Resultats de la cerca

Fou instituït per la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya i és organitzat cada any per un club diferent, en homenatge a l’introductor de l’orientació esportiva a Catalunya i primer president de la federació

Fundat el 1988, és el club pioner en curses d’orientació de Catalunya Fou impulsat per Carles Lladó, també fundador de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya Reuní els màxims exponents i promotors d’aquest esport a Catalunya Es proclamà campió de Catalunya de relleus masculins 1991, 2003, 2004, 2007, 2008 i femenins 1995-98 També es proclamà subcampió d’Espanya de relleus en alguna ocasió A títol individual, molts dels seus corredors es proclamaren campions de Catalunya i d’Espanya, i alguns participaren en Campionats Mundials i en altres competicions internacionals com…

Combaté el liberalisme de l' Aurora Patriótica Mallorquina Fou dirigit pel franciscà Ramon Strauch i Vidal, empresonat diverses vegades pels seus articles Hi collaboraren el felipó Antoni Togores i els dominicans Domènec i Miquel Lladó

Adoptà un to fortament anticlerical —que li reportà diferents judicis i condemnes— Comptà, com a principals redactors, amb Joan Lladó, Fèlix Duval, Joaquim Quetglas, Miquel Mas i Obrador, etc El 31 de juliol de 1870 canvià el nom pel d’"El Trueno”, del qual aparegueren pocs números

Fou fundat l’any 1978 amb Vicenç Esteve com a president L’any 1980 impulsà la primera edició del Critèrium Vila d’Argentona La temporada 1987 organitzà el Campionat de Catalunya per a veterans Sota la presidència de Josep Lladó, organitzà la Volta Internacional i Preolímpica al Maresme 1989 per a la categoria juvenil durant dues edicions Desaparegué l’any 1993

Fundat i dirigit fins al novembre del 1932 per Francesc Maria Masferrer i Vernis , fou el primer periòdic d’aparició diària de Vic i d’Osona Tractà tant qüestions comarcals i locals com generals i sempre fou redactat en català Pròxim a Acció Catalana, es mantingué equidistant tant del tradicionalisme hegemònic a la comarca com dels corrents més esquerrans A partir del 1934 hi fou determinant la influència d’Esquerra Republicana de Catalunya En foren collaboradors habituals Pere Vinyoles, Roser Claveria i Josep M Lladó, entre d’altres i, més esporàdics, Carles Capdevila i Recasens…

Fou fundada el 1988 per Carles Lladó, que la presidí fins el 1999 Té la seu a Barcelona i fou la primera federació d’orientació esportiva de l’Estat espanyol La seva creació propicià una ràpida implementació de l’orientació a Catalunya, que guanyà nivell amb rapidesa Les successives presidències de Ferran Santoyo, Carlos Casado i Carles Loré continuaren la tasca de divulgació i promoció empresa pel primer president Catalunya ha estat sempre capdavantera d’aquest esport en l’àmbit estatal, amb 24 clubs i 655 federats l’any 2009 Organitza anualment les competicions en les diverses…

Fundat el 1979 per Joaquim Guixà, és l’únic club d’aerostació de Catalunya i un dels més importants d’Espanya Amb l’objectiu de fomentar i desenvolupar l’aerostació, organitza gran part de les competicions d’àmbit estatal, com el Campionat de Catalunya, el Campionat d’Espanya, la Copa del Rei o la Copa Ibèrica També ha organitzat dues edicions dels Campionats d’Europa a Lleida 1990, 2011 Entre les seves files hi ha pilots reconeguts internacionalment, com Josep Maria Lladó, campió d’Espanya en diverses ocasions Té una seixantena de socis i el mèrit d’haver volat per tots els…

Fundat el 1960, el seu primer president fou Joan Lladó Jugà els seus primers partits a la pista poliesportiva Sant Martí, inaugurada un any abans Sota la direcció de Josep Lorente, assolí l’ascens a primera divisió l’any 1967 La temporada 1968-69 fou un dels catorze equips que conformaren la primera Lliga espanyola de la divisió d’honor, on jugà onze temporades consecutives La temporada 1976-77 fou subcampió de la primera edició de la Recopa d’Europa A mitjan anys noranta creà l’equip femení, que ha aconseguit èxits remarcables guanyà dos Campionats de Catalunya 1999, 2002, dos d…

Primer vespertí, el 9 de juliol de 1933 passà a ésser diari del matí, ja com a òrgan oficial d’Esquerra Republicana de Catalunya A més de Companys, en foren directors Josep M Massip, Marià Rubió i Tudurí, Josep M Lladó i Figueres, Manuel Valldeperes i Antoni Roig i Guivernau Suspès arran dels fets del 6 d’octubre de 1934 i substituït momentàniament per La Ciutat novembre-desembre del 1934, reaparegué del gener de 1935 al 24 de gener del 1939 Hi collaboraren Antoni M Sbert, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Aiguader, Ventura Gassol, Pere Coromines, Carles Pi i Sunyer, Antoni Puch i…