Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Critèrium de Llançaments d’hivern
Atletisme
Competició d’atletisme en pista disputada a Barcelona des del 1993.
Sorgí amb l’objectiu d’oferir, durant els mesos de gener i febrer, competicions als atletes de llançaments llargs disc, javelina i martell que no es poden fer en les installacions en pista coberta La primera edició tingué lloc a Vilanova i la Geltrú 1993 i des del 1994 es fa a l’Estadi Municipal Joan Serrahima
Laye
Publicacions periòdiques
Revista cultural, fundada a Barcelona el 1951, sota el patrocini de la delegació provincial d’educació.
A la darrera època fou duta per un equip Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, JMCastellet, Carlos Barral, J i JAGoytisolo, Manuel Sacristán que li donà un aire de publicació independent i crítica, i publicà llargs assaigs sobre pintura, literatura i filosofia Fou suprimida en arribar al número 24 1954 JFerraté hi publicà La terra eixorca, de TSEliot
Catalunya
Publicacions periòdiques
Revista literària quinzenal, i després mensual, de Barcelona (1903-05).
Dirigida per Josep Carner, en foren redactors molts dels seus amics Bofill i Mates, Antoni Muntanyola, Roig i Raventós, etc Malgrat un predomini de l’esperit noucentista, mantingué una línia eclèctica que li permeté de fer de pont entre les generacions i les escoles literàries Hi collaboraren Maragall, Guimerà, Prat de la Riba, Rusiñol, Ruyra i d’altres Fou una plataforma per als mallorquins Joan Alcover, Costa i Llobera, Antoni MAlcover, etc Dedicà un interès especial al folklore, als treballs de creació i als assaigs llargs, i també inclogué notes polèmiques
Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya
Cinematografia
Escola d’ensenyament de Barcelona que, juntament amb el Grup Cinema-Art, constitueix un centre unificat de producció, investigació i promoció de nous realitzadors, guionistes, tècnics i actors.
Dirigit per Héctor Fáver, començà a funcionar el 1985 com a escola de formació fins que el 1990 es fundà el Grup Cinema-Art, orientat a la producció Es dedica a la formació pedagògica especialitzada d’àrees com direcció, fotografia i operador de càmera, muntatge i so, guió i interpretació, i seminaris especialitzats com ara el documental A més d’impartir formació teòrica i fer exercicis pràctics basats en el treball en equip, ofereix una experiència integradora dels diferents aspectes de la producció audiovisual Ha produït més de 200 curts, alguns dels quals han participat en festivals…
Estudis Cinematogràfics Kinefon
Cinematografia
Estudis de rodatge fundats a Barcelona per Joan Homedes i Mauri a les Tres Torres de Sarrià, i que funcionaren entre el 1940 i el 1953.
Foren habilitats en una antiga fàbrica que Homedes descobrí al juny del 1939, i al cap d’un any ja començà el rodatge de la primera producció, Julieta y Romeo Josep Maria Castellví, seguida de Pilar Guerra Fèlix de Pomés El 1941 la feina s’animà gràcies a un contracte amb la productora CIFESA Del 1942 al 1950 s’hi feren 34 llargs, a més de curts, publicitat i clips musicals Al començament els estudis funcionaren amb un sol plató, i després el pati es convertí en el segon plató El 1943 s’encetà la gran ampliació fins a tres platós, cosa que permetia el rodatge de diversos films…
Sistema Europeu de Radiomissatgeria
Sistema suportat per una infraestructura terrestre de característiques comunes en tots els estats de la Unió Europea i que permet enviar missatges d’alerta o alfanumèrics dins dels territoris coberts a tota la UE.
Definit per l’Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions ETSI, aquest sistema ocupa quatre canals dins la banda que va de 169,4 a 169,8 MHz La velocitat de transmissió és de 3 750 bps, amb una modulació híbrida 4 PAM/FM, i fa correcció d’errors amb un codi BCH, de manera que 12 dels 30 bits de cada paraula digital transmesa serveixen per a detectar i corregir errors Respecte a l’estàndard POCSAG anterior, el sistema ERMES permet més capacitat d’abonats, missatges més llargs i un millor aprofitament de l’espectre radioelèctric
Samsó
Darrer dels set jutges (llibre dels Jutges) d’Israel, heroi nacional de la lluita contra els filisteus.
Consagrat nazireu , la seva fama va lligada als nombrosos episodis de la seva guerrilla personal i de la seva força Després d’haver confiat el secret de la seva força —els cabells llargs del nazireat— a Dalila , fou empresonat i durant una festa enderrocà el temple de Dagon, on perdé la vida juntament amb la de milers dels seus enemics Molts exegetes veuen en aquest cicle d’episodis una rèplica del mite d’Hèrcules o de Gilgameš o, si més no, una amplificació popular d’algunes proeses extraordinàries La seva figura, represa sovint per l’art i per la literatura, ha inspirat, entre altres, un…
Arcelor

Seu central d’Arcelor, a Luxemburg
© Luxembourg/July 2005/Claudine Bosseler
Economia
Companyia productora d’acer.
Sorgida a partir de la fusió, efectiva des del 18 de febrer de 2002, de l’espanyola Aceralia , la luxemburguesa Aciéries Réunies de Burbach-Eich-Dudelange ARBED i la francesa Usinor Primer productor mundial de productes plans utilitzats pel sector de l’automòbil i en aplicacions industrials com ara els electrodomèstics, l’envasatge, l’enginyeria civil o les construccions mecàniques i de productes llargs al carbó bigues, perfils o barres per a formigó i un dels líders en acers inoxidables i un dels primers grups europeus en el segment de la distribució i la transformació, l’any…
Cants de mort
Literatura catalana
Sèrie de sis poemes decasíl·labs d’Ausiàs Marc.
Desenvolupament enciclopèdic Consta de sis poemes consagrats a la mort de la seva esposa, que, segons Riquer, podria ser Joana Escor-na, amb qui estigué casat durant els anys 1443-54, i amb qui, com expressa al poema 92 v 249-250, manifestà en el seu testament que volia ser enterrat En aquests llargs i reflexius poemes, Marcexposa la desolació per la pèrdua de la «muller aimia», en descriu amb patetisme el trànsit i, tot i que proclama la vivència, tan llargament teoritzada en altres parts del seu cançoner, de l’amor pur i àdhuc el triomf de l’amor damunt la mort, els poemes no deixen de fer…
Lake and Palmer Emerson
Música
Grup de rock format a Anglaterra el 1970.
Fou el primer grup de rock progressiu que dugué aquest estil al gran públic Keith Emerson teclista, Greg Lake baixista i Carl Palmer bateria tingueren el seu moment de màxim apogeu amb el disc Trilogy 1972, d’un rock elaborat, ampullós i dens, amb molta instrumentació i amb solos molt llargs a base d’escales interminables El 1977 aparegué el disc doble Works , en què cada membre de la banda n’ocupava una cara i en la quarta interpretaven junts dues cançons, Pirates i Fanfare for the Common Man El disc fou un fracàs, ja que els àlbums conceptuals i el seu tipus de música ja no…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina