Resultats de la cerca

Propulsats per propergol líquid, serviren de tram superior als llançadors Thor , Atlas i Titan III A-B-C , que posaren en òrbita molts satèllits, així com de segon tram dels coets Atlas en el llançament de les sondes Ranger i Mariner , i com a fitó de la càpsula Gemini i del Lunar Orbiter

El cosmòdrom fou construït el 1962 a la prefectura del mateix nom La base ha servit com a punt de llançament de les proves dels coets llançadors japonesos Conté les installacions de llançament i de seguiment necessàries per a controlar totalment l’enviament de satèllits i sondes a l’espai S'anomena també Centre Espacial d’Uchinoura

Dissenyat amb suport dels nord-americans, però de projecte purament japonès, L' H-II , fou llançat el 1993 amb la missió de fer enlairar un avió espacial japonès anomenat HOPE, i permeté posar en òrbita geoestacionària satèllits de 2 t

L’agència fou creada al febrer del 1992 com a hereva del programa espacial soviètic Com a tal no només heretà els seus programes de sondes i satèllits per exemple, la sèrie Cosmos, sinó també les installacions i cosmòdroms Pleseck, Korol’ov, Bajkonyr i els coets llançadors Soiuz, Fregat i Energia També aconseguí el control de l’estació Mir Participa en diversos programes internacionals com ara l’Estació Espacial Internacional Els problemes pressupostaris permanents l’han obligada a llogar els seus serveis per a la realització de vols espacials privats

A més de la seva aplicació bèllica, ha estat emprat, dotat de trams superiors amb successives millores, com a primera etapa de molts coets llançadors de satèllits artificials Aprofitant el segon tram del Vanguard, fou anomenat Thor-Able , i amb ell hom intentà per primera vegada, l’any 1958, d’abastar la Lluna amb una sonda, la Pioneer1 Posteriorment fou dotat de segons trams més avançats, tals com els Agena , l' Able Star i finalment els Delta , amb els quals han estat collocats en òrbita molts satèllits artificials per part de la NASA

La sèrie M fou desenvolupada originalment per l’ISAS, l’Institut de l’Espai i la Ciència Aeronàutica Prové del desenvolupament de la sèrie de coets L El primer coet de la sèrie fou l’M-4 A partir d’aquest s’obtingué l’M-3C, un coet de tres etapes al qual s’afegí una quarta etapa per a formar els coets M-3S La sèrie més recent és l’M-5 té una potència força més elevada i ha estat dissenyat per a enviar a l’espai sondes interplanetàries El primer vol de l’M-5 es realitzà el 1997

El primer coet de la sèrie fou l’H-1, una versió japonesa d’un coet Delta Bàsicament era un coet per etapes amb un propulsor principal de querosè i oxigen líquid auxiliat per un nombre variable de coets de propulsant sòlid El coet permetia posar una tona de càrrega útil en òrbita geoestacionària L’H-II és un coet de dues etapes propulsat per una barreja d’hidrogen i oxigen líquids amb un parell de propulsors auxiliars fou provat per primera vegada al febrer del 2004 La capacitat de càrrega arriba a quatre tones en òrbita geoestacionària i a deu tones en òrbites baixes Una versió d’aquest coet…

La JAXA es creà a l’octubre del 2003 a partir de la fusió de l’antiga agència espacial japonesa, la NASDA , amb dues institucions públiques L’objectiu de la fusió fou reunir sota un únic comandament totes les institucions encarregades del desenvolupament de tecnologia i ciències espacials Controla les sèries de coets llançadors H i M Ha posat en marxa diversos programes científics entre els projectes d’exploració del sistema solar hi ha la sonda LUNAR-A, que ha d’investigar la Lluna, i diversos projectes per a l’exploració de Mercuri i Venus La JAXA collabora en el…

En conjunt foren efectuats divuit llançaments, amb sis vols tripulats, dos dels quals foren suborbitals, i els altres quatre, orbitals La càpsula Mercury era d’una forma troncocònica, amb una part cilíndrica acoblada a la seva base menor la seva massa en òrbita era d’uns 1 350 kg, i feia 3,35 m d’alçada per 1,85 m i 0,50 m de diàmetre a les bases El programa començà el 1958 l’any següent foren fets els primers assaigs de coets llançadors i de càpsules de tipus habitacle, que culminaren amb el vol i la recuperació de la mona Sam El primer vol suborbital tripulat per un ésser humà…

La companyia es fundà l’any 1977, i rebé el suport del programa de coets llançadors Ariane de l’ESA, amb la intenció d’independitzar el sector espacial europeu El seu primer satèllit EUTELSAT F1 es llançà l’any 1983, i l’any 2000 la companyia ja tenia una flota de 18 satèllits treballant a la banda Ku, que oferien 750 canals de televisió i 450 de ràdio a Europa, Àfrica i el Pròxim Orient Quasi 500 dels canals de televisió eren emesos pels cinc satèllits HOT BIRD, la xarxa de distribució per satèllit més llarga del món EUTELSAT disposa d’una flota de 23 satèllits Aquests es…