Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Associació de Pianistes Compositors de Barcelona
Música
Entitat fundada a Barcelona el 1873 per a defensar els interessos dels músics dedicats a fer reduccions per a piano, cant i piano o violí i piano de les òperes que s’estrenaven al Gran Teatre del Liceu.
Aquests arranjaments es publicaven per blocs i s’integraven en una collecció anomenada "Vergel Armónico de los Pianistas Colección de piezas fáciles"
Club Ramon Muntaner
Entitat civicocultural creada a Barcelona al desembre del 1978, amb els objectius de promoure i defensar la consciència nacional dels Països Catalans i afavorir la col·laboració entre ells.
Impulsat per Miquel Tarradell, Max Cahner, Josep Benet, Miquel Sellarès, etc, l’integraven nacionalistes independents o militants de diferents partits El 1983 suspengué les seves activitats
Honorable Prohomenia
Història del dret català
Tribunal popular que intervenia en tots els afers que se suscitaven entre els veïns d’Anglesola, tant civils com criminals.
Les sentències eren inapellables El nombre dels que integraven el tribunal era fix i el càrrec vitalici L’Honorable Prohomenia tenia per patrona la Mare de Déu del Roser Persistí fins al s XX
Escola Pollencina
Grup informal d’artistes format a Pollença vers el 1914.
L’integraven Tito Cittadini, Roberto Montenegro, Gregorio López Naguil, Roberto Raumagé i altres pintors, en general llatinoamericans, reunits a l’entorn del seu mestre Hermen Anglada Camarasa Es caracteritzà per un decorativisme colorista basat en el paisatge mallorquí
Amunt Club Ciclista
Ciclisme
Club ciclista de Lliçà de Munt especialitzat en BTT raid.
Fundat el 2008, fou creat pels membres que integraven l’Escola de Ciclisme de Lliçà de Munt El seu primer president fou Antonio Alcántara Carrillo L’activitat principal és la formació d’infants en la modalitat BTT raid També organitzaren diferents curses com la prova de l’Obert Provincial de BTT El 2010 tenia 200 socis
Cos d’observació dels Pirineus Orientals
Divisió de l’exèrcit napoleònic, comandada pel general Duhesme, situada des del principi del 1808 al Vallespir.
L’integraven dos regiments francesos i un d’italià i napolità El 9 de febrer travessà la frontera per la Jonquera i, per Figueres, Girona i Mataró, entrà sense oposició a Barcelona Al cap d’uns quants dies s’apoderà de la Ciutadella i del castell de Montjuïc 29 de febrer valent-se d’un estratagema
pla d’Ayutla
Història
Programa polític elaborat pel Partido Liberal mexicà a la població d’Ayutla (Guerrero) el 1850, tot recollint els postulats de José María Luis Mora.
Establia la llibertat civil en la seva plenitud i molt especialment la de consciència Tots aquests principis integraven el manifest del coronel Florencio Villarreal, el qual, en companyia dels generals Juan Álvarez i Ignacio Comonfort, s’aixecà contra el general Antonio López de Santa Anna el primer de març de 1854 La constitució mexicana del 1857 recollí tots els principis liberals d’aquest moviment ideològic
Quartet Renaixement
Música
Quartet de corda català fundat per Eduard Toldrà l’any 1912, que es dissolgué el 1921.
L’integraven el mateix Eduard Toldrà i Josep Recasens com a primer i segon violins, el viola Lluís Sánchez i Antoni Planàs al violoncel La formació interpretà la integral dels quartets de L van Beethoven en un cicle que organitzà Amics de la Música a Barcelona El seu repertori incloïa obres de Beethoven, J Brahms, C K’ui, C Debussy, A Dvorák, A Glazunov, F Mendelssohn, WA Mozart i R Schumann, entre altres autors
Radio Nacional de España
Comunicació
Periodisme
Ràdio i televisió
Organisme de radiodifusió de l’Estat espanyol.
Hom intentà crear una emissora estatal el 1934, quan es promulgà la llei de radiodifusió, però la guerra civil ajornà aquest projecte fins el 1937, que s’installà a Salamanca la primera emissora El creixement a les altres províncies de l’estat fou molt ràpid Les emissores que l’integraven foren propietat de l’estat, que monopolitzà, així, la informació del país El 1973, juntament amb Televisión Española constituí l’ens públic Radiotelevisión Española
Consell de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Història
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya (decret de 9 de juny de 1931) per tal d’estructurar i regir la seva obra cultural.
L’integraven vint consellers, aplegats en cinc ponències ensenyament superior, ensenyament secundari, ensenyament primari, ensenyament tècnic, i arxius, biblioteques i belles arts, presidits pel conseller d’instrucció pública i pel president de la Generalitat A la pràctica, n'actuà de president Jaume Serra i Húnter, amb Pompeu Fabra de vicepresident i Alexandre Galí de secretari En fou l’inspirador el conseller d’instrucció pública Ventura Gassol del 1931 al 1936, que fou succeït per Carles Pi i Sunyer, i, durant el Bienni Negre 1934-36, per Lluís Duran i Ventosa Fou l’organisme…