Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Olympus
Astronàutica
Satèl·lit de telecomunicacions llançat el 1989.
Fou llançat originàriament per a fer proves de noves tecnologies aplicades a les telecomunicacions Utilitzat per a transmissions televisives, cobreix tot Europa i ha retransmès llançaments des de Cap Kennedy Després de cinc anys en funcionament, l’Olympus entrà en contacte amb les restes del pas dels Perseids La correcció de l’òrbita provocà que es perdés el control sobre el satèllit, per la qual cosa la missió es donà per acabada a l’agost del 1993
European Remote Sensing
Astronàutica
Primer satèl·lit de teledetecció de l’ESA llançat el 1991 en la versió ERS-1
.
Té com a missió controlar l’estat del planeta el nivell de les marees i l’altura de les ones dels oceans, la interrelació entre l’atmosfera i els oceans, l’avenç o el retrocés dels gels polars, etc Gràcies al seus instruments radars, no és afectat per hores de foscor o per nuvolositat El 1995 es llançà el segon satèllit de la família, l’ERS-2, amb la missió de prosseguir les mesures del seu predecessor, l’ERS-1, i fer-ne més amb instruments nous Durant un temps estigueren en funcionament tots dos alhora, però després es mantingué l’ERS-1 la major part del temps inactiu fins que, el 2000,…
telescopi espacial Spitzer
Astronomia
Telescopi espacial d’infraroig de 0,85 m de diàmetre llançat a l’espai el 25 d’agost de 2003 per la NASA.
El telescopi espacial Spitzer, anteriorment anomenat SIRTF Space Infrared Telescope Facility , està previst que tingui una vida útil de 2,5 anys, durant els quals està obtenint imatges i espectres a unes longituds d’ona entre els 3 i els 180 microns Aquestes radiacions infraroges són absorbides per l’atmosfera terrestre i no poden ésser observades des de terra L’Spitzer és el telescopi infraroig més gran que s’ha llançat a l’espai fins ara Les seves característiques han permès estudiar, entre d’altres, les regions de formació estellar, els discs de pols al voltant d’estrelles…
Arabsat
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits de comunicacions de la Lliga Àrab.
L' Arabsat 1-A fou llançat el febrer del 1985 i l' Arabsat 1-B el juny del mateix any Una tercera versió, l' Arabsat 1-C , fou llançat el febrer del 1992 L’Arabsat 1-C fou venut el 1997 a l’agència espacial índia, l’ISRO L’Arabsat 2-A, llançat al juliol del 1996, inaugurà una nova generació de satèllits, que inclogué també l’Arabsat 2-B, llançat al novembre del 1996, l’Arabsat 2-C, enviat a l’espai a l’agost del 1997, i l’Arabsat 2-D, llançat al setembre del 1998 La tercera generació de satèllits es posà en funcionament al…
Asiasat
Astronàutica
Satèl·lit de telecomunicacions asiàtic, conegut anteriorment amb el nom de Westar 6.
Fou llançat l’abril del 1990 per un coet xinès que realitzava la seva primera missió comercial L’objectiu dels Asiasat és proveir de serveis de telecomunicacions televisió, ràdio, internet via satèllit, telefonia la zona d’Àsia oriental El primer satèllit de la sèrie fou l’Asiasat 1, llançat a l’abril del 1990 L’Asiasat 2 fou enviat a l’espai al novembre del 1995 La seva cobertura de telecomunicacions fou ampliada per l’Asiasat 3S, llançat al març del 1999 El darrer membre de la família és l’Asiasat 4, posat en òrbita a l’abril del 2003
Mariner
Astronàutica
Sèrie de sondes planetàries llançades per la NASA (EUA) i destinades a l’exploració automàtica de Mart, Venus i Mercuri, sia entrant en llur òrbita, sia sobrevolant-los.
El Mariner 1 fou projectat per arribar a les proximitats de Venus a mitjan 1962, però fallà, a causa del coet de llançament El Mariner 2 , disparat el mes d’agost de l’any 1962, passà a 34 750 km de Venus El Mariner 3 i el Mariner 4 , destinats a Mart, foren llançats pel novembre del 1964 el primer fracassà, però el segon passà a 9 845 km de Mart i en transmeté les primeres imatges vint-i-dues de la superfície, que mostraren un sòl amb un gran nombre de cràters, semblant al de la Lluna El Mariner 5 , que fou llançat pel juny del 1967, sobrevolà Venus El Mariner 6 , llançat…
Satellite Pour l’Observation de la Terre
Astronàutica
Satèl·lit francès de teledetecció.
Té una resolució de 10 m El SPOT-1 fou llançat el 1986 i el SPOT-2 el 1990 El SPOT-3 es perdé al novembre del 1996, el SPOT-4 fou llançat al març del 1998 i el SPOT-5 al maig del 2002 SPOT manté entre el 60 i el 70% del mercat mundial d’imatges per satèllit Amb la nova tècnica Supermode espera augmentar-ne la resolució i el camp Actualment, els SPOT tenen una resolució de 4 a 6 m en un camp de 50 a 80 km La tècnica d’obtenció de dues imatges, lleugerament decalades, i combinar-les proporcionaria una resolució de 2,5 m, tot ampliant el camp fins a 100 km Els satèllits…
Lunakhod
Astronàutica
Sèrie de vehicles lunars soviètics, accionats per control remot, destinats a explorar la superfície lunar sense la presència de l’home.
El Lunakhod 1 , que fou llançat el 1970 en el Luna 17 , operà més de 10 mesos durant els dies lunars recorregué una distància total de 10,5 km, inspeccionà una àrea de 80 000 m 2 , analitzà químicament i mecànicament el sòl lunar i envià unes 20 000 fotografies a la Terra El Lunakhod 2 fou llançat el 1973
Sputnik

Sputnik 1
Nasa
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits artificials llançats per l’URSS que tingueren com a finalitat desenvolupar la tecnologia necessària per a aprofitar les possibilitats d’aquests ginys i, al mateix temps, per a obtenir dades de l’espai extraatmosfèric i valorar la tolerància dels mamífers a les condicions d’ingravitació.
El terme Sputnik ‘company de viatge’, o satèllit en el context astronòmic ja fou emprat per Ciolkovskij en descriure el satèllit artificial tripulat que proposà El Sputnik 1, llançat el 4 d’octubre de 1957, coincidint amb la celebració del VIII Congrés de la Federació Internacional d’Astronàutica a Barcelona, fou el primer satèllit artificial de la Terra Llançat des del cosmòdrom de Bajkonyr, fou situat en una òrbita de 65,1° d’inclinació respecte a l’equador, amb un perigeu de 227 km i un apogeu de 946 km De configuració esfèrica, amb quatre antenes, tenia una massa…
Helios
Astronàutica
Programa de recerca de col·laboració alemanya i nord-americana en l’estudi de l’espai proper al Sol, mitjançant sondes còsmiques.
L' Helios 1 fou llançat el 10 de desembre de 1974 l' Helios 2 , llançat el 15 de gener de 1976, abastà òrbites heliocèntriques ellíptiques, amb un periheli d’aproximadament 0,3 UA, fet que permeté un apropament al Sol superior al del planeta Mercuri El llançament exigí un gran coet Titan-Centaur ja que la naturalesa de l’òrbita comporta abastar una velocitat d’uns 10 km/s per sobre de la d’escapament
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina