Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
els Dos-cents
Història
Cos de milícia permanent creat a Mallorca l’any 1525 pel lloctinent Miguel de Gurrea i constituït per dues companyies d’infanteria a sou, a les ordres de dos capitans, nomenats pel lloctinent d’entre les classes privilegiades.
Era guarnició de la ciutat de Mallorca, però, en cas necessari, s’havia de desplaçar a qualsevol punt de l’illa Fou una de les mesures creades per tal de reforçar l’autoritat del lloctinent i garantir la definitiva liquidació de la revolta de les Germanies 1521-23
Consell Criminal de Catalunya
Història
Denominació que rebé a partir del 1599 la tercera sala de l’audiència reial de Catalunya.
Amb l’addició, als quatre doctors, de tres jutges de cort o ministres criminals i un oficial de capa i espasa o regent de la tresoreria, sota la presidència directa del lloctinent de Catalunya o, ell absent, del regent de la cancelleria Entenia en afers criminals i administratius, i, després del 1640, en l’allotjament de tropes, en la disposició de llurs quarters i trànsits i en l’administració dels béns confiscats En allunyar-se el lloctinent de Barcelona cessava la seva actuació i només subsistia en els magistrats que acompanyaven el lloctinent Fou…
marquesat d’Almazán
Història
Títol concedit el 1575 a Francisco Hurtado de Mendoza y Fajardo, quart comte de Monteagudo, ambaixador a la cort imperial i virrei de Navarra.
El segon marquès fou el seu fill Francisco Hurtado de Mendoza y Cárdenas, lloctinent de València, governador de Milà i lloctinent de Catalunya El títol passà més tard als Ossorio de Moscoso
ducat de Calàbria
Història
Títol del primogènit dels reis de Nàpols (i de les Dues Sicílies).
Fou portat per primera vegada el 1307 per Robert d’Anjou, fill del rei Carles II de Nàpols Durant les lluites entre angevins i catalans aquest títol fou emprat simultàniament pels primogènits d’ambdues dinasties Foren ducs de Calàbria Joan II de Lorena mort el 1470, lloctinent a Catalunya del rei Renat I, i Ferran d'Aragó mort el 1550, lloctinent de Catalunya i de València i hereu del desposseït rei Frederic I de Nàpols Des de la incorporació del regne de les Dues Sicílies al d’Itàlia el títol és portat pels caps d’aquella casa reial
principat de Cariati
Història
Títol amb jurisdicció senyorial concedit al regne de Nàpols per Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1505, a Carlo Spinelli, comte de Cariati (Calàbria).
El cinquè príncep, Filippo Carlo Antonio Spinelli e Sabelli mort el 1725, fou lloctinent del Regne de València
marquesat de Cerralbo
Història
Títol senyorial concedit a Castella el 1533.
En fou el quart titular Juan Antonio Pacheco-Osorio-Álvarez de Toledo y de la Cueva , lloctinent de Catalunya El dissetè marquès fou Enrique Aguilera y Gamboa
Companyia dels Blaus
Història
Als s. XVI i XVII, guàrdia personal del lloctinent del Regne de València.
Era constituïda per trenta cavallers Tingué un paper destacat en la repressió del bandolerisme
el Corpus de Sang
Corpus de Sang, d’Antoni Estruch i Bros (1907). La pintura representa els segadors prenent la imatge del Sant Crist com a bandera de sublevació.
Història
Nom amb què és conegut l’avalot de segadors del 7 de juny de 1640, episodi important en el desencadenament de fets que desembocaren en la guerra dels Segadors.
La permanència sobre el país i l’allotjament de tropes reials entrades a Catalunya a causa de la guerra amb França el 1635, després de la recuperació de Salses 1640, provocaren l’alçament de la població rural contra els terços El 22 de maig grups de revoltats entraren a Barcelona amb el pretext de perseguir uns soldats que havien incendiat l’església de Sant Andreu de Palomar, amenaçaren el lloctinent i posaren en llibertat el diputat militar Francesc de Tamarit, fet presoner sota l’acusació de no actuar convenientment per posar terme a la resistència de les poblacions a sostenir…
marquesat de Castelldosrius
Història
Títol senyorial concedit el 1690 a Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuça, senyor de Dosrius, Maresme (des del 1701, amb grandesa d’Espanya).
El seu net i quart titular, Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà , fou lloctinent de Mallorca, i el fill d’aquest i cinquè titular, Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera , fou capità general d’Andalusia i de Catalunya 1822-23
El Palmesano
Periodisme
Periòdic polític i literari, òrgan del Partit Constitucional Balear, aparegut a Palma del 3 d’octubre de 1855 al 9 de maig de 1857 amb una periodicitat trisetmanal.
Amb el mateix títol aparegué un nou periòdic el 1887, òrgan del partit liberal dinàstic de Miquel Socias i Caimari Pel març del 1891 es fusionà amb La Lealtad —òrgan personal de Pasqual Ribot, lloctinent d’Antoni Maura a Mallorca— i formà El Liberal Palmesano , portaveu del partit liberal fins al juliol del 1898