemoratiu, del cementiri de Montjuïc (Barcelona), on són enterrades unes 4.000 víctimes de la repressió franquista.
Localitzat al vessant de ponent i encarat a la Zona Franca, té l’origen en la pedrera Moragas, on s’enterraven els difunts sense recursos o no identificats Durant la Guerra Civil de 1936-1939 també s’hi enterraren víctimes de la repressió i dels bombardeigs del bàndol franquista En instaurar-se el franquisme, el Fossar de la Pedrera esdevingué el dipòsit de les restes sense identificar dels executats pel règim entre el 1939 i el 1953, sobretot de militants republicans, d’esquerra i catalanistes Posteriorment es convertí en un espai semiabandonat i recuperà la condició de fossa…
Insurrecció Cantonalista
Història
Aixecament esdevingut en diversos llocs del País Valencià, d’Andalusia i de Múrcia, el juliol de 1873, amb objecte d’instaurar un règim federal per als antics estats històrics, les províncies i els municipis (els cantons).
Per bé que les corts ja havien votat la república federal, l’oposició del govern Pi i Margall a realitzar la federació “des de baix” impulsà els sectors federals “intransigents” a llançar-se a la proclamació dels cantons federals, com a cop de força que obligaria el poder a acceptar el fet consumat La insurrecció fou iniciada el 12 de juliol a Cartagena i s’estengué per tota la costa meridional mediterrània, on predominava el federalisme Pi i Margall dimití i fou substituït per Salmerón 18 de juliol a la presidència del poder executiu de la República, fet que donà lloc a una extensió del…