Resultats de la cerca

Per mort sense fills passà, per disposició testamentària, al bisbat de Girona, que hi construí una capella El bisbat vengué els terrenys i s’hi construí un nucli turístic el Comtat de Sant Jordi

D’ençà de la fundació l’editorial ha seguit com a criteri la reivindicació de les avantguardes, la promoció del debat intellectual i la presentació de noves veus de la literatura en castellà i internacionals Ha publicat autors com Milan Kundera, John Updike, Washington Irving, Thomas Pynchon, Jorge Luis Borges, Adolfo Bioy Casares, Jorge Semprún, Almudena Grandes o Haruki Murakami El 1977 patí una crisi que superà transformant-se en societat anònima i amb l’entrada d’Antonio López Lamadrid com a director comercial Amb filials a Mèxic i a l’Argentina, entre el 1995 i…

Dirigents Josep M Figueras Bassols, Jorge Trías Sagnier i Pere Vallès Al setembre de 1976 es fusionà amb la Lliga Liberal Catalana , i donà lloc a la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català

Els seus promotors Rafael Caballero i Jorge Aznar havien integrat la candidatura de la Plataforma de Independientes de España en les eleccions municipals de 1995 1304 vots, 8,7% 2 regidors En les de 1999 obtingué 886 vots 7,1% i 1 regidor

Amb un llenguatge ple d’equívocs, satiritzava les altes instàncies federatives i alguns dirigents esportius Fou dirigida per Albert Suñé i alguns dels seus redactors empraren pseudònims com Jorge Torreobesa , La Bugadera Blaugrana o Pessic d’Arbúcies Escrita en català, només se’n publicaren set números

Dedicada al bàsquet dins l’àmbit espanyol i internacional, tingué corresponsalies per tota la península Franco Pinotti en fou el director executiu i Jorge Román, el redactor en cap Tingué redactors com Julius Corella, Joan Cerdà, José Manuel Giné, José Antonio Chinche del Río i Carlos Llong

Tractava les diverses modalitats eqüestres i informava de temes com veterinària, races i cria de cavalls Dirigida per Jorge Vila Regard, Teresa Bagaria en fou la redactora en cap Hi collaboraren Rafael Wirt, Ismael Renna, Lorenzo Serrahima i Javier Lentini, entre d’altres Fou de periodicitat mensual, amb irregularitats, i cessà al desembre del 1996

Apareix en els anomenats romances fronterizos i, novellat, en l’ Inventario d’Antonio de Villegas, escrit el 1551 Alguns anys més tard, el 1559, Jorge de Montemor recollí el tema a la Diana Inspirà, finalment, Joan Timoneda i, sobretot, Lope de Vega, el qual l’aprofità en La Dorotea i l’escenificà en El remedio en la desdicha

Quan morí, el ducat tornà a la corona, i fou concedit per segona vegada vers el 1495 a Jorge, fill bastard de Joan II i d’Ana de Mendoza i progenitor de la família de Lancaster La tercera i darrera concessió data del 1867 a favor de l’infant August, fill de la reina Maria II

Situada primer al carrer de l’Argenteria i després al carrer dels Almogàvers, veié néixer i actuar formacions com l’Orquestra Plateria i l’Orquestra Mirasol o músics com Gato Pérez fundador del segell discogràfic Zeleste, Carles Benavent, Jorge Pardo, Pau Riba, Toti Soler, etc La sala tancà definitivament les portes el 5 d’octubre del 2000