Resultats de la cerca
Es mostren 248 resultats
Justicia 2000
Partit polític
Partit inscrit a l’agost de 1993, amb seu a Barcelona i promogut per Rafael Juan Sánchez i Fernando Martínez.
Es proposà d’implantar tribunals populars en els judicis contra els jutges, autoritats i parlamentaris acusats de corrupció i d’abús de poder Fou cancellat a l’abril de 1994
Justícia Social
Setmanari
Setmanari socialista en català aparegut a Barcelona del 3 de novembre de 1923 al 20 de març de 1926.
Dirigit per Cristòfor de Domènec, fou l’òrgan del nucli organitzador de la Unió Socialista de Catalunya i hi collaboraren Serra i Moret, Campalans, Alomar, Comorera, Aiguader, Fronjosà, etc Fou l’òrgan de l’USC, de l’11 de juliol de 1931 al 26 de juny de 1936 els collaboradors més regulars foren Serra i Moret, Lluís Ardiaca, Campalans, Joaquim i Josep Xirau, etc El 3 de juliol de 1936 es fusionà amb " Octubre "
Tribunal Internacional de Justícia
Dret internacional
Tribunal internacional creat el 1945, amb seu a la Haia, conegut també com a Tribunal Internacional de la Haia, que té jurisdicció damunt tots els estats membres de l’ONU i sobre d’altres, com Suïssa, que s’hi han sotmès voluntàriament.
Només hi poden comparèixer els estats com a tals Successor de l’antic Tribunal Permanent de Justícia Internacional 1920-39 de la Societat de Nacions, és format per quinze jutges elegits per l’Assemblea i el Consell de Seguretat Entre els nombrosos afers judicats, destaca el de la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited
Llei i Justícia
Política
Partit polític polonès.
Té l’origen en la descomposició d’Acció Electoral Solidària AWS, en les sigles en polonès, el partit creat el 1997 vinculat a Solidarność , organització opositora que feu caure el govern comunista el 1989 L’AWS governà en 1997-2001, i aquest darrer any, liderats pels germans Kaczyński , els sectors més conservadors crearen el PiS El setembre i l’octubre del 2005 el partit guanyà les eleccions legislatives i presidencials, respectivament, i Jarosłav Kaczyński president del partit des del 2003 i Lech Kaczyński esdevingueren primer ministre i president, respectivament En assolir el govern els…
Sobirania i justícia
Dret
Associació constituïda el maig del 2009 amb l’objectiu de promoure la independència de Catalunya per vies pacífiques i democràtiques
Impulsada sobretot per antics alts càrrecs de Convergència i Unió i persones afins, defensa el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya i, dins d’una orientació transversal, manté entre els seus pressupòsits l’adhesió irrenunciable a la Unió Europea Organitza actes d’informació i debat amb personalitats reconegudes en l’àmbit de la sobirania i els processos d’independència, com ara la celebració de la jornada internacional Building a New State, de periodicitat anual En fou el primer president Agustí Bassols , succeït el 2011 per Quim Torra i, aquest, al seu torn, per Isabel-Helena Martí…
Justícia i Pau
Organisme que, creat per Pau VI pel gener del 1967, té com a objectiu la defensa i promoció dels drets humans.
Existeix a molts països Als Països Catalans la primera diòcesi on actuà fou la de Barcelona 1968 El 1976 en fou nomenat director Joan Gomis, el qual des del 1979 fins al 1986 fou també president de l’organisme a nivell estatal A la seva mort 2001 el succeí en el càrrec Arcadi Oliveres Durant el franquisme féu una tasca notable en defensa dels drets humans i, posteriorment, s’ha centrat en el desenvolupament al Tercer Món encapçalà la primera campanya del 0,7% a Catalunya, el desarmament, etc en collaboració amb altres ONGs i associacions cristianes Ha rebut, entre d’altres, el premi de la pau…
La Justícia Humana
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal anarquista apareguda a Gràcia (Barcelona) del 20 de febrer al 25 de novembre de 1886.
Fou el primer periòdic que defensà clarament l’anarcocomunisme a Espanya, i editat per Emili Hugas i Martí Borràs, inclogué unes primeres traduccions de Kropotkin i Jean Grave Posteriorment el mateix grup edità “Tierra y Libertad” 1888-89
Ciutat de la Justícia

Ciutat de la Justícia, l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
© URBICSA
Complex urbanístic situat als termes municipals contigus de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat que acull institucions i serveis judicials d’ambdues ciutats.
Començà a entrar en servei al febrer del 2008 i fou oficialment inaugurada el 2 de maig de 2009 Ocupa una superfície construïda total de 232368 m 2 als terrenys on hi havia hagut l’antiga caserna de Lepant Consta de vuit edificis de diferents dimensions, grandàries i colors, sis dels quals estan destinats a usos pròpiament judicials corresponents als jutjats d’instrucció i família, els jutjats penals, els jutjats civils, la fiscalia, l’Institut de Medicina Legal i els jutjats de l’Hospitalet de Llobregat, i els altres dos, a usos empresarials i comercials Fins aleshores aquests serveis i…
Tribunal de Justícia Europeu
Dret internacional
Cort de justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg.
Creat el 1951 pel Tractat de París, la seva missió consisteix en l’aplicació i recta interpretació de les lleis de la Unió i en l’exercici del control judicial d’aquesta Dirimeix també les controvèrsies entre els estats membres entre ells i amb la Comissió Europea És format per un jutge de cada estat membre, assistits per advocats generals, un secretari i diversos assistents designats pels estats membres per un període de sis anys El 1989 fou instituït el Tribunal Europeu de Primera Instància, que en depèn Els jutges escullen entre ells el president, qui s’encarrega de la direcció dels…
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Dret administratiu
Dret processal
Organisme jurisdiccional on, respectant la jurisdicció que correspon al tribunal suprem, culmina l’organització judicial a Catalunya.
És integrat per tres sales del civil i penal, del contenciós administratiu i del social D’acord amb l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sense perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem en matèria d’unificació de doctrina També és competent per a conèixer duun recurs de protecció dels drets reconeguts a l’Estatut No obstant això, les previsions estatutàries…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina