Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
El Llamp
Editorial
Editorial creada el 1982 a Barcelona per E. Borràs i Cubells.
Es caracteritzà per l’edició d’obres sobre el pensament polític independentista, i de literatura i assaig
El Llamp
Publicacions periòdiques
Revista apareguda a Barcelona el febrer del 1984 i que fou dirigida, en una primera etapa, per Joan Crexell i, posteriorment, per Xavier Borràs i Enric Borràs.
De periodicitat quinzenal, es proposava d’ésser una plataforma d’opinió i debat catalanista on es reflectís el present i el futur de Catalunya i dels Països Catalans Al mes de maig del 1987 deixà de publicar-se per problemes econòmics Assolí un tiratge de 2 000 exemplars
Teššub
Mitologia
Divinitat hurrita principal.
Era el déu de la tempestat i, per tant, del llamp, de la pluja i de la fertilitat Fou adorat en moltes localitats de l’àrea hurrita, com Kahat, on tenia el santuari principal, a Alep, etc, i també al país hittita —on fou assimilat en època tardana al déu de la tempesta local—, a Urartu, a Elam, etc Hom el representava amb figura humana, amb un vestit curt, cobert el cap d’un casc o d’una tiara i portant a les mans el llamp i una destral o bé una maça La seva muller era Ḫebat, representada com una matrona, que fou assimilada també pels hittites a la deessa sol d’…
Indra
Mitologia
Divinitat índia, de l’antiga mitologia vèdica, que viu al cel i a l’atmosfera.
Reguladora del temps i dispensadora de la pluja, té, com el Júpiter clàssic, el llamp i el tro com a atributs
Adad
Mitologia
Déu de la tempesta del panteó sumeroaccadi, probablement d’origen hurrita.
Anomenat Iškur a Sumer i a Hadad pels arameus, controlava les pluges i produïa les inundacions anuals Fou especialment venerat a Assíria i tingué temples en diverses ciutats de Babilònia Era representat amb un llamp a la mà
Rešef
Déu cananeu de la guerra i de la pesta.
Adorat a Palestina, Ugarit, Fenícia on era déu del llamp i, després, a Cartago A Egipte, el seu culte, sempre de caràcter popular, fou introduït pels soldats i pels mercaders en la dinastia XVIII 1570-1320 aC, arran de les conquestes egípcies a Síria i Palestina
Tifó
Mitologia
En la mitologia grega, monstre que personifica els terratrèmols i les erupcions volcàniques.
Fill del Tàrtar i de Gea i germà dels gegants , es rebellà contra Zeus aquest, però, amb el seu llamp, el precipità al Tàrtar, on continua turmentant eternament la terra que el cobreix Segons Èsquil, la seva sepultura es troba a l’interior de l’Etna Diverses llegendes li atribueixen també la paternitat d’altres monstres i gegants L’art antiga l’ha representat sovint en pintures de vasos amb forma humana a vegades alada i amb extremitats de serpent
Posidó
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Divinitat grega, identificada pels romans amb Neptú.
Rei de les mars i de les aigües, habitava a les profunditats marines i solcava les ones damunt un carro d’or Figura principal del panteó hellènic —inferior només a Zeus—, la seva potència es manifestava en els moviments tellúrics i marins Tenia com a símbol el trident, amb el qual feia brollar les fonts, i, segons el parer de molts, fou el creador del cavall Apareix també vinculat amb el toro i hom li atribueix la paternitat de monstres que personifiquen la violència de la natura i també la d’uns pobles fantàstics i terribles, com els dels lestrígons i els ciclops ciclop Venerat arreu en…
Dionís
Mitologia
Divinitat grega d’origen frigi o traci.
El seu culte fou propagat segles IX-VIII aC a partir de la Jònia i s’establí principalment a Beòcia Després de les conquestes d’Alexandre a l’Orient, fou identificat amb unes altres divinitats, com Bacus a Roma, Osiris a Egipte i Sama a l’Índia Segons la llegenda, Sèmele, la seva mare, abans que nasqués Dionís, fou fulminada per un llamp perquè volgué contemplar el seu amant, Zeus, en tota la seva glòria, i el fill hagué de viure, fins a néixer, dins la cuixa del seu pare Confiada la seva educació a les nimfes, se li accentuà el caràcter de déu de la natura, protector de l’…
Pinya de rosa
Literatura catalana
Recull de narracions de Joaquim Ruyra, publicat l’any 1920.
Desenvolupament enciclopèdic El títol, que alludeix al nom d’un nus mariner, és el que l’autor donà a l’edició definitiva de Marines i boscatges 1903, publicada amb la intenció d’adequar els relats a la gramàtica fabriana, d’afegir-n’hi un de darrer “L’idilli d’en Temme” i de posar fi al tema El mar és l’espai comú de la majoria de textos i d’on l’autor extreu el material descriptiu, narratiu i humà per a les seves històries Aquestes, distribuïdes en quatre llibres intitulats “Impressions”, “Fantasies”, “Novelletes” i “Novelletes capitulades”, reflecteixen totes les facetes de la realitat…