Resultats de la cerca

Compta amb una feble presència a Barcelona, si bé aquesta és més notable a les comarques

Dirigents Gumersind Bondia i Teijeiro, Eusebi Isern i Dalmau i Joan Santiñá Tingué una secció juvenil Jovent d’Esquerra Catalana Es dissolgué al desembre de 1923

Considerat deuterocanònic , pertany a un gènere literari conegut ja al segle V aC n'és exponent l’anomenat Llibre d’Ahicar recull de màximes socioreligioses destinades a l’educació del jovent, enquadrades en un petit drama narratiu

Es proposà “l’alliberament de la joventut com a sector social oprimit, des d’una societat catalana reunificada, independent i socialista” Donà suport a l’ Assemblea d’Unitat Popular El 1995 alguns dels seus dirigents ingressaren a Esquerra Republicana de Catalunya ERC Amb la irrupció de la Plataforma per la Unitat d’Acció iniciaren contactes amb Maulets , organització amb la qual es fusionaren el 1998 Aleshores adoptaren el nom de Maulets-el Jovent Independentista Revolucionari El seu òrgan era En marxa

Fundat al juliol del 1984, el seu precedent fou el Jovent Castelldefels, que competí durant els anys setanta Del si, en sorgí el CB Castelldefels, del qual poc després s’escindí el Castelldefels Baloncesto Club El 1984 els dos clubs es fusionaren per crear el club actual El 1993 creà un equip sènior femení L’equip masculí jugà diverses temporades a primera catalana Disposa d’escola de bàsquet i de nombrosos equips en categories inferiors Juga al pavelló de Can Vinader

Federada a la Unión de Juventudes Comunistas de España, es defineix com a antinuclear i pacifista, amb especial preocupació pels problemes específics dels joves —ensenyament, atur, droga, etc— i ha tingut com a òrgans de premsa més importants “Jove Guàrdia” 1971-76 i “Jovent” 1977-80 Des del 1980 travessà una gravíssima crisi interna, en gran part parallela a les del PSUC i PCE, que li féu perdre molta de la militància i la presència social Els màxims responsables n'han estat Josep Maria Riera fins el 1980, Eduard Jiménez 1980-84 i Ricard Fernández des del 1984

Dependent de l’Església catòlica, tenia el seu precedent en la Secretaria d’Esports dels Joves d’Acció Catòlica, impulsada des del 1940 pel metge i eclesiàstic Pere Tarrés Impulsà la pràctica esportiva i la competició entre diferents equips vinculats a parròquies, escoles religioses, centres d’esbarjo cristià i altres institucions Entre els esports més practicats, cal destacar l’atletisme i, sobretot, el basquetbol, que visqué un moment de gran propagació entre el jovent catòlic Des de la delegació es creà un campionat amb la participació de quaranta-tres equips, al marge de les…

Fundat el 2001, promou la lluita entre el jovent com a mitjà de transmissió de valors socioeducatius Inclòs dins el pla de transformació del barri de la Mina, és un referent en la integració i la cohesió social del barri Participa en competicions d’àmbit català i estatal i, en alguns casos, els lluitadors han competit en torneigs internacionals Divuit lluitadors foren campions d’Espanya en diferents categories i especialitats, entre els quals destaquen Juan Carlos Ramos, Tamerlan Gobaev, Francisco León, Víctor i Raúl Ferrándiz, Óscar Parra, Manel García, Zviad Svanidze, Carlos…

El 1989 esdevingué la branca juvenil de Catalunya Lliure CL Es definí coma organització juvenil del Moviment Cata-là d’Alliberament Nacional Reivindicà la unificació i la independència dels Països Catalans, donà suport a totes les formes de lluita i desenvolupà campanyes específiques, entre d’altres, contra el servei militar, les drogodependències, la discriminació laboral i les empreses de treball temporal El 1991, arran de la dissolució de l’organització armada Terra Lliure TL, bona part dels seus membres ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC El 1995 abandonà CL i alguns…

Tingué com a objectiu oferir al jovent una formació cultural i artística alternativa Estructurada en diverses seccions, l’Aula de Cinema tingué com a responsables Pere Balañà i Jordi Cadena, amb els quals collaboraren Tomàs Pladevall, Josep Maria Forn, Josep Anton Pérez i Giner, Ricard Albiñana, Domènec Font, Joan Lorente o Alfons Garcia i Seguí Produïren alguns curts malgrat l’alt nombre d’alumnes matriculats i l’elevat cost del material que calia comprar o llogar També s’hi impartiren seminaris, hi assistiren cineastes que presentaven els seus films i s’hi reté un homenatge a…